El cinema Joventut era un de tants cinemes de L'Hospitalet, com l'Alhambra a Pubilla Casas, el Victòria a Santa Eulàlia, el Stàdium a Sant Josep, l'Oliveras al Centre... El Joventut era el cinema de la Torrassa. La gent gran en té bons records d'aquelles èpoques, de les pel·lícules, dels actors i les actrius, de les llargues sessions contínues, a les fosques, amb els ulls concentrats a la immensa pantalla. El cinema -junt amb el futbol- era un dels més grans espectacles de masses, el setè art. Però va venir la invasió dels Seat 600 i els caps de setmana les carreteres s'omplien i les cues dels cinemes, s'escurçaven. Aviat la televisió va entaular una forta competència als cinemes: encara no es pagava per veure. I els cinemes van començar una forta davallada. Es deia que la televisió mataria el cinema. Unes sales van haver de tancar, algunes altres es van modernitzar amb enormes pantalles de cinemascop, d'altres es van tornar sales especialitzades «d'art i assaig», unes quantes més es van anar transformant en multicines... Que en queda, d'aquells cines de barri, d'aquelles cues, d'aquelles grans sales a les fosques, d'aquelles superpantalles, de les pel·lícules en technicolor?
El cinema Joventut es va quedar vell: és dels que van tancar, Un dia les cartelleres ja no van anunciar cap pel·lícula i les taquilles ja no van obrir la finestreta per vendre entrades. Només quedava el rètol de Cine Juventud presidint una façana empolsegada. I la plaça del carrer amb el mateix nom que elcinema.
Un bon dia l'Ajuntament va decidir comprar-lo i transformar-lo en teatre. El vell cinema Joventut, renovat i adequat degudament, es convertiria en el teatre del municipi de L'Hospitalet. El mateix edifici, el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt, però com si fos nou de trinca. Ara serà un teatre. amb escenari en lloc de pantalla, amb camerinos, focus, sonoritat... totes les condicions tècniques que avui en dia s'exigeixen per fer unes representacions de la millor qualitat. El Joventut, un teatre. de bo de bo un dels principals equipaments culturals de L'Hospitalet.
El 8 de maig de 1991 el nou Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cantaro roto, a càrrec d'una companyia de Madrid. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu escenari, i milers d'espectadors els que han gaudit.
