La fotògrafa Marta Mas presenta fins al 31 de juliol Viure o l’estigma de la raó a la Galeria H2O de Barcelona (carrer de Verdi, 152). Es tracta d'un projecte profundament personal que agafa com a punt de partida els diaris de la seva àvia, diagnosticada amb esquizofrènia i depressió, per reflexionar sobre l'herència emocional, el malestar estructural i la necessitat de trobar espais des d'on resistir i viure.
L'artista ha seleccionat fragments dels diaris i n'ha subratllat les idees essencials perquè els visitants en puguin seguir més fàcilment la lectura. Al costat d'aquests textos hi conviuen fotografies analògiques de Mas que retraten escenes de la quotidianitat, que expliquen moments i experiències íntimes.
Immerses en un profund patiment psicològic
L'àvia de Mas era una dona de Gavà que, que segons explica la fotògrafa va viure una època en què les dones "només podien estar a casa, ser putes o monges". Una generació que, en paraules de Mas, va quedar atrapada a dins de les seves llars fins al punt que moltes dones van acabar immerses en un profund patiment psicològic. Per a l'artista, el que va viure la seva àvia no és només una història individual, sinó el reflex d'un malestar compartit per tota una generació. I aquí rau la importància de poder exposar uns textos així de personals, ja que s'hi podran sentir identificades moltes dones.
"Hi ha un malestar que és estructural", defensa Mas, que utilitza aquesta història familiar per plantejar una mirada més àmplia sobre les condicions que han marcat la vida de moltes dones. La seva àvia va conviure amb l'esquizofrènia i la depressió, però el nucli familiar va impedir que fos ingressada. "Volien ingressar la meva àvia, però el nucli familiar no ho va permetre", recorda. Segons relata, això va fer que mantingués sempre el contacte amb la realitat i que els seus familiars no tinguessin la sensació que hagués perdut completament la consciència del que vivia. I aquí també hi ha la clau de tot plegat: la família i com aquesta pot ser un puntal molt important per sostenir aquest tipus de situacions.
Sobre si no li fa por exposar la intimitat de la seva àvia: respon contundent: "És la història de moltes dones, i elles s'hi veuran reflectides d'alguna manera en les dures paraules de la meva àvia". Un fet que explica que ja va poder experimentar l'any 2020 quan va publicar El principio de Arquímedes, on parlava d'una ruptura i el seu dol personal, però lluny d'això els lectors hi van trobar la seva pròpia història personal, i no pas la de Mas.
Un procés vital propi i compartit
L'exposició també parla del procés vital de la mateixa Mas. L'artista explica que el projecte neix d'una etapa marcada per una "ansietat galopant" ja des de ben jove, alimentada, en part, per la por d'acabar desenvolupant una situació semblant a la de la seva àvia.
La mostra explora la relació entre l'herència generacional i la por d'acabar com la seva àvia i la por de morir. O, més aviat, a no haver viscut prou. Davant aquest neguit, Mas situa la fotografia com una eina capaç de construir refugis. Amb unes imatges que ens mostren diferents espais d'intimitat amb moments senzills del dia a dia que Mas ha convertit en el seu antídot davant aquest malestar.
Viure en el present: la solució
L'artista assegura que el seu propi procés personal ha consistit precisament a centrar-se en "l'aquí i l'ara". Aquesta manera de mirar el present, explica, li ha permès reduir l'angoixa i trobar una forma de reconciliar-se amb la vida quotidiana. Les fotografies recullen, doncs, aquests instants aparentment insignificants, però que van adquirint una gran força quan són compartits amb les persones que més estima.
Mas explica que "el pes dels gestos simples, els de la comunitat i la gent que estimem, combaten l'aïllament i ens retroben, per fi, amb la vida". Aquesta idea travessa tot el projecte i converteix les imatges en una reivindicació dels petits espais de cura i d'afecte com a formes de resistència davant el patiment.
La galeria "més bonica de Barcelona"
Mas considera la Galeria H2O "la més bonica de Barcelona", un escenari ideal per acollir aquesta proposta en què la fotografia dialoga amb els escrits íntims de la seva àvia. Aquesta galeria va obrir l'octubre de 1989 amb una exposició de dibuixos de projectes d'arquitectura del jove arquitecte holandès Ben van Berkel. El 1995 va posar en marxa el projecte editorial de la col·lecció Les Idiotes, dedicada a la publicació de textos literaris. Actualment, programa exposicions d'arquitectura, disseny, fotografia i art contemporani.
Marta Mas: fotografia i filosofia
Marta Mas Girones (Begues, Barcelona, 1995) és una fotògrafa especialitzada en retrat i formada en Filosofia. El seu treball se centra a explorar la intimitat i l'autenticitat de les persones que se situen davant la seva càmera. Entre els seus projectes destaquen el seu primer llibre, El principio de Arquímedes (Penguin Random House, 2021), la imatge del Teatre Lliure (temporades 2024–2027), col·laboracions amb mitjans com Forbes i El País Semanal, i la realització del set de retrats dels premiats de la 40a edició dels Premis Goya (2026).
