Jester és un grup de música que és sinònim de Sant Andreu de Palomar, i això és clau per entendre el projecte. La banda està formada per Eloi Román a la veu, Mateu Vayreda a la guitarra, Joan Valentín al baix i Pau Basté a la bateria. Són d'aquest barri barceloní i reivindiquen aquesta identitat de manera constant. D’aquest amor pel lloc que els ha vist créixer va néixer, el 2023, una cançó dedicada a una de les entitats andreuenques més emblemàtiques, la Unió Esportiva Sant Andreu, titulada Càntic dels de Sant Andreu.
El seu univers creatiu i personal està profundament travessat per aquesta connexió emocional amb el club de futbol, que fa pocs dies es va proclamar campió de Segona RFEF i va rebre l’homenatge dels veïns a la plaça Orfila, on no va faltar el seu càntic, ja convertit en un autèntic himne del barri.
La mitja part d'un partit que ho canvia tot
“Treballar amb el Sant Andreu és molt fàcil”, afirmen des del grup. Es desfan en elogis cap a l’entitat pel suport rebut des del primer moment. De fet, l’any 2023 van tocar a la mitja part d’un Sant Andreu - Terrassa, al mateix escenari on ho havien fet The Police quaranta anys abans. Lluny de convertir-se en un homenatge a aquell grup mític, va acabar sent la presentació oficial de Jester en societat. “Va ser com una espècie de presentació en societat, un moment molt emocionant”, diu el vocalista. Un moment que els va donar embranzida per encarar el projecte. Comparteixen amb el món del futbol la passió i el caràcter més salvatge. “Vincular-nos al món amb passió, com ho fa el futbol, era important per a nosaltres”, argumenten.
Pel que fa a la popularitat del club, reconeixen que els ajuda a donar-se a conèixer i celebren les seves victòries: “Sempre que hi ha un ascens del Sant Andreu, a nosaltres ens va molt bé”, diuen. Ara es troben en un moment decisiu: aquest estiu començaran a actuar de festa major en festa major i el 25 de setembre publicaran el seu primer àlbum, Personajes. Abans, el 27 de juny, estrenaran un single amb rerefons crític i social dedicat a la monarquia, titulat Letizia, primer avançament d’un disc ple de personatges i històries que interpelaran a tothom. “Parlem de personatges que veiem pel carrer, que són la nostra essència i que també són fàcilment localitzables a altres zones de Barcelona”, expliquen.
El seu estil, el 'quinquipop'
Musicalment, Jester s’inscriu en un territori difícil de delimitar. Ells mateixos han optat per inventar-se una etiqueta: el quinquipop. Quinqui, perquè les seves lletres neixen del carrer, del barri i de les històries quotidianes del seu entorn més proper. I pop, perquè tenen clar que volen arribar lluny, connectar amb molta gent i fer una música accessible sense renunciar a la seva essència. Una combinació que, diuen, els permet ser profundament locals i, alhora, obertament universals. “Cap gènere ens acabava d’encaixar amb el que fèiem i amb el que som, així que vam decidir crear el nostre”, expliquen.
Així i tot, els de Sant Andreu reconeixen que tenen referents que ajuden a definir el seu estil i la seva ànima. Reben una gran influència de les bandes de rock que sonaven als anys noranta, les mateixes que escoltaven els seus pares. Aquest pes es nota tant en el so: amb guitarres protagonistes, com en l’estètica i la posada en escena. Bandes com Extremoduro, Oasis o Green Day són presents en la seva música. Però més enllà de les etiquetes, el que els defineix és la seva mirada: “Volem fer música per a tothom; ens agrada dir que fem rock per a joves de 0 a 99 anys".
El 2017, els primers passos
El nom del grup és tota una declaració d’intencions. Jester, que en anglès vol dir bufó, no només fa referència a un personatge històric que feia riure a les corts mentre amagava una vida sovint solitària i trista, sinó que també encapsula la manera com aquest quartet andreuenc entén la música: com un espai per explicar el que pesa, el que crema i el que fa barri, sempre amb un punt de joc i d’ironia que busca distreure, sí, però també reivindicar.
Els seus quatre integrants tenen recorreguts i gustos molt diferents, del jazz al hip hop, passant pel rock més clàssic i que han acabat trobant un terreny comú gairebé natural. Ells mateixos ho expliquen amb una metàfora: cadascú té un ‘superpoder’ diferent i, en lloc de xocar, això els fa encaixar com un engranatge.
El resultat de tot plegat és un grup cohesionat que funciona precisament per aquesta diversitat interna. La formació actual es consolida el 2021, tot i que el projecte ja havia començat a germinar el 2017. Els quatre membres es coneixen de fa temps i ja havien tocat plegats en altres contextos, però és en aquest moment quan decideixen donar forma, nom i direcció a la proposta.
L’any 2022-2023 van decidir fer un pas endavant i es van inscriure al Cabal Musical, un programa impulsat per Tallers de Músics que busca professionalitzar els músics de la zona nord de Barcelona i que, segons expliquen, els ha permès créixer, marcant un punt d’inflexió: el que abans era intuïció ara comença a tenir estructura. En aquest sentit, estan molt agraïts al programa i, en especial, al seu mentor, el productor Valen Nieto.
El futur immediat també els portarà a escenaris com la sala Heliogàbal, aquest divendres 8 de maig, on compartiran cartell amb altres propostes emergents com Wet Iguanas, i on estan a punt de fer sold out. Pots comprar les entrades aquí.
I, com sempre, ho faran amb aquesta barreja de nervi, orgull de barri i la voluntat de continuar construint un projecte, que com el Sant Andreu, va creixent.
