L’ Estranger

Potser tots tinguem una Ítaca en ment. Alguna cosa així com un somni, desig o il·lusió que, a més de posar-nos en moviment, ens espanta. Cavafis, en el seu poema dedicat a Ítaca, ens dóna algunes claus per sortejar aquestes pors: “als lestrígons, als cíclops o al ferotge Posidó, no els trobaràs en el teu camí si mantenim en alt el teu ideal” i pregava perquè el teu camí fos pacient i llarg, ple de plaers, voluptuositat i aprenentatges. Que arribis vell a la destinació, per saber que el que Ítaca t’ha donat, va ser precisament això, el viatge.