Et veus capaç d’imaginar com era el teu barri ara fa cent anys? Quins edificis ocupaven els carrers que avui recorres cada dia, quines botigues hi havia a les cantonades o quines històries s’amagaven darrere les façanes? Els veïns i veïnes de Les Planes, a Sant Joan Despí, no cal que facin gaire exercici d’imaginació. Coincidint amb el centenari del barri, s’ha publicat Les Planes, 100 anys d’històries compartides, un llibre que reconstrueix la seva memòria a partir dels records de quaranta veïns i veïnes. El volum traça el retrat humà d’un segle de vida col·lectiva i convida a recórrer la història d’un barri que ha canviat tant com les persones que l’han habitat.
La història comença el 1925, quan unes primeres cases van començar a aparèixer en uns terrenys a tocar de Cornellà. Aquella petita urbanització, coneguda com a Urbanització Badalona, seria la llavor d’un barri que encara havia de créixer. Amb els anys arribarien noves famílies, nous carrers i noves mans disposades a construir un futur. Moltes d’aquelles cases les van aixecar els mateixos veïns, en carrers de terra, sense clavegueram i amb l’aigua com un bé que calia anar a buscar lluny de casa.
El llibre recorre aquests cent anys a través dels espais que han marcat la vida quotidiana de Les Planes, com les places on s’han celebrat festes, carnavals i “Cruces de Mayo”; els carrers que han vist créixer generacions senceres; i els equipaments que, tal com recordaran els més grans del municipi, són fruit de reivindicacions i manifestacions.
I és que el barri va conviure durant anys amb fàbriques, dipòsits de combustible i grans instal·lacions industrials, però les mobilitzacions veïnals van convertir aquests espais en alguns dels indrets més estimats de l’actualitat: la biblioteca Miquel Martí i Pol ocupa els terrenys on abans hi havia una empresa cimentera, i el parc de la Fontsanta, avui el pulmó verd de Sant Joan Despí, va ser en un altre temps un abocador. Allà on abans hi havia pols, soroll i runa, ara hi ha llibres, arbres i ombres.
Entre les històries més singulars vinculades al passat del barri hi ha la del passeig del Gran Capità, antic centre neuràlgic de la vida social de Les Planes. El seu nom el van posar els veïns del barri, molts d’ells arribats de Montilla, una ciutat cordovesa on el Gran Capitán és el personatge històric més reconegut. De fet, els lligams amb aquest municipi andalús són tan forts que des del 1986 Sant Joan Despí hi està agermanat. La història de Les Planes no es pot explicar sense la petjada de les migracions andaluses que, a partir de la segona meitat del segle XX, van contribuir decisivament a modelar-ne el caràcter.
En aquest mateix passeig, durant els estius, les terrasses s’omplien de famílies que prenien gots de cargols en caldo, una tradició arribada de Còrdova que va acabar donant al passeig un sobrenom afectuós: el Paseo de los Caracoles.
Més que un exercici de nostàlgia, Les Planes, 100 anys d’històries compartides és una invitació a mirar el barri com un organisme viu, fet de memòries individuals que acaben construint una història col·lectiva. Un homenatge a les persones que van transformar un conjunt de carrers sense serveis en una comunitat plena de vida. Perquè, al capdavall, els barris no els fan les pedres ni els edificis: els fan les històries que hi deixen els seus habitants.
