Què és un diari de viatge? Fotografies, apunts, experiències i anècdotes viscudes durant un moment, enregistrades en un quadern o llibre. És retratar els rècords dels paisatges i les persones que coneixes durant la travessia, amb mirada crítica. En aquesta línia, la Sala Riu de Santa Coloma aposta per convidar i reflexionar amb quatre exposicions del 17è Cicle Diaris de Viatges, que exhibeix el treball recollit a diferents parts del món per part de periodistes, fotògrafs i activistes.
Sota el lema “En xoc”, el 17è cicle es va inaugurar amb l’obra de la narradora visual i fotògrafa veneçolana, Ana María Arévalo Gosen, amb Dies Eterns, sobre les condicions que viuen les dones a presons de Veneçuela, El Salvador i Guatemala. El seu treball ha guanyat el Global Peace Photo Award, Leica Oskar Barnack, el Premi LUMIX de fotografia i és exploradora i fotògrafa al National Geographic.
La fotògrafa plasma situacions, des de mares que estan atrapades pel sistema, joves que han sigut reclutades a bandes, dones natives que no poden defensar-se en espanyol i situacions de pobresa i cost humà de les situacions a les presons de Llatinoamèrica. “Vaig veure molts casos que només hi havia matalassos a terra per dormir, d’altres on les recluses no portaven sabates i aïllament continu a les cel·les amb només 30 minuts al sol per dia”, relatava la fotògrafa.
A Veneçuela va visitar 15 centres de detenció i una presó estatal. En els primers no donen menjar a les recluses, és la família qui s’encarrega de mantenir-les. A la presó, si hi ha a aliments, però cap pot ser visitada. Per aquest motiu, hi ha dones que no tenen ningú que les ajudi i prefereixen culpar-se.
Pròximes exposicions fotogràfiques a la Sala Riu
La mostra de Dies Eterns durarà aquesta setmana i la següent exposició serà ja el 2 de juny, amb l’exposició local del colomenc Samuel Aranda, fotoperiodista i multipremiat, com el World Press Photo 2011 a Photo of the Year. Amb el nom de Nòmades, les fotografies d’Aranda aniran acompanyades del relat del periodista Martín Caparrós que van reflectir els dos autors durant la seva estada al Sahel (franja d’est a oest, des del Senegal fins al Sudan, entre el Sàhara i la sabana) dels pastors i darreres comunitats nòmades de la zona.
La tercera exposició arribarà el 29 de setembre, sobre la situació de les dones kurdes i civils que enfronten les conseqüències de la guerra al nord-est de Síria, a càrrec de la fotoperiodista i documentalista Victòria Rovira.
A partir del 17 de novembre serà el torn de Roberto Palomo, reporter i fotògraf, que presentarà Filles de l’oblit, la història visual de la desaparició del seu besavi, Silvestre Indias Carvajal, al començament de la guerra civil, i de com, 87 anys després, les seves àvies en van recuperar les seves restes.
