En un moment en què el comerç electrònic continua guanyant terreny i molts carrers comercials veuen com les persianes baixen definitivament, a Barcelona s’està desplegant un projecte que aposta per tot el contrari: fer visible, reivindicar i dignificar el petit comerç a través de l’art urbà.
Es tracta d’una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, organitzada per la Barcelona Creativity & Design Foundation, amb la coordinació artística i execució de Rebobinart. El projecte fa intervencions artístiques en 10 districtes de la ciutat per convertir 170 persianes en petites peces d’art urbà vinculades al comerç de proximitat.
El comerç de barri com a relat compartit
Marc Garcia, director i fundador de Rebobinart, explica com va néixer aquest projecte: “Vam rebre la proposta i vam fer una convocatòria oberta que va rebre les candidatures de 70 artistes locals”. D’aquests n’han seleccionat 10, que ja estan treballant en les obres per enllestir-les aviat.
Tot plegat, en un projecte que busca visibilizar el comerç local i de proximitat per animar a la ciutadania a fer un canvi en els hàbits de consum. “El comerç local et dona una cosa que internet no pot: coneixement, conversa, confiança i qualitat. No és el mateix comprar una bicicleta a una botiga de barri que fer-ho sense cap contacte humà”, diu Garcia.
“Recórrer la ciutat com una ruta d’art rubà”
El projecte s’estén per 10 districtes de Barcelona i preveu pintar unes 170 persianes de comerços de proximitat. A cada zona hi participen diferents artistes, amb l’objectiu d’arribar a molts punts de la ciutat.
Hi ha districtes amb eixos molt definits i d’altres més fragmentats. “Quan el projecte estigui complet, la ciutat es podrà recórrer com una ruta d’art urbà i comerç de barri”, diu Garcia, i afegeix: “Alguns comerços, com els del Clot, es podran fer a peu; d’altres, com els de les Corts, s’hauran de visitar en bicicleta per la dispersió dels seus comerços”.
Estils diferents per explicar una mateixa ciutat
Aquests són els artistes i les seves zones assignades: Roc Blackblock ha pintat les de l’Eix Clot; Jalón de Aquiles, les de l’Eix Fabra i Virrei; Emily Eldridge, les de Cor d’Horta; Guillem Font, les de Gràcia; Carolina Bagnato, les de la Marina; Axe Colours (Adrià Bosch), Comerç Divers a l’Eixample; Daniel Thomás, les de Som Sant Antoni; A2zeta (Martí i Jan), les de Sarrià; Albert Peinado, les de Les Corts; Irene López, les de Ciutat Vella i Gemma Fontanals, les de Sant Andreu.
Tots ells han posat el seu art, estil i essència en cada comerç que intervenen. Hi ha propostes més gràfiques, altres més pictòriques i algunes amb un to més simbòlic o narratiu, fins i tot naïf.
“A Gràcia, per exemple, hi ha persianes que relacionen el comerç amb elements naturals com plantes. Cada districte té la seva pròpia història”, explica Garcia.
Roc Blackblock i el Clot: un barri que coneix molt bé
Un dels artistes participants és Roc Blackblock, que ha pintat les persianes del Clot. El seu testimoni aporta una mirada més íntima sobre el procés creatiu i la relació amb el barri. “Fa 25 anys que vinc en aquest barri”, explica.
“Vaig optar per treballar amb un fil conductor: una mateixa paleta de colors i imatges centrals on apareixen els materials i productes de les botigues. Volia que hi hagués unitat, però també que cada comerç es pogués reconèixer amb els seus elements més característics”, detalla.
El procés, però, no ha estat senzill. Les intervencions s’han hagut de fer en horaris molt específics, quan els comerços estan tancats, sovint els diumenges. “Ha estat un projecte exigent. He treballat molts diumenges i també intensament durant Setmana Santa. Però ha estat un plaer”, afirma l’artista.
Comerç, memòria i patrimoni viu
Per a Blackblock, el projecte connecta amb una dimensió que va més enllà de la pintura. “El comerç és patrimoni de la ciutat i del País. És memòria viva”, afirma.
També s’hi pot fer una lectura sobre el model de comerç actuali els nostres hàbits de consum acuals: “Som víctimes i botxins de la compra digital. Però no dona ni de bon tros el mateix tracte ni la mateixa qualitat que el comerç de proximitat”, diu l’artista.
En el seu cas, la relació amb els comerços també té una capa personal, ja que coneix i molt bé molts dels que ha pogut pintar: “A la pastisseria La Palma hi havia comprat la meva besàvia. Hi anaven a buscar torrons. Això et connecta amb una història que no és només la teva”. I això el fa sentir molt orgullós, perquè ha pogut tocar una temàtica diferent a la que treballa normalment: la memòria històrica i ha pogut aportar el seu granet de sorra per enfortir el teixit comercial del Clot.
Actualment és a Monjuïc on pinta un mural dedicat a les Brigadistes Internacionals, i ja té una bona llista de nous encàrrecs per fer i això diu, és molt gratificant.
Un projecte que és molt més que un mural
En definitiva, el que s’està construint a Barcelona aquest any és molt més que una intervenció artística: és una manera de rellegir la ciutat a través dels seus comerços, de les seves històries i de les persones que els fan possibles. Quan les 170 persianes estiguin acabades, la ciutat haurà fet un homenatge a alguns dels seus comerços més emblemàtics i haurà embellit unes persianes que podrem gaudir quan estiguin abaixades, això sí, no perquè hagin hagut de tancar, sinó perquè estiguin descansant. Un descans merescut, perquè avui dia aixecar una persiana és tota una proesa que ja té una obra d’art que ho recorda a la ciutadania.
