Entrar al teatre i construir-hi un refugi. No mirar l’escenari des d’una butaca, sinó habitar-lo. Aquesta és la proposta de 'Refugi Galàctic', la nova peça de la companyia Azkonatoloza que lideren Laida Azkona i Txalo Toloza-Fernández. La proposta es pot experimentar al Mercat de les Flors fins aquest diumenge com una experiència escènica pensada per a tots els públics.
Cal tenir en compte que la funció forma part de la sèrie Falla, un projecte de llarg recorregut que ha explorat la relació entre cos, natura i cosmos. Ara, amb aquesta tercera peça, el projecte canvia de mirada i s’obre a un públic intergeneracional. “És la nostra primera peça per a públic familiar. Pots venir amb criatures, però també pots venir amb adults, sense aquesta barrera d’edats”, explica Azkona.
Del cosmos a la Terra: un refugi compartit
Després d’anys d’investigació, viatges i treball amb comunitats del sud de l’Amèrica Llatina, la nova peça posa el focus en una idea tan simple com poderosa: la Terra com a refugi. “La consigna seria que, després de tot aquest viatge pel cosmos, el planeta Terra és el nostre refugi galàctic”, assenyala la creadora. La peça es construeix com una invitació a habitar aquest refugi de manera col·lectiva.
El públic no observa. Participa. Entra en un espai que es transforma i ajuda a construir-lo. “És una peça immersiva. No hi ha grades. Convidem a construir aquest refugi i a fer un viatge pel cosmos”, resumeix. Precisament, l’escena es dibuixa a partir de línies, gestos i moviments. Les intèrprets manipulen els materials, però també ho fa el públic. Tot avança com un joc compartit.
“És una peça molt senzilla i molt juganera. Estem més en el llenguatge del conte i de la poesia”, explica. El resultat és un recorregut que combina observació i acció, sense exposar ningú. “No és la típica participació en què algú se sent exposat. Participes construint, com si anessis d’acampada a fer un refugi”. A mesura que l’espai creix, apareixen petites històries. Veus que dialoguen, fragments de conte i converses que amplien el sentit del refugi: un lloc per protegir-se, per imaginar o per compartir.
Pensar el futur sense oblidar el passat
La peça situa el públic en un futur fictici. “Proposem un pacte de ficció i diem que és el 21 de juny de l’any 2599”, detalla la creadora. Des d’aquest punt, el viatge torna a connectar amb una pregunta essencial: com volem habitar el món. En aquest sentit, el projecte evita el discurs explícit, però no renuncia a una mirada crítica. “Hi ha un missatge molt senzill: aquest planeta és el nostre únic refugi galàctic, cuidem-lo”, afirma. I afegeix que la proposta apel·la més a la fascinació que a la denúncia: “És una crida a la humilitat davant d’un món que no controlem”.
El treball amb públic infantil no és accessori. Ha estat central en el procés creatiu. La peça s’ha desenvolupat amb escoles del Poble-sec i altres espais educatius, que han permès testar reaccions i repensar la proposta: “Aquesta ha estat una antropologia del present. Volíem entendre com funcionen les criatures avui”. D’aquest treball han sorgit decisions clau, com apostar pel silenci o evitar dinàmiques que generin exclusió: “Vam veure que, si no ho cuides, apareix la idea d‘aquest refugi és meu’. Nosaltres volíem el contrari: construir alguna cosa que sigui de tothom”.
Una experiència que desborda el format teatral
El resultat és una peça que trenca amb el teatre convencional. No hi ha una narrativa lineal ni una separació clara entre escenari i públic. Hi ha un espai per explorar. “És una invitació al joc, a la fascinació, a viure el teatre d’una altra manera”, resumeix. I assegura que la resposta del públic ho confirma: “Qui ve surt sorprès. Les criatures diuen ‘no m’ha agradat, m’ha encantat’”.
