“La nostra música simula els antics envelats, i està oberta a tothom”, diu la cantant i compositora de La Rauxa, Laura del Pino, a AMIC Cultura, quan se li pregunta què fan i a quin públic es dirigeixen. Es tracta de tota una declaració d’intencions d’un grup musical amb origen a Sant Boi de Llobregat que busca ser punt de trobada dels nostàlgics de la música dels seixanta i punt de sortida per a nous públics que volen crear.
Tot plegat ho fan amb nou músics a l’escenari i una potent secció de vents. “Fem música amb un component força eclèctic, però amb un fil conductor”, explica Del Pino. Aquest fil estira des del pop, el garatge i el Northern Soul fins a la Nova Cançó i la cançó més festiva de l’època que volen rememorar.
Entre la Nova Cançó i el pop
La Rauxa neix fa un parell d’anys amb la voluntat de recuperar i reinterpretar l’esperit dels conjunts i artistes catalans dels anys 60 i 70 des d’una mirada contemporània i amb perspectiva de classe. Beuen de la solemnitat de la Nova Cançó, però també del seu costat més juganer, el del pop ie-ié i el soul fet a casa nostra.
Els referents amb els quals treballen són clars: des de Guillermina Motta i Lita Torelló fins a Els Dracs, Tony Vilaplana, Pau Riba o Núria Feliu, d’entre d’altres. Tot un univers musical que volen que continuï viu i no s’oblidi per les noves generacions i acabi en un calaix.
‘De bon començament’
El grup ja té el seu primer disc, acabat de sortir del forn: De bon començament. Un treball que han presentat tot de cop. No hi ha singles. Hi ha un disc de 13 cançons pensat per escoltar-se sencer, amb calma, com qui s’asseu a taula sense pressa. Deixen clar perquè no han fet cap avançament, com solen fer la resta de grups actuals. “Volem reivindicar l’experiència d’escoltar un disc de cap a peus per trencar amb les dinàmiques de consum, d’immediatesa i no ser esclaves d’un algoritme”, expliquen. Si els escolteu, trobareu una estètica dels anys seixanta i setanta, però que parla de temes que afecten la nostra societat actual, com per exemple la turistificació del nostre país.
És un treball autoproduït i autoeditat que, de moment, es pot escoltar a plataformes digitals i que més endavant tindrà edició en vinil; caldrà estar atents a les seves xarxes socials.
Imatge, memòria i bona taula
El projecte de La Rauxa no s’acaba en la música que escoltem o l’estètica que veiem ens els seus músics. La part gràfica del disc, obra de Joan Manel Pérez, també hi juga un paper clau amb una estètica que barreja modernisme i tradició, amb una imatgeria inspirada en recopilacions de l’etnòleg i folklorista Joan Amades.
“Són unes cobertes que fan apologia de la bona teca, del bon vi i de la predilecció per entaular-nos”, s’explica del disseny. Una manera de reforçar la idea de cultura popular entesa com a espai compartit, quotidià i festiu alhora.
Sant Boi, perifèria i orgull
Una de les peces del disc debut, Havanera del Baix Llobregat, parteix d’una voluntat clara: reivindicar la perifèria de Barcelona. “A Sant Boi també hi passen coses… I cal reivindicar-ho i explicar-ho, que no tot acaba a la capital catalana”, explica Del Pino.
El grup té el seu nucli a Sant Boi de Llobregat, ciutat que també és espai d’assaig i trobada. “Sant Boi és molt més que una ciutat dormitori al costat de Barcelona”, insisteixen, posant el focus en la necessitat de reconèixer la vida cultural dels marges.
Una banda amb dues energies
“Som nou components més el tècnic”, diu la cantant. Però més enllà de la xifra, La Rauxa es defineix per una dualitat constant: la rauxa més festiva i el seny que s’escola en les seves lletres.
La Laura explica que estan molt contents de com està avançant tot plegat des que el mes passat van presentar el seu primer disc a Cal Ninyo a Sant Boi i dona les gràcies al grup per tot el que estan aconseguint, en especial al Leo, que diu que l’ha ajudat molt a ordenar les seves idees i aterrar aquest projecte que comença a caminar.
Concert a l’Albareda
Aquest divendres 12 de juny a les 20 h, La Rauxa actuarà al Centre Cultural l’Albareda, amb entrada gratuïta. Serà una bona oportunitat per conèixer aquest grup emergent santboià, que també actuarà al Tingladu de Vilanova i la Geltrú, entre d’altres. Tot plegat per entendre que la rauxa necessita el seny i el seny necessita la rauxa: una dualitat que aquest grup recull i en fa bandera.
