Òh!pera fa un pas més en la seva aposta per renovar el gènere operístic. El projecte impulsat pel Gran Teatre del Liceu, el Disseny Hub Barcelona i la regidoria de Cultura i Indústries Creatives de l'Ajuntament de Barcelona celebra enguany la seva cinquena edició amb una novetat destacada: per primera vegada abandona els espais del Liceu i trasllada la seva activitat a la Fabra i Coats. Del 2 al 5 de juliol, aquest espai de Sant Andreu acollirà tres noves microòperes de creació contemporània amb una voluntat clara: descentralitzar la cultura i apropar l’òpera a nous públics.
"El canvi d’ubicació es fa per trencar la idea que l’òpera és un art allunyat o reservat a un públic determinat", explica Àlex Ollé, director artístic de la iniciativa, artista resident del Liceu i membre fundador de La Fura dels Baus.
Un laboratori únic per imaginar l’òpera del segle XXI
En només cinc edicions, Òh!pera s’ha convertit en un espai singular de creació a escala mundial. "Jo viatjo molt per la meva feina i com aquest projecte no n’hi ha cap al món", assegura Ollé. Per al director, la particularitat de la iniciativa és que no es limita a programar espectacles, sinó que acompanya tot el procés de naixement d’una òpera.
El projecte funciona com un laboratori d’idees on els creadors poden experimentar amb nous llenguatges i assumir riscos artístics. Cada producció implica tots els elements que formen part d’una òpera professional: composició musical, llibret, direcció escènica, interpretació, escenografia, vestuari, il·luminació i creació audiovisual.
"Volem reflexionar sobre l’òpera al segle XXI", resumeix Ollé. I sota aquesta premissa actualitzen el gènere sense perdre’n l’essència: la fusió entre música, dramatúrgia i escena.
Tres microòperes per parlar del present
La programació d’aquesta cinquena edició està formada per tres òperes de nova creació, d’uns trenta minuts de durada cadascuna, que es podran veure consecutivament i que conviden el públic a descobrir diferents maneres d’entendre i repensar l’òpera contemporània.
"Presentem tres propostes amb un llenguatge més actual, més adaptat als jocs contemporanis i exploren noves formes de relació entre la música, l’escena i les noves narratives.", explica Ollé. Les peces parteixen de temàtiques i eines pròpies del present, com la intel·ligència artificial, que serà un dels eixos d’aquesta edició. En aquesta línia, hi ha per exemple una obra que fusionarà òpera amb flamenc, una combinació del tot arriscada.
Les tres obres que es podran veure enguany són: Jo, núvol, de Sergi Puig Serna, amb llibret d’Alicia Kopf, direcció d’escena de Lucia del Greco i direcció musical de Miquel Massana; La vida por los cuernos, amb música de la compositora Anna Colom i llibret de Pablo Macho Otero, sota la direcció musical d’Exequiel Coria i la direcció d’escena d’Alexandre Rodríguez i Fons; i Opereta, amb música d’Arnau Brichs, direcció musical de Marcel Ortega i Martí, llibret de Pol Guasch i direcció d’escena de Marc Salicrú.
Una porta d’entrada per als nous creadors
Més enllà del resultat final, Ollé insisteix que el més important d'aquest cicle és el procés de creació. En aquest sentit, explica que, al llarg d'aquests cinc anys, han desenvolupat una important tasca de professionalització del sector. El projecte ha generat 17 produccions, ha comptat amb la participació de 90 professionals i hi han passat més de 350 alumnes. Una xarxa de creadors que inclou compositors, llibretistes, directors d’escena, intèrprets i especialistes de totes les disciplines vinculades a les arts escèniques. Per a Ollé, aquesta transversalitat és essencial: "Les arts escèniques són així, treballen totes les disciplines conjuntament".
I això no acaba aquí, és un planter de nous talents i professionals, ja que ofereixen a joves creadors l’oportunitat d’aprendre com funciona una producció real i assumir responsabilitats que sovint són difícils d’obtenir en els circuits professionals.
De la microòpera al recorregut professional
Més enllà de la progrmació al Òh!pera també volen que aquestes peces de nova creació no morin amb el festival i puguin arribar a d'altres escenaris. Un exemple és Estètica i massacre, creada l’any passat per Carlota Gurt i Oriol Pla, que enguany es representarà fora del marc d’Òh!pera, amb funcions previstes a Madrid i al Festival Castell de Peralada. Per Ollé, aquesta continuïtat és una part fonamental de la iniciativa: no es tracta només de crear obres noves, sinó d’acompanyar-les perquè puguin iniciar el seu propi camí.
Cinc anys després del seu naixement, Òh!pera s’ha convertit en molt més que un festival que surt del Liceu, ja és una peça clau en l'engranatge de creació d'òpera a casa nostra. Un engranatge que enguany canvia d'escenari, suma nous actors i conquerirà nous públics, tot responent a una pregunta clau: com ha de ser l’òpera del segle XXI?
