El Festival Internacional de Cinema de les Persones Grans de Barcelona, La GRAN pantalla, celebrarà la seva vuitena edició del 30 de juny al 4 de juliol a la seu habitual, els Cinemes Girona, a l’Eixample de Barcelona. La sala barcelonina acollirà el gruix d’una programació que inclou onze llargmetratges i disset curtmetratges, de la qual es podrà gaudir de manera totalment gratuïta mitjançant reserva d’entrades prèvia.
Organitzat per l’Associació Cultural elParlante, en col·laboració amb la regidoria de Persones Grans de l’Ajuntament de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona, el festival encara una nova edició amb el ferm propòsit de “reivindicar que fer-nos grans és el millor que ens pot passar a la vida”, tal com afirma el seu director, Alfredo Cohen, qui assenyala que la indústria audiovisual té “el repte urgent de trencar amb els estereotips que marginen a més del 20% de la població”.
Amb una programació que fuig de mirades paternalistes, Cohen defensa que “les persones grans tenen memòria, veus pròpies, diferents perspectives, moltes il·lusions i un gran sentit de l’humor”, consolidant el festival no només com una cita cinematogràfica, sinó com un espai de “salut comunitària i orgull rebel”.
Premi Honorífic a Joan Pera
En aquesta vuitena edició, La GRAN pantalla lliurarà el seu Premi Honorífic a l’actor Joan Pera, com a reconeixement a una trajectòria artística excepcional que ha marcat la nostra història de l’espectacle. Guardonat amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2019 de l’Acadèmia del Cinema Català i la Creu de Sant Jordi, Pera és una de les cares i de les veus més estimades de la nostra cultura.
Amb aquest guardó, el festival vol homenatjar un referent imprescindible que encarna a la perfecció l’esperit de La GRAN pantalla: demostrar que la maduresa es pot viure a sobre dels escenaris i davant de la càmera amb una passió, una energia i un sentit de l’humor absolutament incombustibles. Fins ara, Montserrat Carulla, Carme Elias, Carme Sansa, Teresa Gimpera, Josep Maria Pou i Vicky Peña han estat reconeguts a les edicions anteriors.
Històries de dignitat i el desig a la maduresa
Les projeccions de la selecció oficial de llargmetratges arrancaran amb la pel·lícula inaugural Calle Málaga (Marroc, 2025), dirigida per Maryam Touzani i protagonitzada per l’aclamada Carmen Maura, que situa l’espectador a Tànger per narrar l’emocionant història de la María Ángeles, una dona de setanta-nou anys, la vida de la qual es trenca quan la seva família decideix vendre el pis familiar, obligant-la a plantar cara per no perdre-ho tot.
Des del Brasil arriben dos films sobre la dignitat i la resistència civil. El sendero azul (2025), de Gabriel Mascaro, plasma la rebel·lió d’una dona de setanta-set anys que fuig cap a l’Amazònia per complir el seu somni de volar després de ser expulsada de la seva pròpia vida per una nova llei governamental; i Vitória (2025), d’Andrucha Waddington, una producció basada en fets reals sobre una dona gran que desafia la violència del seu barri filmant els narcotraficants per convertir-se en una força de canvi per a la comunitat.
A partir d’aquí, la programació posarà també focus en la realitat de les residències d’avis. Per un costat, la nord-americana Familiar Touch (2024), de Sarah Friedland, ofereix un íntim i tendre retrat sobre l’adaptació, la fragilitat i l’aprenentatge de les rutines d’una dona amb demència en ingressar en un centre assistencial. Per l’altre, els cineastes José Mari Goenaga i Aitor Arregui presenten l’aclamada Maspalomas (Espanya, 2025), una ficció en la què un accident obliga el Vicente a viure en una residència on es veu forçat a ocultar la seva homosexualitat, un dur punt de partida que el portarà a afrontar el seu passat i a descobrir noves formes d’amistat i afecte.
Un altre dels grans eixos conceptuals del certamen d’enguany serà l’exploració de la maduresa lligada al desig i la sobirania del propi cos, unint la ficció i el format documental per trencar tabús socials. En aquest sentit, la producció francesa La babosa y el caracol (2024), d’Anne Benhaïem, aporta una dosi d’humor i delicadesa en construir un relat ple de matisos sobre l’amor inesperat en la maduresa. Aquesta mirada es complementa de forma valenta en l’apartat de no-ficció amb Siemprevivas (Espanya, 2025), de Mar López Zapata, un documental que retrata la realitat de sis treballadores sexuals del Raval de Barcelona que, en la seva maduresa i amb el suport mutu, reivindiquen activament el seu dret a continuar exercint i a visibilitzar les seves pròpies vides.
El programa es completa amb dues mirades històriques i musicals que exploren la memòria. Hugo de la Riva proposa a Solo pienso en ti (Espanya, 2025) una història ambientada a finals del franquisme, connectant lluites humanes i professionals a través dels records. Finalment, la memòria històrica i musical es fa present a On eres quan hi eres? (Espanya, 2025), on la cineasta Jana Montllor reconstrueix el llegat del seu pare, el cantautor Ovidi Montllor, mitjançant un emotiu viatge per l’arxiu familiar.
Finalment, la cloenda serà protagonitzada per Plaza nueva a las diez (Espanya, 2025), de Carmen Tortosa. El film mostra com, cada setmana, un grup de persones grans transforma la Plaça Nova de Granada en un espai on el ball es converteix en una expressió de vitalitat i celebració comunitària.
La programació continuarà durant el mes de juliol a Caixaforum Barcelona i també a la seu online Caixaforum+. En els propers dies publicaran els títols de la resta del programa i les activitats complementàries.
