Del 3 al 15 de febrer, la sala poblesequina Dau al Sec acull 'Una cançó llunyana', un monòleg escrit per Simon Stephens i Mark Eitzel que Eduardo Lloveras interpreta en solitari sota la direcció d’Oscar Fabrés i amb l’adaptació de Daniel Anglès. L’obra, de 75 minuts i en català, arriba després d’una primera temporada al juliol que va rebre molt bona acollida de crítica i públic.
Un banquer sense identitat aparent
La història segueix en Willem, un jove banquer de Nova York que rep una trucada inesperada que el força a tornar a Amsterdam. Incapaç de trobar el seu lloc en aquell retorn incòmode, comença a escriure cartes per reflexionar sobre la família, l’amor perdut i la identitat que ha abandonat pel camí. “M’agradava molt aquest viatge del personatge”, explica Lloveras, en relació amb el seu personatge.
“És un jove banquer molt superficial, molt materialista en aquesta vida novaiorquesa de no parar, no parar. Una persona molt poc connectada amb si mateixa. I de sobte amb aquesta trucada inesperada, la seva mare volia tornar a Amsterdam perquè el seu germà petit ha mort”.
El primer monòleg de Lloveras
El text, que Lloveras va descobrir fa un parell d’anys a la llibreria del National Theatre de Londres, va captivar-lo per la seva combinació de realisme i poesia. “M’agradava com estava escrit des d’un realisme i a la vegada una poètica que eleva la peça. Parla del dol. M’agradava molt aquest viatge del personatge”. En aquest sentit, l’actor afegeix: “És un text que comença més superficial, però amb aquestes cartes, a poc a poc, és quasi com autoterapèutic i va connectant amb si mateix”.
El repte per a Lloveras és majúscul: 75 minuts sol en escena, acompanyat emocionalment només pel piano de Joel Riu, que ha fet l’adaptació musical i la composició original de Mark Eitzel. “Fa vertigen. Estàs sol. Estàs exposat allà tu sol i t’estàs despullant i no hi ha cap energia més que entre tu i el públic”, reconeix. Tot i això, considera l’experiència absolutament plena: “És un viatge molt intens. És una experiència com a actor molt enriquidora, la veritat”.
Una segona temporada que promet un nou èxit
El feedback de la primera temporada, assegura, va ser molt encisador. “Vaig trobar-me amb molta gent molt emocionada i que a fora sí que em parlava d’això, de pèrdua de familiars, siguin germans... i els relacionava i els connectava amb una pèrdua o amb un dol que havien passat”, explica en relació amb la connexió que sent l’espectador.
De fet, Lloveras destaca el poder del teatre en aquesta mena de connexions: “És el poder de l’art i el poder del teatre; el poder d’aquest tipus de text que et pots sentir acompanyat en aquest dol, veient aquest personatge”. Tanmateix, l’actor convida al públic a no tenir por d’assistir a la funció d’un text dramàtic: “Jo els animaria molt a què vinguessin perquè el Dau al Sec, no només perquè és una sala preciosa, sinó perquè és una peça íntima. L’actor el tenen al davant. Està ple de subtileses i és gairebé com que el poden palpar, el poden sentir; no hi ha distància”.
És, en altres paraules, la màgia del teatre en petit format: “És tot molt proper, és constantment comunicació amb ells”. “És un text preciós que parla de la vida, que tothom pot connectar amb ell”, sintetitza. Si bé ja hi ha funcions amb les entrades exhaurides, encara queden alguns dies amb tiquets a la venda. L’espectacle està programat del dimarts 3 al diumenge 15 de febrer (dimarts a dissabte a les 19:30 i
diumenges a les 18 hores).
