Barcelona és una ciutat que sovint és reconeguda arreu per les seves grans icones turístiques: la Sagrada Família, el Park Güell, la Casa Batlló… Però sota aquesta capa s’hi amaga una ciutat més tranquil·la, i molt menys coneguda i concorreguda, on hi ha uns espais que no solen aparèixer a les rutes habituals, però que expliquen fragments molt valuosos de la història, la cultura i la vida dels barris.
Des de refugis de guerra fins a antics monestirs o masies convertides en restaurants, aquests llocs permeten veure la ciutat amb uns altres ulls i gaudir-la, sense aglomeracions.
Refugi antiaeri a Sant Andreu
Sota la Societat Cultural de Sant Andreu es conserva un refugi antiaeri que recorda la vida quotidiana durant la Guerra Civil i la importància de la memòria històrica al barri. Aquest espai es pot visitar actualment. Es pot veure els dimarts, i alguns dissabtes. El preu per entrar és de 2 euros per persona i gratuït per a les persones associades a l’entitat i a la FAC, la Federació d’Ateneus de Catalunya.
Per a més informació i reserves, podeu escriure un correu electrònic a infolalira@gmail.com.
Més enllà d’aquesta visita, La Lira acull diferents seccions a la seva seu vinculades a disciplines com el Club d’Escacs, el Club de Tenis Taula de Sant Andreu o el Grup Sardanista Maig i l’Orfeó La Lira, entre d’altres. D’altra banda, també té una programació teatral regular. Podeu consultar tota la programació a la seva pàgina web.
Can Basté i la fotografia de barri
A Can Basté la fotografia és protagonista des de fa més de trenta anys amb exposicions i activitats que han convertit l’espai en un punt cultural de referència.
Pots consultar tota la programació del centre a la seva web i visitar-los dilluns de 16 a 21.30 h; dimarts a divendres, de 9.30 a 14 h i de 16 a 21.30 h; i dissabte, de 10.30 a 14 h i de 16.30 a 20 h. Hi podeu arribar en transport públic amb bus (34, 47, D40, D50, V27, V29, H6) o metro (L5, parada Virrei Amat).
Les pintures amagades de les Corts
L’interior de l’Església del Remei de les Corts amaga pintures que sorprenen molts visitants i que formen part d’un patrimoni poc conegut. A l’interior de l’església es representen quatre santes dones de l’Antic Testament, en unes pintures del tot sorprenents, perquè poques vegades les veiem representades. Són la Sara, la Judit, l’Ester i la Ruth. Si ens desplacem cap a la banda dreta, en direcció al presbiteri, trobem quatre homes de l’Antic Testament “escollits per Déu per mostrar la revelació profètica del Messies”: Abraham, Moisès, David i Elies, que la Bíblia diu que van participar en la història de la salvació, “mantenint la seva fe viva fins i tot en els moments més difícils”.
Una masia en plena ciutat
El restaurant Can Travi Nou permet entrar en una antiga masia catalana que conserva l’essència rural dins del teixit urbà. Aquesta encara manté l’estructura pròpia de les masies catalanes, de planta rectangular i amb dos pisos. Durant la dècada del 1920, la masia es va reformar per encàrrec dels nous propietaris i es va convertir en una residència senyorial.
Malgrat les diverses intervencions, o precisament gràcies a elles, l’edifici permet entendre la seva evolució al llarg del temps, així com el modus vivendi dels seus habitants des del segle XVII fins a principis del segle XX.
El campanar bessó del de la Vila de Gràcia
Gràcia té, entre els seus carrers i places, un munt d’històries que esperen ser descobertes. Més enllà dels seus espais més coneguts, hi ha racons que sovint passen desapercebuts i que expliquen episodis sorprenents d’aquesta antiga vila. Un d’aquests és Can Pardal, un indret que amaga un secret poc conegut: un segon campanar gairebé idèntic al que hi ha a la plaça de la Vila de Gràcia.
Per entendre aquesta singularitat cal remuntar-se a l’any 1870, en un moment convuls de la història. Aquell any va tenir lloc la revolta de les quintes, un aixecament popular contra el sistema de reclutament militar obligatori. Gràcia, que aleshores encara era un municipi independent, va ser un dels escenaris destacats d’aquesta protesta. El campanar de la plaça de la Vila, de fet, hi va jugar un paper clau, ja que les seves campanes servien per alertar i mobilitzar la població.
A conseqüència d’aquests fets, les autoritats van prendre una decisió contundent: van prohibir que el campanar municipal tornés a tocar. Aquesta mesura no només afectava la vida quotidiana del barri, sinó també un dels seus principals símbols de cohesió comunitària. I és, en aquest context, quan va aparèixer Can Pardal. Situat baixant pel torrent de l’Olla, aquest edifici es va convertir en una resposta inesperada a la prohibició.
Vestigis de la Torre Melina
A la zona de Torre Melina encara es poden veure restes d’una antiga finca senyorial que va marcar el paisatge de l’àrea. Aquest conjunt històric es va mantenir fins al 1992, moment en què la torre va desaparèixer coincidint amb les transformacions urbanes vinculades a la construcció de l’hotel Rey Juan Carlos I. Aquest hotel va tancar el 2020 i, després d’un procés de reforma intens, va reobrir les portes sota el nom de Torre Melina Gran Meliá, recuperant el nom original de l’espai.
Un santuari amb vocació social
L’any 1895 es posava la primera pedra del santuari de Sant Josep de la Muntanya, un edifici de gran importància religiosa i cultural, que està ubicat al barri de la Salut, al districte de Gràcia. Aquest temple, obra de Francesc Berenguer, col·laborador habitual d’Antoni Gaudí, rep anualment la visita de milers de peregrins i inclou un centre de menors en risc d’exclusió social, seguint l’obra iniciada per la beata Petra de Sant Josep, impulsora del temple.
La parròquia antiga de Sarrià
A Sarrià, un dels barris amb més identitat pròpia de Barcelona, hi ha una església que forma part de la memòria més profunda del territori: la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. La seva història és tan antiga que fins i tot precedeix la formació del nucli urbà, de l’antiga vila de Sarrià.
Els orígens d’aquest temple es remunten, segons les primeres referències, al segle V, fet que el converteix en un dels espais religiosos més antics de la ciutat. Al llarg dels segles ha estat reconstruït diverses vegades: hi va haver un temple romànic consagrat al segle XII, posteriorment una església gòtica al segle XIV, i finalment l’edifici actual, de finals del segle XVIII.
L’hort medieval de Pedralbes
Al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes encara es manté viu un hort medieval que connecta amb la tradició monàstica. L’Hort Petit del Monestir, situat a la façana sud del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, és un recinte emmurallat de gairebé 3.000 metres quadrats vinculat a la comunitat religiosa des de la fundació del convent el 1327. Durant segles, les monges hi cultivaven verdures, llegums, fruites i herbes medicinals per a l’alimentació i la medicina de la comunitat. L’espai, tradicionalment anomenat Hort Petit, es trobava davant de la sala de les Procures, on s’emmagatzemava antigament la collita.
Més enllà d’aquests espais concrets, la ciutat encara amaga racons poc transitats on el ritme baixa i es pot descobrir una Barcelona més íntima i silenciosa.
