Tablaos flamencs, rebujitos i la Giralda són, segurament, alguns dels elements que venen al cap si un pensa en cultura andalusa. Però, i si parlem d’underground andalús? Com sona? Qui ho vulgui descobrir té una cita aquest divendres 15 de maig a les 20.30 h a Paral·lel 62, al barri del Poble-sec de Barcelona, amb Andalusia Salvatge, una festa que reuneix els sons més alternatius de la cultura andalusa.
Darrere d’aquesta iniciativa hi ha l’entitat Oh Salvaje, la promotora d’aquesta festa que fa anys que gira per pobles i ciutats d’Andalusia per reivindicar l’arrel i l’essència de la música andalusa amb formats i sonoritats noves. La mostra, des de l’any passat, fa parada a Barcelona amb el suport de Say it Loud. “Volem mostrar l’underground andalús com a tendència que beu d’allò antic. Es basa en el nostre folklore, en el flamenc, però també en tendències noves com l’electrònica del breakbeat”, diu Edu Flores, un dels organitzadors, andalús i resident a Barcelona, el qual detalla que l’objectiu de la trobada és barrejar “els artistes que han estat una referència per als nostres pares amb els nous”.
La festa, a més, arriba dies després que hagi tancat una nova edició de la Feria de Abril al Fòrum de Barcelona. Són compatibles les dues festes? Comparteixen sons? “Ens agrada el flamenc clàssic, però també les guitarres elèctriques. Dir que la María Terremoto és flamenc ningú ho discutirà, però també s’hi ha de poder sumar Rocío Márquez o Califato 3×4, que barregen elements de la tradició musical andalusa amb gèneres moderns com el rock, l’electrònica i el punk”, valora Flores, el qual afegeix que al sud d’Espanya “encara és molt alternatiu” el que fan.
Precisament, per aquest caràcter alternatiu, l’any passat, que van celebrar la primera edició a Barcelona, dubtaven de quina rebuda tindria la festa a Barcelona, però tal com diuen, va ser un èxit. “Van venir catalans d’origen andalús, gent que venia expressament d’Andalusia i, fins i tot, des de Londres”, comenta un dels organitzadors amb sorpresa.
“Som l’underground de debò”
Els artistes que pujaran a l’escenari de Paral·lel 62 aquest divendres són Lole Montoya, artista de l’anomenat arte jondo i veu essencial del nou flamenc; Cervatana, un projecte sonor que barreja electrònica, imaginari popular i experimentació estètica, explorant noves formes de folklore; Dj Karpin, figura clau del moviment del breakbeat andalús dels anys noranta; Restinga, considerada una de les propostes emergents més singulars del nou paisatge electrònic andalús que transita entre l’electrònica i la tradició i, Wara DJ (Alaha Records), un projecte andalús resident a Barcelona.
Hem parlat amb Fran Mora, el productor que s’amaga darrere de Wara DJ. Nascut a Sevilla, fa vint anys que viu al Raval de Barcelona i en fa dos que va fundar Alhaja Records amb la seva parella, Teresa Espadafor. El segell, una de les plataformes clau en la nova escena de l’electrònica experimental andalusa, va néixer de la necessitat de reunir artistes barcelonins i andalusos que fan flamenc experimental o, com solen dir ells, ‘flamenco futurista’, com per exemple Cathy Claret o Emilio Carafé. De fet, Mora acaba de publicar amb el seu segell i amb aquests dos artistes mencionats el tema Ingerable. La peculiaritat d’Alhaja Records és que els temes s’enregistren amb la màquina de vinil en directe, a la sala del concert, i després els venen a Bandcamp. “Som un segell atípic, som l’underground de debò, perquè fins ara gravàvem els discos i en fèiem còpies. Ara comencem a tenir Bandcamp”, comenta Mora.
Fent una valoració general d’Andalusia Salvatge, el productor del Raval comenta que és “necessària” per conèixer un trosset de l’Andalusia underground que viu a Barcelona: “N’hi ha que només vindran a veure Lole Montoya, la més coneguda i, si no coneixen els altres, tindran un esquema de què és la cultura d’Andalusia actualment”.
Les entrades d’Andalusia Salvatge es poden comprar aquí.
