“No, mai és tard. Ja t’ho dic ara. I per fer el que t’agrada, encara menys”. Si algú ho pot afirmar sense embuts ni estigmes és en Leoncio Olivares, un badaloní de 83 anys que ha encisat les xarxes socials compartint el procés per complir el seu somni de ser pintor. Amb més de 57.000 seguidors i 1,9 milions de m’agrades a TikTok, l’octogenari publica les seves pintures a l’oli al compte Leonciopintor des del 2023.
En aquest perfil, ideat i gestionat pels seus tres nets –Ainhoa, Sergio i David–, hi publica fotos i vídeos d’ell amb les seves obres, des d’imitacions de quadres famosos de pintors com Rembrandt o Gustav Klimt fins a retrats originals d’ubicacions de Badalona. El compte s’ha fet tan gran que el passat 14 de març en Leoncio va inaugurar la seva primera exposició a l’edifici de l’Associació de Veïns del Raval de Badalona. “Alguns amics em diuen: ‘Si continues així, et faràs famós’. Però jo sempre responc que ja ho soc!”, bromeja.
De la brotxa al pinzell
En Leoncio forma part d’aquelles generacions d’andalusos de naixement que van emigrar a Catalunya durant el franquisme. Originari de Màlaga, va arribar els anys 50 a Sant Adrià de Besòs, amb poc més de 14 anys. Recorda que volia ser mecànic, però quan va aterrar a la metròpoli va fer de noi dels encàrrecs en una botiga de queviures a prop de la Gran Via de Barcelona. De fet, anys després, quan finalment va aconseguir entrar al taller del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), aviat es va cansar de fer tasques de planxista i de soldador de peces de cotxe.
És per això que va anar saltant de feina en feina fins que va acabar treballant amb el seu pare com a pintor d’un taller a Badalona, ciutat on es va mudar. “Ell era d’aquells que ho feien per guanyar-se la vida. Dels que pintaven parets, taulers, objectes i el que fes falta, tal com vaig continuar fent jo mateix anys després”, relata. Ara bé, un cop acabada la jornada laboral, el pare d’en Leoncio canviava la brotxa pel pinzell per pintar quadres durant les seves hores lliures.
Igual que ell, en Leoncio també tenia una gran fascinació pel dibuix i la pintura. Explica, per exemple, que la primera vegada que es va sentir atret pel món artístic va ser a l’escola, abans d’abandonar les aules i quan encara vivia a Andalusia. En concret, va començar a notar-ho a les classes de dibuix, quan el professor li encarregava fer il·lustracions sobre temàtiques vinculades amb l’ideari del règim, com ara les tres embarcacions del primer viatge de Colom a Amèrica o la Verge del Pilar.
Un cop a la metròpoli, i quan ja treballava al taller, va continuar aprenent pintura de forma autodidàctica amb les col·leccions de llibres sobre grans pintors de la història que es podien comprar els diumenges al quiosc amb els diaris en paper. Amb el naixement dels seus primers fills amb 26 anys, però, en Leoncio va guardar al calaix els llenços i les pintures per dedicar-se a la família.
Desenterrar la passió
El 2020, les coses van canviar. Durant la pandèmia del coronavirus, van ingressar en Leoncio dues setmanes a l’hospital per un infart. Irònicament, la mala fortuna que el va portar a l’UCI també va ser el desencadenant per fer reviure el seu vessant artístic. Durant l’ingrés, es va fer amic d’un altre pacient que s’havia dedicat a decorar els cartells de les sales de cine. “Li vaig ensenyar alguns dels meus quadres i em va dir que era una pena que ho hagués deixat estar, i això em va fer pensar”, explica. “Aleshores, poc abans de sortir de l’hospital, vaig prometre a aquest home que reprendria la pintura, i així ho vaig fer”, afegeix.
Va ser així com aquest badaloní va desenterrar la seva afició passats els 80 anys. Ara, a casa hi té més d’un centenar de quadres fets per ell que, tal com ens ensenya, ocupen totes les parets i, fins i tot, s’apilen a les estanteries o en bosses de plàstic acumulades a la seva habitació. “Al principi els vaig posar en marcs, però ara ja és impossible”, diu.
Durant tots aquests anys, en Leoncio ha fet incomptables rèpliques d’Els gira-sols i de La nit estelada de Van Gogh –un dels seus grans referents–, així com tota una sèrie de quadres ambientats en el municipi. Algunes de les ubicacions més emblemàtiques són el Pont del Petroli, el castell de Pep Ventura o la plaça de la Constitució. “Estic fent tota una col·lecció de llocs de Badalona, que és el que més m’agrada fer i que vull guardar només per a mi”, exclama mentre mostra amb un orgullós somriure una versió feta de la Casa Antoni Lleal.
El salt a la viralitat
Els quadres que en Leoncio no es queda els ven. De fet, té un compte de Wallapop en què, ara mateix, hi té 93 obres a la venda. Totes costen 35 euros, i d’ençà que les va posar al mercat diu que n’ha venut més d’una cinquantena. “El benefici que en trec no és gaire gran, perquè amb el que hi guanyo torno a comprar material, i no és pas barat”, puntualitza. A la plataforma digital, en Leoncio està categoritzat com a perfil top. És a dir, se’l reconeix com un venedor que ofereix “experiències excepcionals” a través de “valoracions altes, entregues fiables i respostes ràpides”, assegura el web.
El pintor ha venut més d’una cinquantena de quadres a través d’un compte de Wallapop
Com s’explica, però, aquest impacte? En gran manera, per les xarxes socials. Quan en Leoncio va endinsar-se de nou en la pintura artística, els seus nets van decidir documentar-ho a TikTok. Publicaven fotos i vídeos dels quadres, de la història del seu avi i de la seva passió per la pintura, i aviat el compte es va omplir de visualitzacions, de m’agrades i de comentaris de gent disposada a comprar-li els quadres.
El rebombori va ser tan important que, a banda de ser entrevistat per tota mena de mitjans de comunicació, l’Associació de Veïns del Raval de Badalona va proposar a en Leoncio fer la seva primera exposició al local de l’entitat, i ell va seleccionar una vintena de quadres que encara hi continuen exposats. Segons relata, el fet més destacat de tot plegat va ser el dia de la inauguració, el 14 de març d’enguany. Hi van assistir prop d’una trentena de persones –especialment joves– que no van dubtar a fer cua a les portes del local en un dels dies més plujosos de l’any, esperant que obrissin l’exposició. “M’espanta saber tota la gent que hi està interessada, però també m’emociona moltíssim”, conclou.
