Hi ha una comarca catalana que sempre ha estat un territori de música. De fet, la gran majoria dels d’artistes que han triomfat en les darreres dècades tenen arrels en aquest indret: Rosalía, Aitana, Estopa… Per citar-ne alguns. Segurament, molts ja sabeu de quina comarca estem parlant: el Baix Llobregat. Un espai de cruïlla, de fàbriques, de barris obrers i de gent arribada d’arreu que, tot i viure a la perifèria de Barcelona, ha construït una identitat cultural pròpia, intensa i combativa. Alguns el consideren el pati del darrere de la capital catalana, però per al món cultural és, senzillament, una terra fèrtil. I és que, més enllà de ser és una de les principals zones productores d’hortalisses de Catalunya, també és on més grups de rock han nascut i han cultivat el seu futur. Es compten per desenes.
La pregunta, doncs, és inevitable: Per què aquí? Per què és la comarca més rockera del país? Tothom amb qui hem contactat per fer el reportatge hi coincideix: el Baix és el bressol del rock a casa nostra. I això no és fruit de la casualitat.
De la revolució industrial a la musical
El caràcter industrial i obrer d’aquesta comarca és clau per entendre-ho. Oliver Granadal, guitarrista dels Golden Rocks, de Sant Joan Despí, considera que darrere d’aquesta concentració rockera hi ha sobretot l’esperit de rebel·lia i de lluita popular que tant caracteritza els baixllobregatins: “Sobretot als anys vuitanta, el Baix era un poble obrer i bastant activista. Això, i que feia poc que havíem sortit d’una dictadura i hi havia una repressió total, va generar un moviment cultural molt actiu que buscava referents en altres països com el Regne Unit o els Estats Units”. De fet, el rock és un gènere musical que va sorgir als anys cinquanta als EUA i que va anar derivant en molts estils als anys seixanta, fins a arribar als nostres dies amb un ampli ventall de propostes i possibilitats. Les seves lletres sovint desborden amor romàntic, però també tracten un ampli espectre que es decanta cap a qüestions polítiques i socials.
Oliver Granadal: “Als vuitanta, el Baix Llobregat era una zona obrera i bastant activista. La sortida de la dictadura va generar un moviment cultural molt actiu”
El rock no és només un estil, “és una forma de vida que implica un desafiament constant, sovint també a les convencions polítiques i socials més opressives. Per això és normal que, tradicionalment, s’hagi associat a l'extraradi i als barris obrers”. Ho diu Alicia Rodríguez, periodista i promotora musical, i una de les docents que cada any imparteix el Santako School of Rock, als Juliols de la UB, uns cursos formatius d’estiu. Rodríguez explica que, a les seves classes, el Baix Llobregat hi és molt present.
Mestissatge cultural
L’arribada massiva de persones provinents de diferents punts d’Espanya entre les dècades dels anys quaranta i setanta del segle passat, motivada per la necessitat de mà d’obra en una comarca en plena industrialització, va afavorir un mestissatge cultural enriquidor, explica Ernesto Barba, santboià i el periodista musical en actiu més longeu de la revista Ruta 66. Aquest procés, segons Barba, no només va contribuir a la proliferació de bandes de rock, sinó també a l’aparició de múltiples manifestacions artístiques que han convertit el Baix Llobregat en un focus cultural destacat. El periodista afegeix que el rock ha estat tradicionalment una eina d’expressió de les classes treballadores i dels col·lectius més desfavorits; un vincle que continua sent rellevant avui dia com a forma de resistència cultural i política.
En aquest context, l’escena musical de la comarca també va tenir un paper central dins del que històricament es coneixia com el cinturó roig de Barcelona, pel perfil obrer de la ciutadania i per les seves preferències polítiques. El periodista Eduard Cabré, un dels integrants del programa de Ràdio Castelldefels Lou Reed ha muerto, recorda com el Baix va ser un territori on la contracultura i la protesta social es van manifestar amb força: “Els joves, testimonis de l’agonia del franquisme i de la resistència de les elits per retenir el poder, van trobar en la música i en els fanzins eines per canalitzar la seva protesta i expressar la seva identitat”. “Així, el rock i el punk van esdevenir instruments de lluita i de cohesió social”, insisteix.
Eduard Cabré: “Al Baix es respira música. No ho trobaràs anunciat en gran, però si ho busques, hi ha sales a cada poble on es pot veure música en viu
En paral·lel, la societat que es va començar a construir en aquella època de finals de la dictadura i principis de la democràcia també tenia una mentalitat més oberta, urbana i cosmopolita, “amb unes inquietuds culturals molt marcades, visibles en la diversitat de gèneres musicals alternatius vinculats al rock”, afirma Aleix Costa, guitarrista de la banda Ratpenat i president de l’associació Esplurock.
Una família rockera molt extensa
El rock al Baix té molta història. Hi ha una llista infinita de bandes i de músics que han bastit les seves carreres al voltant d’aquest gènere musical. Molts noms, alguns dels quals encara pugen als escenaris, i d’altres que, malauradament, ja ens han deixat.
A Cornellà van obrir camí grups com els mítics La Banda Trapera del Río, nascuts al barri de Sant Ildefons i considerats pioners en rock urbà. Ara tot just fa dos anys que va morir el seu fundador i vocalista, Morfi Grei, qui va convertir el punk en un crit de resistència social, amb lletres que expressaven la ràbia de la realitat obrera, amb cançons com Ciudad Podrida. “Podríem dir una infinitat de grups vinculats al rock de la nostra comarca, però qui marca un abans i un després són ells”, defensa Costa.
Alicia Rodríguez: “El rock és una forma de vida que implica un desafiament constant a les convencions. Per això és normal que s'hagi associat a l'extraradi i als barris obrers”
A banda dels cornellanencs, alguns dels altres noms imprescindibles per entendre aquesta escena musical dels anys setanta, vuitanta i noranta són Decibelios, La Chusma, Último Resorte, Desechables, Neurastenia, entre d’altres. Tots ells compartien la ràbia contra el sistema i una forta consciència de classe. Paral·lelament, altres corrents com la moguda mod també van deixar empremta, amb grups com Kamenbert, Sprays o Extra.
Als anys noranta, les bandes que van anar sorgint ja es van orientar més cap al pop, amb grups com Love of Lesbian, Sidonie o Beef, així com altres formacions menys conegudes però amb propostes atractives com Phila, Valium o Perruzo, impulsades per joves amb inquietuds creatives.
Infinitat d’esdeveniments amb rock en viu
L’escena rockera del Baix Llobregat, però, no és només història, sinó que continua viva gràcies a la transmissió dels seus valors i a la passió dels que hi participen. Això és així per la tossuderia dels rockers, afirma Granadal, que reconeix que als vells rockers els costa retirar-se. Ara bé, se sent orgullós del fet que el rock encara estigui ben viu entre el públic i les noves generacions, cosa que vol dir que s’han sabut transmetre els valors de rebel·lia, unió, amistat i lluita als joves.
La vida cultural a la comarca és intensa. Barba subratlla que “és impossible gaudir de totes les propostes que es programen”, tant des d’espais públics com des d’entitats i associacions. “Al Baix es respira música. No ho trobaràs anunciat en gran, però si ho busques, hi ha sales a cada poble on es pot veure música en viu”, comparteix Cabré. Sant Boi n’és un exemple clar, amb l’Espai Weller, Les Muses o el Rubrifolkum, que organitzen concerts durant tot l’any. Altres punts de referència són La Capsa del Prat, Els Pagesos de Sant Feliu o la Sala Padró de Cornellà. Unes sales que han estat clau per mantenir tot aquest ecosistema musical, conjuntament amb la Salamandra o el mític Vértigo, ja desaparegut.
A banda de les sales, també se celebren multitud d’esdeveniments, concerts i festivals que omplen les agendes de tots els municipis de la comarca, com per exemple el CanviRock (Esplugues), el Can Mercader Festival (Cornellà), el Rojinegro (Cornellà), el Rock&Baix (Sant Joan Despí) o el Move Your Fuckin Brain (Molins de Rei), que ens demostren que encara hi ha una escena rockera forta al Baix. També cal mencionar el Festival Altaveu de Sant Boi, que compta amb artistes locals: en la darrera edició ho va fer amb el grup Bons Nois de Sant Feliu de Llobregat. Per no parlar de l’Esplurock Fest, que enguany celebra els seus primers vint anys de vida i que ja s’ha consolidat com un dels espais de referència musicals de la comarca.
Julieta Cabré: “Tard o d'hora caus enlluernat en la meravella que és i la diversitat de subgèneres i artistes que engloba el món del rock”
En la difusió de tota aquesta música rockera comarcal també hi han jugat i hi juguen un paper clau les emissores locals, com Ràdio Sant Andreu, a Sant Andreu de la Barca, amb el programa Hysteria, amb Satur Rodríguez al capdavant, i els concerts que cada any organitzen a l’Ermita de Santa Madrona, per on han passat artistes de la talla de Ñu o Susan Santos. L’any 1994 fins i tot van poder gaudir dels Extremoduro.
A Castelldefels, a la seva emissora local, el rock també hi té cabuda amb el programa ja esmentat abans, Lou Reed Ha Muerto, conduït per Cabré. Cada dijous al vespre transporten els oients a una illa imaginària poblada pels “cadàvers exquisits” de les estrelles del rock. D’aquest esperit neix el Lou Reed Ha Muerto Fest, que se celebra al Castell de Castelldefels.
Una realitat intergeneracional
És precisament en aquesta ciutat on trobem un dels relleus generacionals del rock al Baix. Amb només quinze i setze anys ja fan soroll. Són els Estamviskun, amb Julieta, Martina, Mario i Casto, una banda de punk-rock combatiu amb temes propis i consciència de classe. “Tots nosaltres hem tingut contacte amb el rock des de petits i, ho vulguis o no, si el teu entorn et posa a dins del món del rock, tard o d'hora caus enlluernat en la meravella que és i la diversitat de subgèneres i artistes que engloba”, diu Julieta Cabré, la vocalista del grup.
A l’altra banda del mirall hi ha The Blue Majer’s, al Prat de Llobregat, un grup format per músics veterans amb edats que superen els seixanta, setanta i vuitanta anys i que continuen assajant cada dilluns a La Capsa. També duen a terme una important tasca pedagògica portant el rock a les escoles i explicant totes les aventures que han pogut viure al voltant de la música. I són contundents sobre la continuïtat d’aquest gènere musical. “El rock no morirà mai”, afirmen amb convicció. Un crit rocker que comparteix la periodista Alicia Rodríguez, que afirma que aquest gènere musical perviu, de vegades al marge del focus mediàtic, perquè té una xarxa pròpia que el manté encès i allunyat dels cicles i les tendències musicals.
Pel que sembla, doncs, al Baix Llobregat, si parlem de rock, està tot lligat i ben lligat. Si hi ha un estil musical que travessa tota la seva història cultural de dalt a baix com un fil elèctric, és aquest. Una comarca que es pot considerar el bressol del rock a casa nostra.
