A Horta hi ha una escriptora que, de mica en mica, va fent realitat el seu somni: ser escriptora. Tot i que ja fa molts anys que s’hi dedica, és ara quan Glòria Catalan està collint els fruits més dolços de la seva carrera. Acaba de publicar, amb l’editorial independent Punt Volat, Un estiu a Horta i, en només tres mesos, ja va per la tercera edició.
Per a ella, Horta no és només un barri de Barcelona. “Horta per a mi ho és tot”, diu. Hi ha nascut, hi ha viscut sempre i durant trenta-tres anys hi ha treballat com a herbolària al seu mercat.
Horta, molt més que un barri de Barcelona
“Tota la meva família és d’Horta. Som dels que diem que ‘baixem a Barcelona’ perquè per a nosaltres Horta és molt més que un barri”. Una idea que també queda reflectida en la seva novel·la: “Néixer a Horta és un privilegi i viure-hi encara més”, diu orgullosa.
Aquest vincle profund amb aquest lloc és la llavor de la seva novel·la, que transporta el lector a l’estiu de 1931, poc després de la proclamació de la Segona República. L’elecció d’aquesta època no és casual. Catalan volia recuperar un moment en què el seu barri encara conservava una identitat molt pròpia, quan famílies benestants de Barcelona hi anaven a estiuejar i hi havia una forta activitat pagesa i oficis tradicionals com el de les bugaderes.
“Podia haver triat qualsevol època, però volia ressaltar aquell temps”, explica. També hi ha un component personal en aquesta elecció: és l’època dels seus avis i dels seus pares, les històries dels quals han estat una font d’inspiració per crear els seus personatges.
Una escriptora al Mercat d’Horta
La Glòria fa més de tres dècades que treballa darrere d’una parada del Mercat d’Horta. Durant aquesta feina, l’escriptora ha anat acumulant la saviesa popular de la seva clientela. “Aprens molt del que t’expliquen”, reconeix.
Al mercat, assegura, la gent no només compra: també comparteix vivències, preocupacions i records familiars. “T’expliquen coses molt personals, venen a buscar fins i tot consol psicològic. I jo vaig escoltant. Durant tants anys vas fent rebost i al final surten personatges i històries”, ens detalla.
Ara, amb la publicació del seu darrer llibre, aquesta relació amb els veïns diu que s’ha intensificat. Moltes persones s’hi han acostat per felicitar-la, demanar-li una dedicatòria o explicar-li noves històries de les seves famílies. Un material que, probablement, continuarà alimentant futures obres.
El seu secret per triomfar
La seva voluntat és arribar a tothom i escriure amb el cor. Per això ha buscat un llenguatge planer, proper i amè. “Volia fer un llenguatge que pogués arribar a tothom i que tothom pogués entendre”, reflexiona. La resposta dels lectors li ha confirmat que ho ha aconseguit: des d’una nena de deu anys fins a una lectora de noranta-sis anys han compartit amb ella la seva experiència amb el llibre, entre d’altres.
L’èxit d’Un estiu a Horta també demostra fins a quin punt el barri desperta emocions entre els seus veïns. En només tres mesos se n’han fet tres edicions. “Tot el que posi Horta ja és massa”, comenta. Està convençuda que el títol ha estat clau perquè connecta directament amb una identitat compartida.
“Horta és un món a part, els hortencs tenim aquest sentiment”, explica. Malgrat els canvis urbanístics i el pas del temps, considera que el barri encara conserva molt aquesta essència de poble. I els seus lectors estan gaudint de les referències que fa als carrers i espais populars, i molts han convertit la lectura en una manera de viatjar en el temps. Precisament, afegeix que durant la Festa Major d’Horta, de cara al setembre, es farà una ruta literària pels indrets d’Horta que apareixen a la novel·la. Serà una oportunitat per conèixer els racons per on passa la història i descobrir més coses d’aquest barri barceloní.
Una trilogia per continuar explicant Horta
L’èxit d’Un estiu a Horta no és un punt final, sinó l’inici d’un projecte que va més enllà: una trilogia dedicada al seu barri. La segona novel·la, en què ja està treballant, se situarà a la postguerra i mantindrà els mateixos personatges, que aniran evolucionant amb el pas dels anys. La tercera estarà ambientada als anys seixanta, una època especialment significativa per a ella perquè coincideix amb la seva infantesa.
Sobre per què parla del passat, reconeix que no té gens d’interès a escriure sobre l’actualitat, perquè diu que ja coneixem prou bé aquesta realitat. Ella prefereix mirar enrere perquè considera essencial conservar la memòria, sobretot de cara a les noves generacions. “Penso que és important no oblidar la nostra història”, conclou.
Escriure com a teràpia des de petita
La seva relació amb l’escriptura ve de lluny. Quan tenia vuit o nou anys ja deia que volia ser escriptora. Malgrat que sovint li deien que era una professió de la qual no es podia viure, ella va continuar escrivint. El primer gran impuls va arribar amb un premi als Jocs Florals d’Andorra l’any 1983, un reconeixement que li va donar forces per continuar perseguint el seu somni.
Des d’aleshores, ha cultivat diversos gèneres: poesia, articles, contes infantils, teatre, relats i, els darrers anys, novel·la. Tot i això, reconeix que és en aquest últim gènere on se sent més còmoda perquè li permet reunir moltes formes d’escriptura.
Ara està a punt de jubilar-se de la feina que fa al Mercat. I és en aquest moment quan espera trobar encara més temps per dedicar-se a escriure. Una activitat que és tot un espai personal per a ella: diu que l’ajuda a desconnectar de la rutina.
Durant el dia va pensant en tots els seus personatges: “els porto tot el dia al cap”, i després els treu de la seva imaginació i els plasma al paper perquè tothom en pugui gaudir.
