Fa dies, al Raval de Barcelona es va poder veure una exposició en un pis turístic il·legal que denunciava la crisi de l’habitatge. Es tractava del projecte Tot podria ser diferent, a càrrec de l’artista i mediadora cultural Iris Verge i l’investigador en història Miquel Hernández. La mostra només es va exposar durant 48 hores, concretament el diumenge 28 i el dilluns 29 de juny. Aquests dies, però, i fins al 30 de juliol, es pot veure també de forma gratuïta al Centre Cívic Casa Orlandai, a Sarrià-Sant Gervasi.
Tot plegat arrencava el passat mes de setembre, quan Verge i Hernández van rebre el premi del Sant Andreu Contemporani, un programa públic d’aquest districte barceloní dedicat a l’art contemporani que cada any otorga el Premi d’Arts Visuals Miquel Casablancas. Tot podria ser diferent era el projecte guanyador en la modalitat de mediació.
Com es fa una exposició en un pis turístic il·legal?
Després de mesos de feina, els capdavanters del projecte van fer una primera presentació amb una instal·lació a la plaça d’Orfila de Sant Andreu el 23 de maig. Més tard, la mostra també va estar al Centre Cívic Sant Andreu durant un mes. “A banda, volíem fer una mostra més en sintonia amb el projecte. Volíem evidenciar que per molt que es digui que hi ha tolerància zero amb els pisos turístics, hem pogut escollir entre molts. Feta la llei, feta la trampa”, diu la mediadora cultural.
Així, Verge i Hernández van llogar uns baixos de 50 metres quadrats que es llogaven a més de 200 euros la nit. A través dels plafons de la instal·lació, el públic que hi accedia coneixia que, tot i la normativa, a Barcelona hi ha gairebé 4.000 apartaments que, segons es deia a la mostra, operen sense llicència.
L’exposició es va gestar a la nau d’Arts Can Batlló, al barri de Sants, on Hernández i Verge van fer la peça final a partir de materials de construcció. Alguns d’ells són translúcids, perquè volien fer referència a la “realitat aparent”, com apunta Verge. “Es fan polítiques per frenar els pisos turístics i, si veiem els titulars, sembla que el 2028 quedarà resolt, però no”, denuncia aquesta mediadora cultural. Per altra banda, la mostra inclou unes barres de fusta on s’hi pot llegir la següent frase: “Que no ens enganyeu, que això és estructural”.
Per què el pis era il·legal? Iris i Hernández, tal com relaten, van buscar al registre d’habitatges de la Generalitat el número de llicència d’aquest pis ofertat a Airbnb i van veure que no estava registrat. A més, l’Ajuntament de Barcelona disposa d’un cercador per veure els pisos registrats Barcelona i aquest estava situat a Sants, no al Raval.
Amb tot, els artistes han rebut assessorament legal durant el procés. Els van aconsellar que per “cobrir-se d’algun possible problema” fessin servir un sistema d’invitació, de manera que tots aquells interessats a entrar a l’exposició havien de formar part d’un grup de Telegram on un dia abans es va anunciar l’hora i el lloc de la cita.
Denúncia a través de l’art
L’exposició es va gestar fa molts mesos, però va començar a fer els primers passos el passat octubre, quan la mediadora cultural i l’investigador en història van fer una primera trobada al Centre Cívic Sant Andreu amb el Sindicat d’Habitatge de la Sagrera, amb qui van fer diverses “dinàmiques de reflexió per desmuntar discursos contra la gentrificació”. També van fer trobades amb persones del barri afectades per la crisi de habitatge, així com amb el grup de recerca Memòria, lluita i resistència.
Els responsables de Tot podria ser diferent estan contents del resultat, ja que haver entrat en contacte amb col·lectius i persones que “pateixen les conseqüències de la crisi de l’habitatge” els diferencia, consideren, d’altres projectes que s’enmarquen en la mediació artística. “Sovint es fan pràctiques d’arts visuals relacionades amb els conflictes territorials, però poques vegades se surt de la idea d’una exposició en forma de cub blanc”, diuen.
A més, consideren que l’art ha de tenir compromís amb la societat, una idea que, segons ells, s’ha perdut des dels anys noranta, tot i que per a Verge encara hi ha referents inspiradors com Leonidas Martín. Per acabar, la mediadora artística celebra que, dies més tard de la mostra al pis turístic, va saber que ha estat premiada amb una beca per fer de comissària d’exposicions a la Fundació Botín.
