A Esplugues de Llobregat, la diada de Santa Magdalena va ser, durant segles, la Festa Major oficial del municipi. Tanmateix, tan bon punt va aparèixer la Festa Major de Sant Mateu, el calendari la va anar desplaçant fins a fer-la gairebé invisible.
Si algun 21 de setembre, dia de Sant Mateu, la pluja visita Esplugues, hi ha qui encara ho explica amb un somriure antic: conta la llegenda que, des d’aquell canvi de calendari, no hi ha any que la pluja no faci acte de presència, ni que sigui per uns instants. És, diuen els més fidels a la tradició, la manera que té la santa de recordar que, durant segles, aquella havia estat la seva festa. Com si el cel, tossut, recordés un canvi que no va acabar d’encaixar.
Una santa entre coves i paraules antigues
La història de Santa Magdalena arrela en una geografia simbòlica. La tradició explica que va viure trenta anys en una cova al sud de França, i aquesta imatge subterrània troba eco directe en el nom mateix d’Esplugues, que prové del grec spelugges, “coves”.
Ja al segle X, l’ermita que ocupava el lloc de l’actual església parroquial estava dedicada a la santa. Aquell gest fundacional, dedicar un espai sagrat a una figura de recolliment i silenci, acabaria esdevenint el punt de partida d’una celebració anual fixada al 22 de juliol. Amb el temps, la festa va créixer: de l’ofici religiós a la trobada col·lectiva, del ritual a la plaça.
Quan el calendari es bifurca
Ara bé, com una filla única que gaudeix de l’atenció completa dels pares, a Santa Magdalena li va arribar el moment que més temia: l’arribada de Sant Mateu, copatró i germà petit, va obrir un segon temps festiu.
Durant molts anys, totes dues celebracions van conviure amb personalitat pròpia. La diada de Santa Magdalena continuava concentrant la major part dels actes i mantenia el pes de la tradició, mentre que Sant Mateu ocupava un espai més discret. El protagonisme que tenia Santa Magdalena no venia determinat només per tots els anys d’història que l’acompanyaven, sinó també perquè el setembre coincidia amb el temps de la verema, una època intensa de feina que dificultava la participació popular.
A partir de la dècada de 1970, però, la situació es va capgirar progressivament. Sant Mateu va assumir el paper de Festa Major oficial i Santa Magdalena va anar quedant relegada a un segon pla. La que durant generacions havia estat la gran celebració de la vila va veure com el seu protagonisme s’esvaïa lentament, fins al punt que molts temien que acabés desapareixent de la memòria col·lectiva.
El retorn de la veu antiga
Però les tradicions, quan arrelen profundament, sovint troben la manera de renéixer. Amb la recuperació democràtica i l’efervescència cultural dels anys vuitanta, Esplugues va iniciar un procés de redescobriment de les seves pròpies formes de celebració. Entitats, col·lectius i espais de cultura popular van començar a recuperar danses, imaginar nous rituals i reconnectar amb elements que havien quedat en suspens.
D’aquell impuls en van néixer els gegants, els bastoners i la recuperació del Ball del Babau, una dansa documentada en el Costumari Català de Joan Amades i vinculada a les antigues celebracions de Santa Magdalena. La data clau, però, va ser el 23 de juliol de 1989, quan es va presentar públicament aquesta dansa. Aquell acte és considerat el punt de partida de la restauració moderna de la Festa Major de Santa Magdalena. Amb els anys, la celebració va incorporar nous elements com el Ball del Ginjoler, la participació dels Castellers d’Esplugues, els diables, el Ball Parlat i els versots satírics.
Una festa que es reconstrueix cada any
Avui, la celebració manté el seu nucli al voltant del 22 de juliol i s’estén al cap de setmana més proper. Entre els episodis més singulars destaca la Processó del Ferro, nascuda el 2011, que transforma el carrer en una coreografia col·lectiva de foc, música i moviment. El seu final, amb el pilar caminat dels Castellers d’Esplugues, s’ha convertit en una imatge ja gairebé icònica: esforç, equilibri i vertigen sobre un territori conegut.
La festa continua ampliant el seu imaginari amb noves figures com la bèstia de foc Guita Trapella, o els gegantons Quimet i Mateuet, dues versions a menor escala dels gegants de la ciutat.
Per l’edició d’enguany, el cap de setmana escollit per concentrar les activitats més emblemàtiques de la celebració és el 17, 18 i 19 de juliol. Ara bé, tota festa necessita una bona prèvia! És per això que entre dilluns que ve, 7 de juliol, i dijous 16, també hi haurà activitats per escalfar motors, entre les quals destaca un taller per aprendre el ball del Babau i el sopar de carmanyola, convocat la nit prèvia a l’inici de la festa.
A partir del divendres 17, ara sí, la festa entra en plena ebullició amb el Correbars, la Processó de Ferro i el seu pilar caminat, el ball de festa major, la diada castellera, el correfoc infantil i el seguici, entre altres activitats.
La festa culmina el dimecres 22 amb els actes centrals dedicats a la tradició: l’homenatge al Ginjoler, els balls propis del municipi, les ofrenes a l’església i el ball parlat, en una cloenda que reafirma la vitalitat de la Festa Major cooficial d’Esplugues.
Més de tres dècades després del seu redescobriment, Santa Magdalena ja no és només una festa recuperada: és una forma de continuïtat cultural. Una manera de demostrar que les tradicions no són peces fixes, sinó organismes que respiren amb cada generació.
Avui, Esplugues la coneix com la seva “Festa Major petita”, però una cosa està clara: de petita, no té res.
