<?xml version="1.0"?>
<rss xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" version="2.0">
  <channel>
    <title>AMIC CULTURA: Actualitat cultural de l'&#xE0;rea metropolitana de Barcelona</title>
    <link>https://www.amiccultura.cat/uploads/feeds/feed_amiccultura_ca.xml</link>
    <description>No et perdis les not&#xED;cies, agenda, reportatges, entrevistes i molt m&#xE9;s contingut cultural de Barcelona i els seus barris i la resta de poblacions de l'&#xE0;rea metropolitana de Barcelona</description>
    <lastBuildDate>Thu, 04 Jun 2026 02:20:02 +0200</lastBuildDate>
    <language>ca</language>
    <atom:link href="https://www.amiccultura.cat/uploads/feeds/feed_amiccultura_ca.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <image>
      <url>LOGO_IMAGE_URL</url>
      <title>AMIC CULTURA: Actualitat cultural de l'&#xE0;rea metropolitana de Barcelona</title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/uploads/feeds/feed_amiccultura_ca.xml</link>
    </image>
    <item>
      <title><![CDATA[El cel de Cornellà s'omplirà de drons per les festes de Corpus]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/cel-cornella-omplira-drons-festes-corpus_807_102.html</link>
      <pubDate>Wed, 03 Jun 2026 12:28:12 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[redacció]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Notícia]]></category>
      <category><![CDATA[Cornellà de Llobregat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/cel-cornella-omplira-drons-festes-corpus_807_102.html</guid>
      <content:encoded><![CDATA[Cornellà ja compta els dies perquè la seva festa major de Corpus ompli el carrer d'activitats, música i llum. Enguany, la principal novetat del programa és un espectacle de llum i drons, que acompanyaran a la música i els focs artificials, que servirà per cloure les festes el diumenge 7 de juny a partir de dos quarts d'11 de la nit, a la plaça Catalunya. Abans, però, la ciutat haurà viscut uns dies intensos amb una programació molt marcada per la música i la cultura popular. Els concerts de Corpus portaran a la ciutat a grups consagrats com The Tyets i els mítics Ducan Dhu i Barón Rojo, així com Mama Dousha. A banda, el locutor cornellanenc Tony Aguilar serà el mestre de cerimònies de 'Els 40 Urban Party' XXL, que se celebra al parc de la Ribera el 6 de juny, amb la presència d'Álvaro de Luna, Miki Núñez, Ruslana o Naiara, entre altres. Un pregó molt especial Pel que fa a la cultura popular local, el pregó anirà a càrrec de l'Associació Cultural Galega Rosalía de Castro, el dijous 4 de juny a partir d'un quart de 10 de la nit a l'Ajuntament. Aquesta entitat, a banda, també celebrarà la seva tradicional Festa Galega a Can Mercader. També hi haurà el Corndefoc i la Trobada de Gegants, així com l'exhibició castellera i el Populari, entre les propostes més atractives i que més gent arrosseguen des de sempre. Joven Greko, l'autor del cartell Al seu torn, el cartell de les festes és obra del jove cornellanenc Adrián Martín, conegut com a Joven Greko per la seva música. El cartell mostra els focs artificials de la festa vistos des d'un carrer típic de la ciutat, contemplats pels veïns. Pel que fa a temes organitzatius, l'Ajuntament tornarà a incorporar activitats inclusives per fer del Corpus una celebració accessible a tothom. En aquest sentit, el pregó es retransmetrà en llengua de signes i el piromusical amb audiodescripció. Com a novetat, l'espai 'XSST! Juguem abaixant el volum' serà l'epicentre de les famílies amb infants amb hipersensibilitat, mentre que els concerts de The Tyets i Duncan Dhu inclouen bucle magnètic i motxilles vibratòries per millorar l'audició de la música. Per altra banda, el consistori ha preparat una línia d'autocar gratuïta que recorrerà a la nit els principals punts de la festa, divendres i dissabte, que permetran baixar a demanda. A més, a prop dels principals escenaris s'instal·larà un Punt Lila per informar, assessorar i ajudar en qualsevol context d'agressió masclista o LGTBI-fòbica, que es coordinaran amb els cossos de seguretat.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/46/3/large.jpeg" type="image/jpeg" length="151472"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els cerdanyolencs Enkhi x Tisset publiquen el primer avançament del seu àlbum debut]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/cerdanyolencs-enkhi-tisset-publiquen-primer-avancament-seu-album-debut_813_102.html</link>
      <pubDate>Wed, 03 Jun 2026 12:25:10 +0200</pubDate>
      <category><![CDATA[Notícia]]></category>
      <category><![CDATA[Cerdanyola del Vallès]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/cerdanyolencs-enkhi-tisset-publiquen-primer-avancament-seu-album-debut_813_102.html</guid>
      <description><![CDATA["Mundo Arder" i "yo no soy frío" són dos temes que es complementen, explorant la diversitat de gèneres que ofereix la música urbana]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El duet cerdanyolenc Enkhi x Tisset ja fa uns anys que construeixen un univers propi amb els seus temes, que beuen del rap i la música urbana sense acabar d'encasellar-se del tot dins d'un únic gènere. Ara el grup farà un gran salt en la seva carrera artística amb la publicació del seu primer disc, l'EP QUEMAR LOS BARCOS (Delirics, 2026) que arribarà a les plataformes el 19 de juny. La setmana passada el duet va publicar un avançament doble perquè se'ns fes més amena l'espera, amb els senzills 'Mundo Arder' i 'yo no soy frío'. "Mundo Arder" i "yo no soy frío" Aquest primer avançament no és doble per casualitat, ja que les cançons, que es van publicar el mateix dia, formen part d'una mateixa concepció, compartit un videoclip on s'entrellacen de manera natural. 'Mundo Arder' és el tema principal d'aquest primer llançament on 'yo no soy frío' actua com una cara B, com una continuació intrínseca de la primera cançó. Són dos temes frescos amb ritmes que barregen els gèneres urbans. 'Mundo Arder' comença amb un estil mogut i ballable típic del reggaeton, amb espurnes del R&B més melancòlic i passional. En el canvi a 'yo no soi frío' veiem un canvi de ritme, entren el trap i el hip-hop amb lletres ràpides plenes de jocs de paraules. 'QUEMAR LOS BARCOS' Després d'aquest primer avançament encara queden 5 cançons més per descobrir, donant lloc a un miniàlbum (EP) de 7 temes amb data de sortida per al 19 de juny. A més, el duet prepara un segon volum per acabar de completar el projecte, programat entre setembre i octubre. QUEMAR LOS BARCOS es mou entre el rap, el pop urbà i el R&B, i que retrata el moment de decidir apostar-ho tot per un únic camí. El títol del projecte neix de la idea de "cremar les naus", és a dir, eliminar qualsevol possibilitat de tornar enrere. Amb QUEMAR LOS BARCOS, el duet converteix aquest concepte en el centre d'un EP que parla de risc, ambició, focus i de tot el que implica perseguir una vocació fins al final. La pista central del treball és 'Correr pa qué', una col·laboració amb Illana que aporta una pausa dins la intensitat del projecte. Amb una producció marcada per textures més melòdiques i un enfocament més pausat, el tema convida a agafar perspectiva i entendre que avançar també implica saber mesurar el ritme. El resultat és un dels temes més tranquils i accessibles del disc, amb una sonoritat que amplia el registre habitual del duet sense perdre la seva identitat. Enkhi x Tisset Originaris de Cerdanyola del Vallès, Enkhi x Tisset han anat construint una proposta pròpia dins l'escena urbana actual a través d'un so sincer, directe i sense necessitat d'encasellar-se. La seva música combina narrativa personal, melodies atmosfèriques i influències urbanes contemporànies, mantenint sempre l'essència del rap com a punt de partida. Aquest nou treball, produït per Delirics (Picap), va de la mà de LeGen Records, segell centrat en el rap i les noves sonoritats urbanes que compta amb artistes com El Santo (Falsalarma), Yereh Yebadi, CRIME o Panzers. Una aposta que encaixa amb la visió d'Enkhi x Tisset: entendre el rap com un espai obert a evolucionar sense perdre autenticitat.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/66/4/43-27.jpeg" type="image/jpeg" length="2074088"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'Autònoma i l'Ajuntament lliuren els Premis Literaris 2026]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/autonoma-ajuntament-lliuren-premis-literaris-2026_812_102.html</link>
      <pubDate>Wed, 03 Jun 2026 12:23:25 +0200</pubDate>
      <category><![CDATA[Notícia]]></category>
      <category><![CDATA[Cerdanyola del Vallès]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/autonoma-ajuntament-lliuren-premis-literaris-2026_812_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Duna Coromina, Fiona Sarola i Josep Fàbrega han estat els guardonats d'enguany]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Aquest divendres s'ha celebrat el lliurament dels Premis Literaris 2026, coorganitzats per l'Ajuntament de Cerdanyola i la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Sala Cinema de la UAB. D'entre les gairebé 175 obres presentades, els guardonats d'enguany han estat: XXXII Premi de Novel·la Valldaura – Memorial Pere Calders: Duna Coromina Pardpas per El clau que sobresurt XXX Premi de Poesia Miquel Martí i Pol: Josep Fàbrega i Selva amb Aprendre de Lletra XVII Premi de Narrativa Breu per a Joves Caterina Albert: Fiona Sarola Lorenzo amb Trenc d'Alba 'El clau que sobresurt' El premi de Novel·la ha estat per Duna Coromina, autora d'El clau que sobresurt. L'obra ha estat seleccionada d'entre 66 originals per la seva "trama original i imaginativa, que incorpora diferents registres, explorant el dolor i les incerteses de la vida". Ha fet entrega del premi la vicerectora de Comunicació de la UAB, Virginia Luzón. 'Aprendre de Lletra' El poemari Aprendre de Lletra de Josep Fàbrega s'ha endut el Premi de Poesia d'entre 61 obres presentades. Un poemari amb poemes de 16 versos i "una gran riquesa de vocabulari". Ha entregat el premi l'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón. A més del premi, Fàbrega s'ha guanyat el públic amb el seu discurs proper i enginyós, donant les gràcies a "tots aquells que escriuen millor i no s'han presentat". L'autor havia participat quatre cops abans d'aquesta edició, demostrant que la perseverança té la seva recompensa. 'Trenc d'Alba' Fiona Sarola ha estat guardonada amb el Premi de Narrativa Breu per 'Trenc d'Alba', un relat que sorprèn per la seva narració domèstica des de l'original punt de vista d'un gos. Sergi Feléz, guanyador de l'edició anterior i com a membre del jurat d'aquesta, ha llegit el veredicte final, i Andrea Borrego, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Cerdanyola, ha fet entrega del guardó. 'Trenc d'Alba' s'ha endut el reconeixement d'entre 48 obres presentades. Una quarantena de persones han assistit a la cerimònia presentada per l'alumni de Periodisme de la UAB, Laura Serrat. El lliurament ha comptat amb l'acompanyament del duet de música antiga format per Mireia Peñalver i Santiago Gervasoni, i la participació de l'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, i la vicerectora de Comunicació de la UAB, Virginia Luzón. Cordón ha felicitat els guardonats i agraït la feina dels membres del jurat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i al servei de cultura de l'Ajuntament per fer-ho possible. "Les persones ens hem de poder expressar, i si des de l'Ajuntament podem facilitar aquest espai per qui ho fa escrivint, ens sentim molts satisfets", ha celebrat. Luzón ha felicitat no només els guanyadors, sinó també a tots els participants, que assegura, són "el cor dels premis". Les obres guanyadores seran editades pel Servei de Publicacions de la UAB, tant en format paper com digital, i entraran a formar part del seu catàleg editorial, que recull anualment les obres premiades en aquestes convocatòries literàries. A més, l'organització ha celebrat que la participació ha crescut un 19% respecte de l'edició anterior. El 2025 s'hi van presentar 147 obres i enguany la xifra ha arribat a 175 original]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/64/5/img-10522.jpeg" type="image/jpeg" length="2466993"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tres artistes de l'Hospitalet dialoguen amb el llegat d'Eduard Arranz-Bravo]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/tres-artistes-hospitalet-dialoguen-llegat-eduard-arranz-bravo_811_102.html</link>
      <pubDate>Wed, 03 Jun 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Pere-Juventí Balcells]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Notícia]]></category>
      <category><![CDATA[L'Hospitalet de Llobregat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/tres-artistes-hospitalet-dialoguen-llegat-eduard-arranz-bravo_811_102.html</guid>
      <content:encoded><![CDATA[La exposició Tenir llei, comissariada pels artistes Román Fabré, Ian Soler Bradley i Albert Riera Galceran, presenta el treball conjunt de tres creadors vinculats a l'Hospitalet de Llobregat que proposen una aproximació contemporània a la figura i el llegat d'Eduard Arranz-Bravo. La mostra s'integra fins el programa d'Art Nou i es pot visitar a la fundació homònima fins al 12 de juliol de 2026. Més que plantejar una lectura formal o estilística de l'obra d'Arranz-Bravo, el projecte se centra a anar una mica més enllà i reflexionar sobre la manera d'entendre l'acte creatiu. Els tres artistes comparteixen amb Arranz-Bravo una concepció de l'art oberta, vital i experimental, que desborda els límits de la disciplina i es fon amb la vida quotidiana. En aquest sentit, la mostra no parteix de la imitació ni de la cita directa, sinó d'una actitud compartida: treballar des de la necessitat, l'impuls i la connexió immediata entre experiència vital i producció artística. Aquesta idea es converteix en el nucli que articula tota l'exposició. Una instal·lació expandida i compartida La mostra combina pintura, objectes, projeccions i intervencions en l'espai per crear relacions entre les peces i els dispositius. Aquest ecosistema expositiu permet establir vincles amb diferents moments i gestos de la trajectòria d'Arranz-Bravo, com ara la seva relació amb l'espai públic, la incorporació d'objectes quotidians o la dimensió lúdica i experimental del seu treball. Lluny d'una narrativa lineal, l'exposició proposa un recorregut on les pràctiques dels tres artistes dialoguen entre si i amb el llegat d'Arranz-Bravo. El resultat fa valdre la creació com un procés viu, compartit i en transformació constant. Els artistes que en formen part Román Fabré (Palma de Mallorca, 1999) desenvolupa una pràctica pictòrica i instal·lativa centrada en l'experimentació amb el gest i els materials, explorant els límits entre figuració i abstracció. Albert Riera Galceran (Barcelona, 1995) treballa des d'una perspectiva multidisciplinària que integra pintura, escultura i instal·lació, amb especial interès per la matèria i els processos. Ian Soler Bradley (Barcelona, 2000) investiga la relació entre imatge, espai i objecte a través de dispositius que activen noves lectures del context. Els tres artistes treballen a l'Hospitalet de Llobregat i impulsen conjuntament la curadoria de l'espai Barsa, situat al carrer Gonçal Ponç de la mateixa ciutat.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/59/4/si-els-carrers-1.jpeg" type="image/jpeg" length="1100560"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Teatre comunitari a la plaça del Gas de Badalona per escoltar el seu veïnat]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/teatre-comunitari-placa-gas-badalona-escoltar-seu-veinat_810_102.html</link>
      <pubDate>Wed, 03 Jun 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Pere-Juventí Balcells]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Notícia]]></category>
      <category><![CDATA[Badalona]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/teatre-comunitari-placa-gas-badalona-escoltar-seu-veinat_810_102.html</guid>
      <content:encoded><![CDATA[El proper diumenge 7 de juny, a les 19 h, la plaça del Gas (barri del Progrés, Badalona) acollirà la mostra final de Si els Carrers Parlessin, un projecte de teatre comunitari impulsat per Calatea, SapsQue i Art en Acció, desenvolupat des del mes de gener amb més de 20 veïns i veïnes d'entre 30 i 75 anys. Després de sis mesos de treball setmanal, investigació i recollida d'històries, en un procés, que vam explicar a AMIC Cultura, el grup participant presenta una proposta escènica creada col·lectivament que porta la cultura i la vida comunitària a l'espai públic. Un viatge pel barri del Progrés El projecte ha estat un viatge a través de les vivències del barri del Progrés, recollint memòries de persones que hi porten tota la vida i experiències de veïns i veïnes que s'hi han incorporat recentment. D'aquest treball han emergit temàtiques que travessen la vida quotidiana del barri, com l'individualisme en el model de vida actual, la dificultat de generar vincles més enllà dels cercles familiars o laborals, la soledat no desitjada i la crisi de l'habitatge, especialment present a Badalona. La mostra del 7 de juny portarà al carrer el resultat d'aquest procés de creació comunitària amb una proposta teatral gratuïta i oberta a tota la ciutadania. Taller d'autoria teatral a Can Pepus. Foto: SapsQue Un projecte col·laboratiu Si els Carrers Parlessin ha comptat amb la col·laboració de l'Associació de Veïns del Barri del Progrés, el Badiu Jove i l'equip del PIDCES Badalona, amb qui s'han impulsat trobades intergeneracionals, així com amb entitats com La Perifèrica, l'Ateneu BNord, La Simbiótica i altres agents del territori. El projecte s'emmarca dins d'una xarxa d'economia social i solidària que busca generar sinergies entre projectes culturals i comunitaris, desenvolupant metodologies replicables en altres territoris. Tot plegat, amb l'objectiu principal d'explorar com el teatre pot esdevenir una eina per teixir comunitat, visibilitzar les realitats del territori i imaginar col·lectivament el barri desitjat. Amb tres potes organitzadores Aquesta obre de teatre ha estat possible, gràcies a tres potes que ho han organitzat i tirat endavant. Calatea, una companyia de teatre compromesa amb la creació artística i la intervenció comunitària a través de les arts escèniques. SapsQue, per la seva banda, una associació especialitzada en gestió cultural, creació audiovisual i comunicació transformadora, amb continguts que visibilitzen alternatives econòmiques i socials. Finalment, Art en Acció que desenvolupa projectes de creació artística amb l'art com a eina de transformació social i empoderament col·lectiu.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/56/1/si-els-carrers.jpeg" type="image/jpeg" length="1430057"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Barcelona destina 2,5 milions d'euros a rehabilitar ateneus, teatres i espais de cultura popular]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/barcelona-destina-25-milions-euros-rehabilitar-ateneus-teatres-espais-cultura-popular_809_102.html</link>
      <pubDate>Wed, 03 Jun 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Joana Justícia]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Notícia]]></category>
      <category><![CDATA[Barcelona]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/barcelona-destina-25-milions-euros-rehabilitar-ateneus-teatres-espais-cultura-popular_809_102.html</guid>
      <content:encoded><![CDATA[L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dilluns la partida extraordinària de 2,5 milions d'euros a la rehabilitació d'ateneus, teatres privats i equipaments vinculats a la cultura popular. Fruit d'un acord amb el grup municipal d'ERC, la iniciativa vol reconèixer el paper clau d'aquests espais "en el teixit cultural de la ciutat". L'aportació es reparteix en 1,3 milions d'euros per a la rehabilitació d'ateneus, 850.000 euros per a la reforma de teatres i 300.000 euros per a la cultura popular. El regidor de Cultura i Indústries Creatives de Barcelona, Xavier Marcé, ha detallat que en el cas dels ateneus, els ajuts han de contribuir al fet que aquests espais tinguin una "major implicació en l'activitat cultural de la ciutat". El regidor també ha explicat que els ateneus tenen "mancances i dificultats" per poder desenvolupar la seva activitat, en molts casos, per problemes d'infraestructura que "permetin tenir condicions adequades per fer activitats culturals". Segons han explicat des de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), la dotació extraordinària reconeix la "valuosa tasca" dels ateneus, des de fa gairebé dos segles, "com agents culturals de primer ordre per a la societat catalana". Aquestes entitats culturals, al voltant de 400 a tot el país, 27 a Barcelona ciutat i 36 a la comarca del barcelonès, mantenen en l'actualitat una vitalitat fundacional per facilitar a la ciutadania l'accés a la cultura. Amb l'aportació d'1,3 milions d'euros per a inversions prevista per enguany, que els ateneus barcelonins podran executar entre els anys 2026 i 2027, es pretén donar suport amb inversions que no queden cobertes per les subvencions ordinàries. En paral·lel, el regidor barceloní ha afirmat que els teatres són un "sector altament dinàmic", però que està "molt sotmès a la pressió de normatives", cosa que també passa amb els ateneus, on sovint les normatives públiques els obliguen a unes condicions d'accessibilitat i de disponibilitat d'alguns tipus de serveis que "impliquen inversions importants". En el cas dels teatres, l'Ajuntament de Barcelona se suma des de fa dècades a les subvencions per a la rehabilitació impulsades per la Generalitat, des de l'Institut Català de les Empreses Culturals. L'aportació que es fa anualment, de 250.000 euros, es veurà incrementada enguany en 850.000 euros, amb una suma global d'1,1 milions d'euros. En aquest cas, la subvenció serà per als teatres privats que ho sol·licitin. Finalment, la partida extraordinària per a inversions en equipaments vinculats a la cultura popular destinarà 300.000 euros a millorar l'arquitectura d'aquests espais. El regidor de Cultura i Indústries Creatives de Barcelona, Xavier Marcé ha presentat la nova partida. Foto: ACN / Guillem Roset Per la seva banda, el portaveu del grup municipal d'ERC a Barcelona, Jordi Castellana, ha recordat que l'aportació extraordinària va ser una proposta dels republicans que van incorporar a la negociació del pressupost del 2026. En aquest sentit, Castellana ha reivindicat la "tasca de garantia del dret d'accés i participació en la cultura que fan ateneus i teatres". "Són institucions bàsiques, que creen les xarxes entre veïns i veïnes que és el que construeix els nostres barris dia a dia. També tenen una clara vocació de servei públic i desenvolupen una funció social i comunitària imprescindible per a la cohesió dels barris", ha sostingut el d'ERC.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/51/1/5e2b4215-8db3-4567-982b-05ec82547d04.jpeg" type="image/jpeg" length="2701470"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Al barri del Poble-sec de la digestió en fan art]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/barri-poble-sec-digestio-en-fan-art_808_102.html</link>
      <pubDate>Wed, 03 Jun 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Joana Justícia]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Notícia]]></category>
      <category><![CDATA[Sants-Montjuïc]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/barri-poble-sec-digestio-en-fan-art_808_102.html</guid>
      <content:encoded><![CDATA[Al barri del Poble-sec de Barcelona la cuina i l'art s'uneixen des de l'any passat per donar lloc a obres d'art que qüestionen la nostra relació amb el menjar. Des del mes d'abril i fins al juny, el Centre Cívic El Sortidor, especialitzat en gastronomia, acull alPlat, un cicle gratuït d'activitats culturals que converteix la cuina del Sortidor en un espai d'expressió i reflexió. L'exposició que va arrencar l'edició, i que s'allarga fins al 13 de juny, es diu Comensalitat. Es tracta d'una llarga taula que acull, per una banda, set plats decorats per veïns del Poble-sec amb l'acompanyament de l'artista Ignacio Castelli, i per l'altra, catorze més fets per artistes del barri. Gerard Calderón és el director del d'El Sortidor i explica que l'objectiu era recrear una "un banquet imperial" amb intervencions artístiques fetes amb materials com la pintura o la plastilina. Els plats dels veïns s'han creat en un taller d'aquest equipament i els dels artistes són fruit d'una convocatòria oberta. La premissa per a tots ells era que els plats expliquessin històries. D'entre les intervencions dels artistes locals, destaquen Ausencia, de Daniela Cortés que, a través de dos ninots que s'abracen damunt d'un plat, toca el tema del fet migratori, o Burrito frito, d'Agustín Centollo, que parla de la crisi de l'Argentina i concretament critica el productor rural Julio Cittadini, que ha impulsat la comercialització de la carn de burro. També destaca l'obra d'Anital Cortés, que ha il·lustrat el plat amb tinta de tatuatge i Plat Endreça, del col·lectiu artístic Lacocota, que fa referència al Pla Endreça de l'Ajuntament de Barcelona. Col·laboració amb Antoni Miralda Amb tot, el projecte ha comptat amb la col·laboració d'un artista de referència que fa anys que uneix gastronomia i art: Antoni Miralda. Ell, juntament amb Montse Guillén, és l'impulsor de Food Cultura, una organització sense ànim de lucre dedicada a la cultura alimentària amb seu al barri del Poblenou. Concretament, Miralda ha dissenyat els estómacs que han decorat les estovalles de deu metres batejades com a MANTEL- STMK, damunt les quals hi ha els plats. La idea és que els visitants hi dibuixin allò que associen amb el fet de ser comensal d'una taula. Amb aquests diferents elements, la proposta convida a una reflexió col·lectiva al voltant del menjar i la digestió. Des del Sortidor es mostren satisfets de poder col·laborar amb Food Cultura. "Hi tenim relació perquè vam fer una visita a l'estudi del Poblenou i es van engrescar a col·laborar amb nosaltres", detalla el director, el qual afegeix que la inauguració va ser "un èxit" i que va ser molt festiva, ja que es va fer al pati del centre, des d'on van poder penjar les estovalles al balcó. Més activitats que barregen art i cuina La programació d'alPlat es troba en la recta final. Aquests dijous 4 de juny a les 19 h es presenta l'obra de teatre Malas Hierbas, a càrrec de La Simbiótica. La mostra és una invitació a l'univers íntim i poètic d'un herbolari colombià. L'espectacle es remet a històries relacionades amb les plantes i els seus processos d'adaptació al territori. D'altra banda, el dijous 11 de juny a les 19 h hi haurà un acte amb Conversas Barcelona Associació, on tres ponents compartiran mirades i experiències al voltant de la gastronomia i les arts, explorant els vincles entre la cuina, la creativitat i la cultura. Des del centre cívic asseguren que ja estan preparant l'edició de primavera d'alPlat. El públic pot escriure les seves reflexions al voltant del menjar a les estovalles. Foto: Juan González del Cerro ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/47/3/al-plat-abril-2026-por-juan-gonzalez-del-cerro-atjuanfotojuanfoto-45.jpeg" type="image/jpeg" length="6841287"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Del cinturó roig al rock: la revolució sonora del Baix Llobregat]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/reportatges/cinturo-roig-rock-revolucio-sonora-baix-llobregat_806_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 02 Jun 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Pere-Juventí Balcells]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Reportatges]]></category>
      <category><![CDATA[El Prat de Llobregat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/reportatges/cinturo-roig-rock-revolucio-sonora-baix-llobregat_806_102.html</guid>
      <content:encoded><![CDATA[Hi ha una comarca catalana que sempre ha estat un territori de música. De fet, la gran majoria dels d'artistes que han triomfat en les darreres dècades tenen arrels en aquest indret: Rosalía, Aitana, Estopa… Per citar-ne alguns. Segurament, molts ja sabeu de quina comarca estem parlant: el Baix Llobregat. Un espai de cruïlla, de fàbriques, de barris obrers i de gent arribada d'arreu que, tot i viure a la perifèria de Barcelona, ha construït una identitat cultural pròpia, intensa i combativa. Alguns el consideren el pati del darrere de la capital catalana, però per al món cultural és, senzillament, una terra fèrtil. I és que, més enllà de ser és una de les principals zones productores d'hortalisses de Catalunya, també és on més grups de rock han nascut i han cultivat el seu futur. Es compten per desenes. La pregunta, doncs, és inevitable: Per què aquí? Per què és la comarca més rockera del país? Tothom amb qui hem contactat per fer el reportatge hi coincideix: el Baix és el bressol del rock a casa nostra. I això no és fruit de la casualitat. De la revolució industrial a la musical El caràcter industrial i obrer d'aquesta comarca és clau per entendre-ho. Oliver Granadal, guitarrista dels Golden Rocks, de Sant Joan Despí, considera que darrere d'aquesta concentració rockera hi ha sobretot l'esperit de rebel·lia i de lluita popular que tant caracteritza els baixllobregatins: "Sobretot als anys vuitanta, el Baix era un poble obrer i bastant activista. Això, i que feia poc que havíem sortit d'una dictadura i hi havia una repressió total, va generar un moviment cultural molt actiu que buscava referents en altres països com el Regne Unit o els Estats Units". De fet, el rock és un gènere musical que va sorgir als anys cinquanta als EUA i que va anar derivant en molts estils als anys seixanta, fins a arribar als nostres dies amb un ampli ventall de propostes i possibilitats. Les seves lletres sovint desborden amor romàntic, però també tracten un ampli espectre que es decanta cap a qüestions polítiques i socials. Oliver Granadal: "Als vuitanta, el Baix Llobregat era una zona obrera i bastant activista. La sortida de la dictadura va generar un moviment cultural molt actiu" El rock no és només un estil, "és una forma de vida que implica un desafiament constant, sovint també a les convencions polítiques i socials més opressives. Per això és normal que, tradicionalment, s'hagi associat a l'extraradi i als barris obrers". Ho diu Alicia Rodríguez, periodista i promotora musical, i una de les docents que cada any imparteix el Santako School of Rock, als Juliols de la UB, uns cursos formatius d'estiu. Rodríguez explica que, a les seves classes, el Baix Llobregat hi és molt present. Mestissatge cultural L'arribada massiva de persones provinents de diferents punts d'Espanya entre les dècades dels anys quaranta i setanta del segle passat, motivada per la necessitat de mà d'obra en una comarca en plena industrialització, va afavorir un mestissatge cultural enriquidor, explica Ernesto Barba, santboià i el periodista musical en actiu més longeu de la revista Ruta 66. Aquest procés, segons Barba, no només va contribuir a la proliferació de bandes de rock, sinó també a l'aparició de múltiples manifestacions artístiques que han convertit el Baix Llobregat en un focus cultural destacat. El periodista afegeix que el rock ha estat tradicionalment una eina d'expressió de les classes treballadores i dels col·lectius més desfavorits; un vincle que continua sent rellevant avui dia com a forma de resistència cultural i política. El Festival Altaveu de Sant Boi és un dels majors exponents del rock a la comarca. Foto: Judit Fernández En aquest context, l'escena musical de la comarca també va tenir un paper central dins del que històricament es coneixia com el cinturó roig de Barcelona, pel perfil obrer de la ciutadania i per les seves preferències polítiques. El periodista Eduard Cabré, un dels integrants del programa de Ràdio Castelldefels Lou Reed ha muerto, recorda com el Baix va ser un territori on la contracultura i la protesta social es van manifestar amb força: "Els joves, testimonis de l'agonia del franquisme i de la resistència de les elits per retenir el poder, van trobar en la música i en els fanzins eines per canalitzar la seva protesta i expressar la seva identitat". "Així, el rock i el punk van esdevenir instruments de lluita i de cohesió social", insisteix. Eduard Cabré: "Al Baix es respira música. No ho trobaràs anunciat en gran, però si ho busques, hi ha sales a cada poble on es pot veure música en viu En paral·lel, la societat que es va començar a construir en aquella època de finals de la dictadura i principis de la democràcia també tenia una mentalitat més oberta, urbana i cosmopolita, "amb unes inquietuds culturals molt marcades, visibles en la diversitat de gèneres musicals alternatius vinculats al rock", afirma Aleix Costa, guitarrista de la banda Ratpenat i president de l'associació Esplurock. Una família rockera molt extensa El rock al Baix té molta història. Hi ha una llista infinita de bandes i de músics que han bastit les seves carreres al voltant d'aquest gènere musical. Molts noms, alguns dels quals encara pugen als escenaris, i d'altres que, malauradament, ja ens han deixat. A Cornellà van obrir camí grups com els mítics La Banda Trapera del Río, nascuts al barri de Sant Ildefons i considerats pioners en rock urbà. Ara tot just fa dos anys que va morir el seu fundador i vocalista, Morfi Grei, qui va convertir el punk en un crit de resistència social, amb lletres que expressaven la ràbia de la realitat obrera, amb cançons com Ciudad Podrida. "Podríem dir una infinitat de grups vinculats al rock de la nostra comarca, però qui marca un abans i un després són ells", defensa Costa. Alicia Rodríguez: "El rock és una forma de vida que implica un desafiament constant a les convencions. Per això és normal que s'hagi associat a l'extraradi i als barris obrers" A banda dels cornellanencs, alguns dels altres noms imprescindibles per entendre aquesta escena musical dels anys setanta, vuitanta i noranta són Decibelios, La Chusma, Último Resorte, Desechables, Neurastenia, entre d'altres. Tots ells compartien la ràbia contra el sistema i una forta consciència de classe. Paral·lelament, altres corrents com la moguda mod també van deixar empremta, amb grups com Kamenbert, Sprays o Extra. Als anys noranta, les bandes que van anar sorgint ja es van orientar més cap al pop, amb grups com Love of Lesbian, Sidonie o Beef, així com altres formacions menys conegudes però amb propostes atractives com Phila, Valium o Perruzo, impulsades per joves amb inquietuds creatives. Infinitat d'esdeveniments amb rock en viu L'escena rockera del Baix Llobregat, però, no és només història, sinó que continua viva gràcies a la transmissió dels seus valors i a la passió dels que hi participen. Això és així per la tossuderia dels rockers, afirma Granadal, que reconeix que als vells rockers els costa retirar-se. Ara bé, se sent orgullós del fet que el rock encara estigui ben viu entre el públic i les noves generacions, cosa que vol dir que s'han sabut transmetre els valors de rebel·lia, unió, amistat i lluita als joves. La vida cultural a la comarca és intensa. Barba subratlla que "és impossible gaudir de totes les propostes que es programen", tant des d'espais públics com des d'entitats i associacions. "Al Baix es respira música. No ho trobaràs anunciat en gran, però si ho busques, hi ha sales a cada poble on es pot veure música en viu", comparteix Cabré. Sant Boi n'és un exemple clar, amb l'Espai Weller, Les Muses o el Rubrifolkum, que organitzen concerts durant tot l'any. Altres punts de referència són La Capsa del Prat, Els Pagesos de Sant Feliu o la Sala Padró de Cornellà. Unes sales que han estat clau per mantenir tot aquest ecosistema musical, conjuntament amb la Salamandra o el mític Vértigo, ja desaparegut. A banda de les sales, també se celebren multitud d'esdeveniments, concerts i festivals que omplen les agendes de tots els municipis de la comarca, com per exemple el CanviRock (Esplugues), el Can Mercader Festival (Cornellà), el Rojinegro (Cornellà), el Rock&Baix (Sant Joan Despí) o el Move Your Fuckin Brain (Molins de Rei), que ens demostren que encara hi ha una escena rockera forta al Baix. També cal mencionar el Festival Altaveu de Sant Boi, que compta amb artistes locals: en la darrera edició ho va fer amb el grup Bons Nois de Sant Feliu de Llobregat. Per no parlar de l'Esplurock Fest, que enguany celebra els seus primers vint anys de vida i que ja s'ha consolidat com un dels espais de referència musicals de la comarca. Julieta Cabré: "Tard o d'hora caus enlluernat en la meravella que és i la diversitat de subgèneres i artistes que engloba el món del rock" En la difusió de tota aquesta música rockera comarcal també hi han jugat i hi juguen un paper clau les emissores locals, com Ràdio Sant Andreu, a Sant Andreu de la Barca, amb el programa Hysteria, amb Satur Rodríguez al capdavant, i els concerts que cada any organitzen a l'Ermita de Santa Madrona, per on han passat artistes de la talla de Ñu o Susan Santos. L'any 1994 fins i tot van poder gaudir dels Extremoduro. A Castelldefels, a la seva emissora local, el rock també hi té cabuda amb el programa ja esmentat abans, Lou Reed Ha Muerto, conduït per Cabré. Cada dijous al vespre transporten els oients a una illa imaginària poblada pels "cadàvers exquisits" de les estrelles del rock. D'aquest esperit neix el Lou Reed Ha Muerto Fest, que se celebra al Castell de Castelldefels. Una realitat intergeneracional És precisament en aquesta ciutat on trobem un dels relleus generacionals del rock al Baix. Amb només quinze i setze anys ja fan soroll. Són els Estamviskun, amb Julieta, Martina, Mario i Casto, una banda de punk-rock combatiu amb temes propis i consciència de classe. "Tots nosaltres hem tingut contacte amb el rock des de petits i, ho vulguis o no, si el teu entorn et posa a dins del món del rock, tard o d'hora caus enlluernat en la meravella que és i la diversitat de subgèneres i artistes que engloba", diu Julieta Cabré, la vocalista del grup. Julieta Cabré és una jove promesa del rock al Baix Llobregat. Foto: Ramon Hernández A l'altra banda del mirall hi ha The Blue Majer's, al Prat de Llobregat, un grup format per músics veterans amb edats que superen els seixanta, setanta i vuitanta anys i que continuen assajant cada dilluns a La Capsa. També duen a terme una important tasca pedagògica portant el rock a les escoles i explicant totes les aventures que han pogut viure al voltant de la música. I són contundents sobre la continuïtat d'aquest gènere musical. "El rock no morirà mai", afirmen amb convicció. Un crit rocker que comparteix la periodista Alicia Rodríguez, que afirma que aquest gènere musical perviu, de vegades al marge del focus mediàtic, perquè té una xarxa pròpia que el manté encès i allunyat dels cicles i les tendències musicals. Pel que sembla, doncs, al Baix Llobregat, si parlem de rock, està tot lligat i ben lligat. Si hi ha un estil musical que travessa tota la seva història cultural de dalt a baix com un fil elèctric, és aquest. Una comarca que es pot considerar el bressol del rock a casa nostra.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/41/7/mon6513.jpeg" type="image/jpeg" length="6164084"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Quería ser Maricón pero nací sudaca': el nou cabaret del Tantarantana]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/queria-ser-maricon-pero-naci-sudaca-nou-cabaret-tantarantana_804_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 02 Jun 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Joana Justícia]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Notícia]]></category>
      <category><![CDATA[Ciutat Vella]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/queria-ser-maricon-pero-naci-sudaca-nou-cabaret-tantarantana_804_102.html</guid>
      <content:encoded><![CDATA[Mazorra, intèrpret i pedagoga d'origen mexicà i resident a Barcelona des del 2015, presenta del 4 al 19 de juny al Teatre Tantarantana del Raval de Barcelona el cabaret contemporani Quería ser Maricón pero nací sudaca. Es tracta d'una autoficció que combina performance i música per revisar la seva experiència vital queer marcada per l'estigma de la migració i la identitat. A mig camí entre la memòria personal i la denúncia col·lectiva, l'autora i intèrpret d'aquest muntatge denuncia la discriminació rebuda al seu país d'origen per motius d'orientació sexual i les diferents formes de racisme que ha viscut a Barcelona, sovint lligades a l'origen, l'accent o la classe social. Quería ser Maricón pero nací sudaca és un monòleg íntim, crític, polític i provocador, a ritme de cúmbia i mariachis, i amb una posada en escena plena de color que, com diu l'autora, busca fer un "gest de resistència íntima, un arxiu emocional i un ritual d'exorcisme i memòria". Així, Mazorra obre una finestra a la seva vida, marcada per la tensió entre la seva cultura mexicana i les "promeses buides d'Europa". Amb un equip artístic integrat majoritàriament per migrants, dones i persones dissidents, a l'obra hi destaca l'acompanyament dramatúrgic i la direcció d'Oriol Morales i Pujolar, així com el disseny de so i la direcció escènica d'Erik Forsberg. El muntatge compta també amb el disseny audiovisual de Queer Falafel i el vestuari de Rodrigo Muñoz. Completa l'equip el dissenyador mexicà d'espai escènic i il·luminació Edgar Mora, que arriba a Barcelona amb la voluntat de transformar el teatre en un petit racó de Mèxic. Mazorra és fundadora i directora artística del col·lectiu Parece una tontería. Foto cedida Sobre l'autora Mazorra és fundadora i directora artística del col·lectiu Parece una tontería. També va ser actriu de la prestigiosa companyia Els Joglars entre el 2016 i el 2020. El 2020 va. escriure i interpretar Migrant (Tantarantana, Festival Mutis), text que editat el 2022 de la mà d'Ediciones Mutis. Com a directora ha participat en més de deu muntatges, entre els quals destaca Girls Like That (Versus, Tantarantana, nominada a millor espectacle de petit format als Premis Butaca 2022).]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/32/7/queri-a-ser-marico-n-pero-naci-sudaca-mazorra-temporada-25-26-27.png" type="image/png" length="318965"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dansa, performance i teatre físic que exploren la infància]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/dansa-performance-teatre-fisic-exploren-infancia_803_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 02 Jun 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Joana Justícia]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Notícia]]></category>
      <category><![CDATA[Ciutat Vella]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/dansa-performance-teatre-fisic-exploren-infancia_803_102.html</guid>
      <content:encoded><![CDATA[Dansa, performance i teatre físic per explorar la infància, les nines i allò sinistre que habita en els gestos apresos. D'això tracta Peti-suis, un espectacle que es pot veure entre dijous i diumenge d'aquesta setmana a l'Antic Teatre del Raval de Barcelona. La funció és a les 20 h els quatre dies. L'espectacle compta amb la direcció i la dramatúrgia de Lucía Flores i les interpretacions de Mar García, Lucía Flores, Pepe Lolo, Mariona Marta i Alicia Sáez i les actucions extra de Carlota Malo, María Fans i Javi Soler. L'espectacle, recomanat a partir dels setze anys, és en castellà i dura 55 minuts. Pel que fa a l'autora, Lucía Flores Catalán (Puerto Lápice, 1992) és creadora, performer i educadora social establerta a Barcelona. Graduada en Coreografia i Interpretació per l'Institut del Teatre, en els seus espectacles tracta temes com el cos com a territori polític i relacional. Treballa també des d'un llenguatge interdisciplinari que combina dansa contemporània, teatre físic i clown, explorant les tensions entre identitat, control i desig. Amb la seva companyia suPreema es reafirma contra la síndrome de la impostora amb una picada d'ullet al "su prima", un alter ego desvergonyit que irromp sense permís. La seva pràctica, feta des del sarcasme, parla d'allò normatiu i marginal. Ha desenvolupat projectes en residència amb el suport d'espais com El Corralito de Terrassa, el Centre Cívic Drassanes, Can Felipa, La Fornal i l'Ateneu La Bòbila. Paral·lelament, en els darrers anys ha treballat com a intèrpret a Barcelona, Madrid i Buenos Aires. Actualment, combina la creació amb projectes de mediació i pedagogia, com és el cas de Carretera i Dansa de l'APdC. Les entrades valen 15 euros i es poden comprar aquí. Fitxa tècnica Direcció i dramatúrgia: Lucía Flores Coreografia: Lucía Flores en col·laboració amb les intèrprets Intèrprets: Mar García, Lucía Flores, Pepe Lolo, Mariona Marta i Alicia Sáez Extres: Carlota Malo, María Fans i Javi Soler Escenografia: Lucía Flores Vestuari: Lucía Flores i Emma Alfonso Torres Il·luminació: María Bori So: Román García, amb col·laboració de David Mormeneo Assistència espai sonor: Javi Soler Assistència de moviment: María Bori, Anna Hierro Assistència de dramatúrgia: Roberto Fratini Coproducció Antic Teatre (Barcelona) amb el suport del CC Drassanes (Barcelona) i Sala La Fornal (Mallorca)]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/30/8/peti-suis-antic-1920x1282.jpeg" type="image/jpeg" length="309836"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sant Joan Despí celebra els cent anys d'un dels seus barris amb l'edició d'un llibre]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/historia/sant-joan-despi-celebra-cent-anys-seus-barris-edicio-llibre_805_102.html</link>
      <pubDate>Mon, 01 Jun 2026 11:03:17 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Cesc Torras]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Història]]></category>
      <category><![CDATA[Sant Joan Despí]]></category>
      <category><![CDATA[Literatura]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/historia/sant-joan-despi-celebra-cent-anys-seus-barris-edicio-llibre_805_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La publicació commemorativa del centenari recull la memòria oral de quaranta veïns i veïnes]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Et veus capaç d'imaginar com era el teu barri ara fa cent anys? Quins edificis ocupaven els carrers que avui recorres cada dia, quines botigues hi havia a les cantonades o quines històries s'amagaven darrere les façanes? Els veïns i veïnes de Les Planes, a Sant Joan Despí, no cal que facin gaire exercici d'imaginació. Coincidint amb el centenari del barri, s'ha publicat Les Planes, 100 anys d'històries compartides, un llibre que reconstrueix la seva memòria a partir dels records de quaranta veïns i veïnes. El volum traça el retrat humà d'un segle de vida col·lectiva i convida a recórrer la història d'un barri que ha canviat tant com les persones que l'han habitat. La història comença el 1925, quan unes primeres cases van començar a aparèixer en uns terrenys a tocar de Cornellà. Aquella petita urbanització, coneguda com a Urbanització Badalona, seria la llavor d'un barri que encara havia de créixer. Amb els anys arribarien noves famílies, nous carrers i noves mans disposades a construir un futur. Moltes d'aquelles cases les van aixecar els mateixos veïns, en carrers de terra, sense clavegueram i amb l'aigua com un bé que calia anar a buscar lluny de casa. Sant Joan Despí celebra els cent anys d'un dels seus barris amb un llibre que rescata les seves històries El llibre recorre aquests cent anys a través dels espais que han marcat la vida quotidiana de Les Planes, com les places on s'han celebrat festes, carnavals i "Cruces de Mayo"; els carrers que han vist créixer generacions senceres; i els equipaments que, tal com recordaran els més grans del municipi, són fruit de reivindicacions i manifestacions. I és que el barri va conviure durant anys amb fàbriques, dipòsits de combustible i grans instal·lacions industrials, però les mobilitzacions veïnals van convertir aquests espais en alguns dels indrets més estimats de l'actualitat: la biblioteca Miquel Martí i Pol ocupa els terrenys on abans hi havia una empresa cimentera, i el parc de la Fontsanta, avui el pulmó verd de Sant Joan Despí, va ser en un altre temps un abocador. Allà on abans hi havia pols, soroll i runa, ara hi ha llibres, arbres i ombres. Entre les històries més singulars vinculades al passat del barri hi ha la del passeig del Gran Capità, antic centre neuràlgic de la vida social de Les Planes. El seu nom el van posar els veïns del barri, molts d'ells arribats de Montilla, una ciutat cordovesa on el Gran Capitán és el personatge històric més reconegut. De fet, els lligams amb aquest municipi andalús són tan forts que des del 1986 Sant Joan Despí hi està agermanat. La història de Les Planes no es pot explicar sense la petjada de les migracions andaluses que, a partir de la segona meitat del segle XX, van contribuir decisivament a modelar-ne el caràcter. Sant Joan Despí celebra els cent anys d'un dels seus barris amb un llibre que rescata les seves històries En aquest mateix passeig, durant els estius, les terrasses s'omplien de famílies que prenien gots de cargols en caldo, una tradició arribada de Còrdova que va acabar donant al passeig un sobrenom afectuós: el Paseo de los Caracoles. Més que un exercici de nostàlgia, Les Planes, 100 anys d'històries compartides és una invitació a mirar el barri com un organisme viu, fet de memòries individuals que acaben construint una història col·lectiva. Un homenatge a les persones que van transformar un conjunt de carrers sense serveis en una comunitat plena de vida. Perquè, al capdavall, els barris no els fan les pedres ni els edificis: els fan les històries que hi deixen els seus habitants.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/39/0/sant-joan-despi-celebra-els-cent-anys-d-un-dels-seus-barris-amb-l-edicio-d-un-llibre.png" type="image/png" length="1447169"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Redescobreix Sant Adrià: Una mirada interactiva al nostre llegat]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/redescobreix-sant-adria-mirada-interactiva-nostre-llegat_802_102.html</link>
      <pubDate>Mon, 01 Jun 2026 09:33:33 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Alonso]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Notícia]]></category>
      <category><![CDATA[Sant Adrià de Besòs]]></category>
      <category><![CDATA[Rutes]]></category>
      <category><![CDATA[Història]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/redescobreix-sant-adria-mirada-interactiva-nostre-llegat_802_102.html</guid>
      <content:encoded><![CDATA[Vols conèixer els secrets que amaguen els carrers de Sant Adrià de Besòs? Sovint caminem per la ciutat i passem per davant d'edificis emblemàtics sense sospitar la fascinant història que guarden les seves parets. Per trencar aquesta barrera entre el present i el passat, el municipi ha consolidat una eina tecnològica clau: la Ruta Digital Patrimonial. Es tracta d'un itinerari autoguiat i interactiu dissenyat per posar a l'abast de tothom el llegat històric, industrial i arquitectònic de la ciutat. A través de codis QR instal·lats en plaques informatives en punts estratègics, qualsevol persona amb un telèfon intel·ligent pot accedir a contingut documental exclusiu que no es troba a simple vista. Què hi pots descobrir realment? La ruta està estructurada per oferir una visió transversal de l'evolució adrianenca, des dels seus orígens fins a la modernitat: El passat industrial: Pots aprofundir en la història de la Fàbrica de Cartró, conèixer l'antiga colònia tèxtil de Can Baurier (un símbol de la industrialització del segle XIX) o entendre el paper de les Tres Xemeneies no només com a icona visual, sinó com a motor energètic del litoral. Memòria històrica i defensa: La ruta inclou l'accés digital a la informació del Refugi Antiaeri de la Plaça de la Vila, construït durant la Guerra Civil per protegir la població dels bombardejos, oferint una perspectiva colpidora de la vida sota terra. Orígens i arquitectura: També hi ha espai per al patrimoni més antic, com l'Església Parroquial de Sant Adrià o les traces del passat agrícola que encara resisteixen el pas del temps. Una experiència multimèdia a l'aire lliure Aquesta iniciativa no es limita a mostrar text; cada parada de la ruta és una petita "finestra al temps". En escanejar els codis, l'usuari pot visualitzar fotografies d'arxiu que mostren com era aquell mateix lloc fa cent anys, llegir dades curioses sobre la construcció dels edificis i, en alguns punts, accedir a àudios explicatius. És el pla cultural perfecte: una activitat totalment gratuïta, accessible les 24 hores i a l'aire lliure. És una oportunitat única per fer exercici, gaudir de la ciutat i, sobretot, aprendre a valorar el patrimoni local que ens envolta. Més informació a https://www.sant-adria.cat/la-ciutat/ruta-digital-patrimonial-de-sant-adria-de-besos]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/27/8/rutes-culturals-st-adria.png" type="image/png" length="3313460"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La rumba que fa arrels al Bon Pastor]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/rumba-fa-arrels-bon-pastor_801_102.html</link>
      <pubDate>Mon, 01 Jun 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Joana Justícia]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Notícia]]></category>
      <category><![CDATA[Sant Andreu]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/rumba-fa-arrels-bon-pastor_801_102.html</guid>
      <content:encoded><![CDATA[A principis del 2022, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van reallotjar les Cases Barates del Bon Pastor de Barcelona. Gairebé una cinquantena de famílies van començar a viure en habitatges públics en edificis que formaven part del procés de remodelació d'aquest barri del districte de Sant Andreu. Mesos abans, alumnes de primària de l'Institut-Escola El Til·ler, especialitzada en música, creaven La Rumba del Bon Pastor, una iniciativa comunitària impulsada per l'Associació Artixoc i la Cooperativa La Fàbric@, amb el suport del músic Oriol Luna i de l'ICUB, amb l'objectiu que els infants coneguessin el passat i present del barri. De fet, en el seu moment el projecte va tocar de prop alguns d'aquells alumnes, ja que n'hi havia que vivien a les Cases Barates amb les seves famílies. Passats quatre anys, La Rumba del Bon Pastor ara torna transformada en el marc de l'edició d'enguany de Calidoscopi, un programa cultural del districte de Sant Andreu. Demà, dimarts 2 de juny, al Centre Cívic Bon Pastor a les 17 h, el projecte es presenta en format d'espectacle en viu. El directe serà també la matèria primera per al nou videoclip que Jep Jorba, creador audiovisual especialitzat en cultura i storytelling, enregistrarà durant l'actuació. "Les cases semblaven una llauna de sardines, no tenen terrassa ni balcó. I sortíem a la plaça amb les cadires per menjar la botifarra i el torró. Certament, semblaven menudes, però a dins hi cabia tothom", cantaven el 2022 des de les antigues Cases Barates aquells alumnes que ara són a l'ESO. Aquells infants ara són adolescents i en els darrers mesos han incorporat reggaeton, bases electròniques i instrumentació en directe a la peça original acompanyats de Francesc Llull Pons, professor de música de l'Institut-Escola El Til·ler, i Tuna Pase, compositora, improvisadora i etnomusicòloga nascuda a Istanbul i establerta a Barcelona. El projecte ha revifat gràcies a la col·laboració que l'Institut-Escola ha fet amb el Centre Cívic Bon Pastor. "Volíem vincular projectes de l'escola amb el barri i vaig proposar recuperar aquella rumba", detalla Pons. El projecte es va incorporar al programa Calidoscopi d'aquest 2026 i, de seguida, alumnes i professors es van posar mans a l'obra. Oriol Luna, creador de la rumba original, ha compartit els acords de la peça i, per una banda, el professor de música del centre ha adaptat la cançó perquè els alumnes la toquin amb guitarra, baix, teclat i batucada, i per l'altra, Tuna Pase s'ha dedicat a la part del reggaeton i les bases electròniques. Una escena del videoclip, gravat el 2022 a les antigues Cases Barates del Bon Pastor. Foto: Youtube Conèixer la història del barri Àgia Luna és la directora d'Artixoc, una entitat del barri de la Bordeta que fa 27 anys que crea projectes relacionats amb el teatre comunitari amb joves, com és el cas de La Rumba del Bon Pastor. Luna es mostra contenta que aquell projecte del 2022 torni a prendre forma. Ella recorda el procés creatiu, que es va centrar a recuperar la memòria històrica del barri, ja que els alumnes van conèixer la zona de la mà de diversos veïns i entitats: "Ens vam fixar en la vida quotidiana, en com aquelles cases, com diu la cançó, abans eren una llauna de sardines. Ho vam fer amb els tres pilars de tots els nostres projectes: el rigor, la vida quotidiana i l'humor". Amb tot, quin reflex del Bon Pastor fa la rumba? "Parla d'una gent lluitadora que vivia en un barri-frontera i que tenia un passat d'esquerres", afegeix Luna. La idea que resumeix la cançó és el fet que el Bon Pastor va formar part del municipi de Santa Coloma de Gramenet fins a l'any 1945, quan es va annexionar a Barcelona. Dimarts el projecte tornarà a sonar, però ara sense les Cases Barates de fons (a excepció de les incloses en el MUHBA), ja que el passat setembre va acabar l'enderroc de les que quedaven i ara s'ha de començar la construcció d'edificis de lloguer social i amb serveis per a gent gran. "Tot el que surt al videoclip, va anar a terra", comenta la directora d'Artixoc. Tot i que la feina d'ara ha estat més musical que no pas històrica, el professor comenta que reprendre el projecte ha servit perquè els "alumnes que no estan familiaritzats amb el barri o viuen fora coneguin el passat i el present a través de la música". En definitiva, és evident que d'art i d'estima pel barri no en falta en aquesta escola. Així ho demostra la part final de la cançó: "I mireu que xula és la nostra escola, que resulta que també és un institut. Tenim pati, arbres i rocòdrom i fem classes de teatre i ens encanta fer música a les aules".]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/15/2/casa-fons.jpeg" type="image/jpeg" length="6205185"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Barcelona que gairebé ningú visita]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/barcelona-ningu-visita_800_102.html</link>
      <pubDate>Mon, 01 Jun 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Pere-Juventí Balcells]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Notícia]]></category>
      <category><![CDATA[Barcelona]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/barcelona-ningu-visita_800_102.html</guid>
      <content:encoded><![CDATA[Barcelona és una ciutat que sovint és reconeguda arreu per les seves grans icones turístiques: la Sagrada Família, el Park Güell, la Casa Batlló… Però sota aquesta capa s'hi amaga una ciutat més tranquil·la, i molt menys coneguda i concorreguda, on hi ha uns espais que no solen aparèixer a les rutes habituals, però que expliquen fragments molt valuosos de la història, la cultura i la vida dels barris. Des de refugis de guerra fins a antics monestirs o masies convertides en restaurants, aquests llocs permeten veure la ciutat amb uns altres ulls i gaudir-la, sense aglomeracions. Refugi antiaeri a Sant Andreu Sota la Societat Cultural de Sant Andreu es conserva un refugi antiaeri que recorda la vida quotidiana durant la Guerra Civil i la importància de la memòria històrica al barri. Aquest espai es pot visitar actualment. Es pot veure els dimarts, i alguns dissabtes. El preu per entrar és de 2 euros per persona i gratuït per a les persones associades a l'entitat i a la FAC, la Federació d'Ateneus de Catalunya. Per a més informació i reserves, podeu escriure un correu electrònic a infolalira@gmail.com. Més enllà d'aquesta visita, La Lira acull diferents seccions a la seva seu vinculades a disciplines com el Club d'Escacs, el Club de Tenis Taula de Sant Andreu o el Grup Sardanista Maig i l'Orfeó La Lira, entre d'altres. D'altra banda, també té una programació teatral regular. Podeu consultar tota la programació a la seva pàgina web. Can Basté i la fotografia de barri A Can Basté la fotografia és protagonista des de fa més de trenta anys amb exposicions i activitats que han convertit l'espai en un punt cultural de referència. Pots consultar tota la programació del centre a la seva web i visitar-los dilluns de 16 a 21.30 h; dimarts a divendres, de 9.30 a 14 h i de 16 a 21.30 h; i dissabte, de 10.30 a 14 h i de 16.30 a 20 h. Hi podeu arribar en transport públic amb bus (34, 47, D40, D50, V27, V29, H6) o metro (L5, parada Virrei Amat). Les pintures amagades de les Corts L'interior de l'Església del Remei de les Corts amaga pintures que sorprenen molts visitants i que formen part d'un patrimoni poc conegut. A l'interior de l'església es representen quatre santes dones de l'Antic Testament, en unes pintures del tot sorprenents, perquè poques vegades les veiem representades. Són la Sara, la Judit, l'Ester i la Ruth. Si ens desplacem cap a la banda dreta, en direcció al presbiteri, trobem quatre homes de l'Antic Testament "escollits per Déu per mostrar la revelació profètica del Messies": Abraham, Moisès, David i Elies, que la Bíblia diu que van participar en la història de la salvació, "mantenint la seva fe viva fins i tot en els moments més difícils". Una masia en plena ciutat El restaurant Can Travi Nou permet entrar en una antiga masia catalana que conserva l'essència rural dins del teixit urbà. Aquesta encara manté l'estructura pròpia de les masies catalanes, de planta rectangular i amb dos pisos. Durant la dècada del 1920, la masia es va reformar per encàrrec dels nous propietaris i es va convertir en una residència senyorial. Malgrat les diverses intervencions, o precisament gràcies a elles, l'edifici permet entendre la seva evolució al llarg del temps, així com el modus vivendi dels seus habitants des del segle XVII fins a principis del segle XX. El restaurant Can Travi Nou està ubicat en una masia del segle XVII, en l'antic camí de Sant Cebrià, avui carrer de Jorge Manrique. Foto: Ajuntament de Barcelona El campanar bessó del de la Vila de Gràcia Gràcia té, entre els seus carrers i places, un munt d'històries que esperen ser descobertes. Més enllà dels seus espais més coneguts, hi ha racons que sovint passen desapercebuts i que expliquen episodis sorprenents d'aquesta antiga vila. Un d'aquests és Can Pardal, un indret que amaga un secret poc conegut: un segon campanar gairebé idèntic al que hi ha a la plaça de la Vila de Gràcia. Per entendre aquesta singularitat cal remuntar-se a l'any 1870, en un moment convuls de la història. Aquell any va tenir lloc la revolta de les quintes, un aixecament popular contra el sistema de reclutament militar obligatori. Gràcia, que aleshores encara era un municipi independent, va ser un dels escenaris destacats d'aquesta protesta. El campanar de la plaça de la Vila, de fet, hi va jugar un paper clau, ja que les seves campanes servien per alertar i mobilitzar la població. A conseqüència d'aquests fets, les autoritats van prendre una decisió contundent: van prohibir que el campanar municipal tornés a tocar. Aquesta mesura no només afectava la vida quotidiana del barri, sinó també un dels seus principals símbols de cohesió comunitària. I és, en aquest context, quan va aparèixer Can Pardal. Situat baixant pel torrent de l'Olla, aquest edifici es va convertir en una resposta inesperada a la prohibició. Vestigis de la Torre Melina A la zona de Torre Melina encara es poden veure restes d'una antiga finca senyorial que va marcar el paisatge de l'àrea. Aquest conjunt històric es va mantenir fins al 1992, moment en què la torre va desaparèixer coincidint amb les transformacions urbanes vinculades a la construcció de l'hotel Rey Juan Carlos I. Aquest hotel va tancar el 2020 i, després d'un procés de reforma intens, va reobrir les portes sota el nom de Torre Melina Gran Meliá, recuperant el nom original de l'espai. Un santuari amb vocació social L'any 1895 es posava la primera pedra del santuari de Sant Josep de la Muntanya, un edifici de gran importància religiosa i cultural, que està ubicat al barri de la Salut, al districte de Gràcia. Aquest temple, obra de Francesc Berenguer, col·laborador habitual d'Antoni Gaudí, rep anualment la visita de milers de peregrins i inclou un centre de menors en risc d'exclusió social, seguint l'obra iniciada per la beata Petra de Sant Josep, impulsora del temple. La parròquia antiga de Sarrià A Sarrià, un dels barris amb més identitat pròpia de Barcelona, hi ha una església que forma part de la memòria més profunda del territori: la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. La seva història és tan antiga que fins i tot precedeix la formació del nucli urbà, de l'antiga vila de Sarrià. Els orígens d'aquest temple es remunten, segons les primeres referències, al segle V, fet que el converteix en un dels espais religiosos més antics de la ciutat. Al llarg dels segles ha estat reconstruït diverses vegades: hi va haver un temple romànic consagrat al segle XII, posteriorment una església gòtica al segle XIV, i finalment l'edifici actual, de finals del segle XVIII. L'hort medieval de Pedralbes Al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes encara es manté viu un hort medieval que connecta amb la tradició monàstica. L'Hort Petit del Monestir, situat a la façana sud del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, és un recinte emmurallat de gairebé 3.000 metres quadrats vinculat a la comunitat religiosa des de la fundació del convent el 1327. Durant segles, les monges hi cultivaven verdures, llegums, fruites i herbes medicinals per a l'alimentació i la medicina de la comunitat. L'espai, tradicionalment anomenat Hort Petit, es trobava davant de la sala de les Procures, on s'emmagatzemava antigament la collita. Més enllà d'aquests espais concrets, la ciutat encara amaga racons poc transitats on el ritme baixa i es pot descobrir una Barcelona més íntima i silenciosa.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/12/1/hort-abril-24.jpeg" type="image/jpeg" length="331833"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La plaça de Gràcia que amaga un joc tradicional carregat de patrimoni]]></title>
      <link>https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/placa-gracia-amaga-joc-tradicional-carregat-patrimoni_798_102.html</link>
      <pubDate>Mon, 01 Jun 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Pere-Juventí Balcells]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Notícia]]></category>
      <category><![CDATA[Barcelona]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://www.amiccultura.cat/ca/noticia/placa-gracia-amaga-joc-tradicional-carregat-patrimoni_798_102.html</guid>
      <content:encoded><![CDATA[A la Vila de Gràcia, hi ha un racó que és tot un espai carregat d'història. És la plaça de la Revolució de Setembre de 1868, coneguda popularment només com la plaça de la Revolució. Aquest indret gracienc ha canviat de nom diverses vegades al llarg de la seva història, un fet que reflecteix els diferents contextos polítics pels quals ha passat la ciutat, des de referències més monàrquiques, fins a d'altres més republicanes, les relacionades amb el Sexenni Democràtic i a la Primera República Espanyola. La plaça de la Revolució: avui Actualment, aquesta plaça, és tot un punt de trobada cultural i quotidià per als veïns del barri. Té una forma rectangular i està envoltada d'edificis d'habitatges de planta baixa i diversos pisos, que mantenen l'escala característica de Gràcia. Un dels elements més singulars és la presència de xicrandes, que a la primavera omplen l'espai de tons liles i creen una atmosfera especialment reconeixible. La Festa Major de Gràcia, al seu terra Entre els seus elements més destacats, també hi ha un mosaic situat al paviment, instal·lat durant la Festa Major de Gràcia de 1997. Aquesta obra d'art ceràmic representa el tradicional joc de la xarranca, però reinterpretat amb escenes festives del barri. De fet, són dos grans plafons de ceràmica esmaltada que mostren la riquesa cultural de la festa major. En una de les xarranques es poden veure músics tocant en un escenari davant del campanar de la plaça de la Vila, veïns ballant, gent guarnint carrers i sopars populars. L'altra xarranca representa elements més tradicionals del seguici festiu: capgrossos, bastoners, gegants, el drac, castellers i l'escut de la Vila de Gràcia. Un element que ja s'ha convertit en tot un emblema. Aquest conjunt ceràmic converteix el terra d'aquesta plaça en una autèntica narració visual de la cultura popular gracienca, que els 365 dies de l'any és present en aquest racó. Forma part de l'Inventari participatiu El mosaic del meu barri, que documenta aquestes intervencions artístiques a l'espai públic. La plaça també té un passat més obscur Més enllà de la llum que provoca veure la mainada jugar a un joc tradicional i carregat de cultura popular, aquesta plaça, també amaga un passat subterrani: sota el paviment s'hi conserva un refugi antiaeri descobert el 1995. Un element que ens recorda els moments de conflicte viscuts a la ciutat i afegeix una capa més a la seva història complexa.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://www.amiccultura.cat/uploads/s1/45/09/7/gracia-amic-cultura.jpeg" type="image/jpeg" length="445190"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
