El moment històric i polític que es vivia el 1932 a Catalunya i, per tant, també a l’Hospitalet, va propiciar, sens dubte, el naixement de l’Ateneu. El 14 d’abril de 1931, s’havia proclamat la República, l’Estatut de Núria era aprovat per les Corts, encara que retallat, el 9 de setembre de 1932..., podem dir, doncs, que es vivia un temps d’esperança de canvis.
A la ciutat, hi havia una colla de joves amb inquietuds socials, culturals i nacionals, que no havien pogut expressar lliurement fins aleshores, motivades per alguns fets i situacions que es donaven llavors a l’Hospitalet, com ara l’augment de la població a causa d’una forta immigració, l’atur, mancances de tota mena, en el terreny sanitari, per exemple, i especialment en l’escolar.
Un d’aquests joves era Jaume Audí i Matas. Ell va ser el primer a pensar de crear una entitat no política, cultural i d’abast popular. En va parlar amb el seu germà Daniel, més gran que ell, i uns quants amics seus, el Blai Guillén Ornaque, el Carles Enrich, el Carles Pié i Amat i alguns altres. Aviat se’ls va ajuntar Lluís Casas i Balletbò i alguns dels joves procedents del barri del Centre.
Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet
L'Objectiu de l'Ateneu de Cultura Popular és divulgar, impulsar activitats culturals i socials i difondre la cultura catalana entre els seus socis.
El moment històric i polític que es vivia el 1932 a Catalunya i, per tant, també a l’Hospitalet, va propiciar, sens dubte, el naixement de l’Ateneu. El 14 d’abril de 1931, s’havia proclamat la República, l’Estatut de Núria era aprovat per les Corts, encara que retallat, el 9 de setembre de 1932..., podem dir, doncs, que es vivia un temps d’esperança de canvis.
A la ciutat, hi havia una colla de joves amb inquietuds socials, culturals i nacionals, que no havien pogut expressar lliurement fins aleshores, motivades per alguns fets i situacions que es donaven llavors a l’Hospitalet, com ara l’augment de la població a causa d’una forta immigració, l’atur, mancances de tota mena, en el terreny sanitari, per exemple, i especialment en l’escolar.
Un d’aquests joves era Jaume Audí i Matas. Ell va ser el primer a pensar de crear una entitat no política, cultural i d’abast popular. En va parlar amb el seu germà Daniel, més gran que ell, i uns quants amics seus, el Blai Guillén Ornaque, el Carles Enrich, el Carles Pié i Amat i alguns altres. Aviat se’ls va ajuntar Lluís Casas i Balletbò i alguns dels joves procedents del barri del Centre.
Subscriu-te al butlletí d’AMIC CULTURA per estar al dia de tots els esdeveniments i activitats.
