Els incondicionals de la cultura de proximitat tenen un racó al barri del Pedró d’aquesta ciutat del Baix Llobregat des de fa cinc anys. Hi anem un divendres a la nit.
És una nit qualsevol al barri del Pedró de Cornellà de Llobregat. El carrer de Josep Torras i Bages podria semblar solitari si no fos per la vintena de persones que peten la xerrada amb una cervesa entre les mans a davant de la Sala Padró, un espai cultural gestionat per veïns de la ciutat que fa de “germà petit” de l’Orfeó Catalònia. Així ho descriu Javier Sánchez, del barri de Gavarra, que ens espera a la fotògrafa i a mi. Ell és un dels programadors d’aquest equipament nascut a finals del 2020 i que comparteix instal·lacions amb l’Orfeó.
El primer que es veu en arribar-hi és un bar que convida a prendre-hi qualsevol cosa. El cornellanenc diu que el van construir entre els veïns. “Qui sabia muntar una barra ho feia, i qui sabia fer una paret, també”, detalla. En Javier es mou pels diferents espais de la Sala Padró com si estigués al passadís de casa seva. Converso amb ell a l’escenari que van refer ara fa dos anys i m’explica que, durant les obres, els operaris van trobar-hi arxius dels anys trenta que pertanyien a l’Orfeó. Un escenari-relíquia.
Ell mateix recorda que de petit anava a les sessions de cinema que oferia aquest espai quan la ciutat encara podia presumir de tenir una desena de sales. Ara, malauradament, només els queda l’Splau i, per sort, les projeccions de la Sala Padró. De fet, aquest va ser el seu primer objectiu. “El germen del projecte era fer un cinefòrum entre uns quants que teníem afinitat al cine. Però de seguida va aparèixer altra gent que va dir: ‘Per què només cinefòrum?’”, relata.
Així, a mitjans del 2021 arrencava tota una programació feta “des del barri i per al barri” per oferir alternatives culturals de proximitat. “Procurem que tot sigui gratis o amb preus populars i programar artistes de la zona”, diu en Javier. A part de cinema, a la sala hi trobem concerts, tallers i xerrades de dijous a diumenge. Aquest programador també celebra haver estat capaços de portar-hi alguna estrella: “Un dia vam fer un vermut musical amb en Manu Chao, i en Kiko Amat va presentar-hi un llibre. Aquestes coses donen molta alegria”.
No hi ha dubte que la clau de l’èxit és la dedicació que hi posen els veïns. “El naixement va ser il·lusionant, però també molt cansat, perquè tothom té la seva feina… Però la resposta del barri sempre et dona empenta per continuar endavant”, conclou en Javier.
Avui, cinc anys després, en aquest racó a tocar de la plaça d’Àngel Guimerà, coneguda popularment com la plaça del Trinquis, s’hi respira bon ambient. Abans que comenci l’actuació d’aquesta nit saludo l’Elena Losada, voluntària de l’espai i una de les integrants de Poetrinquis, un grup de poesia de la sala de qui vam parlar fa mesos a Cultura B. Se’n va a animar la gent del bar perquè entri a gaudir de l’actuació dels barcelonins Isaac Fernández i Alba Escalon.
Abandonem la conversa i els músics surten entre aplaudiments. Avui ofereixen un concert arran de terra, a tocar del públic, amb un format proper que fa honor al nom de la iniciativa: Íntims. Tres, dos, un: en Javier es disposa a fer de tècnic de so i la música inunda aquest espai que batega des de fa cinc anys a Cornellà.
