L’obra neix com un homenatge a dues artistes gracienques ja desaparegudes: la poeta Esther Martínez i Pastor i la cantant Esther Pastor Gorchs, i esdevé alhora un exercici de recuperació de la memòria històrica de l’art fet en veu de dona.
Les tres veus, escrita, sonora i lectora, comparteixen una mateixa energia atemporal, una ànima que les connecta més enllà de les seves dimensions. Aquestes tres Esthers són interpretades per una sola ballarina, en presència física i interacció audiovisual, convidant l’espectador a qüestionar-se els límits entre cos, pensament, imaginació i miste








