Amelia Garayoa, la protagonista de la novel·la de l’exitosa escriptora Julia Navarro Dime quién soy, pateix alzheimer. En aquest cas, la malaltia és el fil conductor clau de la trama d’aquest best seller de la popular narradora madrilenya, ja que és el motiu pel qual la família de Garayoa contracta un periodista per reconstruir la seva fascinant i alhora tempestuosa vida abans que els seus records s’esvaeixin.
Raquel Aragón, una de les futures beneficiàries del projecte espluguí Biblioteca km0, que vol apropar la cultura a persones amb mobilitat reduïda, va patir un ictus fa tres anys que la va deixar asseguda en una cadira de rodes, amb la part esquerra del cos paralitzada. Amb un cert paral·lelisme amb l’obra de Navarro –que precisament aquesta espluguina està llegint actualment–, aquest reportatge vol reflectir com els llibres mantenen viva la il·lusió d’aquesta veïna de Can Vidalet.
Aïllada de l’exterior des d’un fatídic 30 d’octubre de 2023, l’antiga administrativa del CAP de la Bòbila troba a faltar el contacte amb la gent. No pot sortir al carrer perquè al seu bloc hi ha una rampa massa inclinada que els veïns, assegura, no volen canviar “perquè costa molts diners”. Però com feia el tetraplègic Ramón Sampedro al film Mar adentro quan deixava volar la imaginació al so del ‘Nessun dorma’ de l’òpera Turandot de Giacomo Puccini, la Raquel obre la porta de la seva presó particular a través de les vides dels protagonistes dels llibres que devora cada dia.
Lectora compulsiva
“Sempre llegeixo”, reitera aquesta dona de 49 anys en una entrevista que finalment ha estat telefònica a causa de la complicada logística de la seva vida actual. Oficialment incapacitada per treballar i amb dificultats per concentrar-se davant d’una pantalla perquè, segons diu amb humor, li han “formatejat el cap”, l’ictus no suposa, tanmateix, cap impediment per passar hores davant dels llibres. “Amb les ulleres ja en tinc prou”, diu.
Lectora compulsiva des de sempre, abans era usuària habitual de la biblioteca de la Bòbila i apila muntanyes de llibres a casa seva. Aviat en tindrà més gràcies als que li portaran una parella de voluntaris de la iniciativa Biblioteca km0 de l’Ajuntament d’Esplugues, la biblioteca Pare Miquel, la Creu Roja i la Fundació Asproseat Proa. En dona més detalls Eva Herrera, directora del Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament i una de les responsables d’aquesta iniciativa, un somni fet realitat per a molta gent que no pot sortir de casa i, encara menys, arribar fins a la biblioteca més propera. Un acte aparentment senzill, però impossible per a persones amb mobilitat reduïda.
Sala de lectura a casa
Herrera subratlla que no es tracta “només” de fer un préstec de llibres a domicili, “sinó de convertir la biblioteca en un espai d’acollida, intercanvi i construcció comunitària”. Per a la responsable del servei municipal, el projecte té el valor afegit de combatre la soledat no desitjada de persones com la Raquel.
Una estona de companyia, amb lectures compartides en veu alta, fan passar millor les eternes hores mortes de molta gent gran, un altre dels col·lectius a qui està adreçat aquest projecte comunitari, que durant una estona transformarà en sales de lectura els domicilis dels veïns que no poden anar a la biblioteca. Actualment, es troba en la fase inicial de visites domiciliàries per detectar les necessitats i elaborar les fitxes amb els principals interessos dels espluguins que rebran el servei, que també organitzarà tallers i activitats a la mateixa biblioteca per a qui pugui desplaçar-s’hi.
Un voluntari de la Creu Roja i un altre de la fundació Asproseat Proa, entitat amb seu a Esplugues que treballa per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat, seran els encarregats de portar un munt d’històries i personatges a la Raquel, que ja ha demanat còmics “perquè s’està avorrint de tanta novel·la històrica”.
Un altre dels valors afegits del Biblioteca km0, per altra banda, és que “serà un quid pro quo”, una ajuda mútua, en paraules d’Herrera. És a dir, que una persona amb discapacitat intel·lectual formada prèviament –i, en paraules de la directora “empoderada”–, n’ajudarà una altra d’incapacitada o convalescent. “M’agrada la idea que bibliotecaris i voluntaris vinguin a casa a portar-me llibres de la biblioteca i comentar les lectures plegats”, aprova la Raquel, que celebra que aquest projecte l’ajudarà a no perdre “el contacte amb el món exterior”.
Mantenir-se actius
Sobre barreres arquitectòniques que poden arribar a esdevenir autèntics murs infranquejables per a algunes persones tracta la tesi doctoral que vol publicar Alina Ribes, una educadora i treballadora social que actualment està fent el doctorat a la Universitat Rovira i Virgili.
Ribes opina que amb projectes com aquest d’Esplugues “persones com la Raquel poden continuar desenvolupant-se”. “Els llibres els permeten mantenir-se actius i no perdre el vincle amb la comunitat”, apunta. “Les persones amb discapacitat hi som i tenim els mateixos drets que la resta a gaudir de la cultura”, reivindica l’experta.
“Tinc una malaltia i vaig amb cadira de rodes, però la tesi la faig a partir de l’anàlisi d’una sèrie de dades objectives, sobre l’experiència d’altra gent”, afegeix Ribes, que ens convida a llegir els seus articles publicats a diferents mitjans, com el digital Social.cat, entre altres. En un d’aquests, parla de la importància de garantir l’accés a un habitatge accessible –i assequible– per facilitar l’autonomia de les persones amb problemes de mobilitat, amb la finalitat que puguin arribar a tenir una vida independent.
Amb tot, una autonomia que el Biblioteca km0 d’Esplugues vol impulsar i que ha d’ajudar a persones com la Raquel a obrir les portes de les gàbies i volar.
