La interpretació de Rosa Boladeras i Domingo aquesta temporada als escenaris barcelonins ha estat reconeguda amb el 52è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, un dels guardons més prestigiosos i veterans de les arts escèniques a l'Estat. Creat l'any 1973 per la desapareguda penya Carlos Lemos recuperat el 2022 per la revista Núvol i la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, el premi distingeix cada any la millor interpretació femenina de la temporada teatral de Barcelona.
Boadas ha estat reconeguda per seva participació en l'obra Tinc un bosc al cervell, estrenada a l'abril a la Sala Beckett. El jurat ha valorat especialment la gran diversitat de registres, la potència emocional i el compromís interpretatiu que Boladeras ha demostrat en un muntatge especialment exigent, en què compartia escena amb tres intèrprets menors d'edat. L'obra, un text postdramàtic i polifònic de l'autora alacantina Guadalupe Sáez, sorgit d'un dels Ajuts Benet i Jornet de la Sala Beckett, aborda la desaparició de criatures. La proposta, dirigida per Alícia Gorina, es desenvolupava dins d'un cub transparent dissenyat per l'escenògraf Xevi Oró, mentre el públic seguia la representació amb auriculars gràcies a l'espai sonor creat per Guillem Rodríguez, un dispositiu que reforçava la sensació d'intimitat.
L'acte de lliurament, on es farà entrega a Boladeras d’una placa i un anell commemoratiu, tindrà lloc el pròxim 20 de juliol, a les set de la tarda, al Teatre Romea de Barcelona. La cerimònia serà oberta al públic, tot i que caldrà fer una inscripció prèvia per poder assistir.
Una trajectòria consolidada sobre els escenaris i la pantalla
Rosa Boladeras (Terrassa, 1972) es va formar a l'Institut del Teatre i va iniciar la seva trajectòria professional a començaments dels anys noranta amb muntatges com Final d'estiu amb tempesta, de Francesc Lucchetti, sota la direcció de Lourdes Barba, i El temps i els Conway, de J. B. Priestley, dirigida per Mario Gas. Des de llavors, ha construït una carrera de més de tres dècades que l'ha convertit en una de les actrius més sòlides i reconegudes del panorama escènic català.
Al llarg de la seva carrera ha treballat amb alguns dels directors més destacats de l'escena catalana, com Mario Gas, Àlex Rigola, Magda Puyo, Josep Maria Mestres, Carlota Subirós, Carme Portaceli, Ferran Utzet o Jordi Prat i Coll, amb qui va signar una de les seves interpretacions més significatives com a Antònia a La rambla de les floristes, de Josep Maria de Sagarra, al Teatre Nacional de Catalunya. Més enllà dels escenaris, Boladeras també és una cara molt coneguda pel gran públic gràcies a la seva participació en sèries d'èxit com Poble Nou, Temps de silenci, La Riera i Com si fos ahir.
Més de mig segle reconeixent les actrius del teatre català
El Premi Memorial Margarida Xirgu s'atorga anualment des de 1973 en homenatge a l'actriu i directora de Molins de Rei i s'ha consolidat com un dels guardons més prestigiosos de les arts escèniques catalanes. Nascut per iniciativa de la desapareguda Penya Carlos Lemos, ha distingit al llarg de la seva història intèrprets de referència com Núria Espert, Anna Lizaran, Míriam Iscla, Mercè Arànega, Clara Segura o Emma Vilarasau. La guanyadora de l'edició de 2025 va ser Màrcia Cisteró. Des del 2022, el premi està impulsat per la revista Núvol i la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya (FGTAC), amb l'organització compartida amb l'Ajuntament de Molins de Rei i la Fundació Romea.
El jurat d’enguany ha estat format per quatre membres de la Federació que han estat Magda Garcia Martí, Josep Mayolas, Elisa Poch Tort i Josep M. Porta; i quatre crítics de Núvol que han estat Martí Figueras, Oriol Osan i Tort, Ana Prieto Nadal i Oriol Puig Taulé. La premiada rebrà el tradicional Anell Xirgu, una joia exclusiva instaurada com a trofeu l'any 1992 i creada cada any per una joiera diferent. En aquesta edició, la peça ha estat dissenyada per Carla Garcia Durlan gràcies al mecenatge de Joan i Sandra Llavina, amb el suport de Lexus. Aquest anell recull la tradició del teatre isabelí, en què un actor veterà lliurava una joia a un intèrpret més jove com a símbol de continuïtat de l'ofici.
