“El casset ha mort”, publicava el 2007 el periodista Juan Fernández en un article d’El Periódico titulat La música en casset desapareix per la vertiginosa caiguda de vendes, on es detallava que les dues últimes cintes que Sony (propietària del 27% del mercat) va vendre a l’Estat van ser Love Songs, de Julio Iglesias, el 2004, i Pisa el acelerador, de Joaquín Sabina, el 2005. Del primer en van vendre cinc unitats, i del segon, 243.
Pels volts d’aquells anys, Daniel López Artiga, des de Barcelona, i Cesar Calderón, des de Granada, començaven a cultivar la seva passió pel casset, un format que va ser motor de la indústria discogràfica i que ara forma part de la memòria de molts melòmans. López i Calderón, actuals residents de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats del barri de Sant Andreu, són el cor i l’ànima d’Empty 6 Pack, un segell discogràfic que publica música en format casset.
Els visitem un matí calorós en què la xemeneia de Fabra i Coats sembla que pugui tornar a treure fum. El seu estudi es troba a la zona de residències artístiques. De seguida que s’hi entra es veuen tres taules a vessar de walkmans, siguin de la Barbie, de vaques o d’altres més clàssics, així com un expositor de cintes i fins i tot unes amb clauer que es pengen a la cintura.
La música que es toca
Hi ha diverses peces que formen el trencaclosques d’Empty 6 Pack com a residents a Fabra i Coats. Tot i que el projecte va arrencar el 2019, el salt a Sant Andreu el van fer el 2023, ja que l’any anterior, López Artiga, el fundador, va formar part de l’equip de programació d’Acció Cultura Viva de la Mercè, dedicada als artistes emergents. Allà va entrar en contacte amb residents de Fabra i Coats que el van animar a demanar una residència artística el següent any. Aquest és el quart any que la fa. Però el motiu de fons perquè el projecte es trobi en un moment dolç és que tots dos treballen amb un convenciment: “La gràcia de la música en físic, sigui en casset, vinil o CD, és que et fa partícip d’allò que estàs escoltant, com quan de petit anaves a l’Imaginarium i sonava la cançó de La Ventafocs en una joguina”.
Tot i que la nostàlgia impregna gran part del projecte, el que més pesa és la voluntat de trencar amb la immediatesa musical. “Hi ha qui valorarà que amb el vinil sents el ‘psss’ de l’agulla, però més enllà d’això, el fet de posar la música, escollir el minut que vols, avançar-lo… Tot això et fa part de l’acte. És una resposta a la immediatesa de la música actual en què no cal pensar per escoltar música, perquè Spotify o YouTube ja et fa les recomanacions”, critiquen. En canvi, com ells diuen, un casset et fa sentir que “posseeixes” alguna cosa. “Estem pagant un munt de coses que no tenim. Tots paguem Netflix i Spotify, però després les cases estan buides”, reflexiona Calderón.
Anem un pas més enllà. Aquest anhel per allò físic els ha dut amb el pas dels anys a prendre consciència política. Llevat que ho demani explícitament l’artista amb qui treballen, ells no publiquen música a Spotify, sinó a Bandcamp, que consideren que protegeix més l’artista. “A banda que Spotify ha posat anuncis de l’ICE i promou les Forces de Defensa d’Israel, com a artista pràcticament has de pagar per treballar”, lamenten. En aquest sentit, tot i que ells fa anys que van a contracorrent, a Catalunya el boicot a Spotify ha crescut des de principis de 2026 amb la Plataforma Boicot Spotify Països Catalans, que segueix les petjades de la iniciativa basca Musikariak Palestinarekin, formada per 162 bandes que s’han sumat al boicot col·lectiu a aquesta plataforma.
El motiu d’aquest adeu són les inversions del fundador de la plataforma, el suec Daniel Ek, en una empresa armamentística alemanya que desenvolupa drons militars amb intel·ligència artificial. A això s’hi afegeix la qüestió de la remuneració als artistes: les plataformes utilitzen un sistema de pagament que beneficia els artistes grans i penalitza els més petits. Segons apunten des de Boicot Spotify Països Catalans, la plataforma paga entre 0,001 euros i 0,003 euros per reproducció i beneficia especialment els grans noms.
Davant d’aquesta qüestió, els responsables d’Empty 6 Pack alerten que l’escena musical independent de Barcelona viu una creixent polarització entre els projectes més consolidats i els emergents. Segons López Artiga, si es manté aquest sistema, els artistes que ja tenen reconeixement a Spotify continuaran acumulant visibilitat, mentre que els petits cada vegada ho tindrà més difícil per créixer. “Els artistes grans són premiats i llavors són més grans, i els petits es fan més petits”, resumeix. Per això ells reivindiquen la feina de segells, col·lectius i iniciatives que aposten per l’underground i els formats alternatius, però lamenten que aquestes propostes continuïn tenint “poca cabuda” i depenguin sovint de l’esforç personal per arribar al públic.
El problema, segons comenten, no és la manca de talent ni de creadors, ja que “aixeques una pedra i surten 500 DJ i 500 col·lectius” sinó la “falta de suport institucional i d’estructures que acompanyin els projectes emergents”. Tot i celebrar que sales barcelonines com Razzmatazz (amb les sessions Barna 92 Sessions, Torax, Fuego, Desacato Goblin, Pixel Party), Apolo (Sala CINC), Vol, Laut, Heliogàbal, Meteoro o Pumarejo mantinguin una aposta per les propostes locals, denuncien que aquests espais sovint sobreviuen amb dificultats i sense prou suport de les administracions.
“A Spotify els artistes grans són premiats i llavors són més grans, i els artistes petits es fan més petits”
Per als impulsors del segell, el gran repte és precisament crear un ecosistema que permeti que qui impulsa projectes culturals com el seu no hagi d’escollir sempre entre tenir una afició o convertir-se en un èxit excepcional. “Una cosa entremig és molt complicada, almenys a Espanya”, lamenta Calderón, mentre el seu company afegeix que molts professionals del sector es veuen obligats a compaginar els seus projectes culturals amb feines alienes a la música per poder subsistir. Ells, per exemple, es dediquen a la restauració.
El catàleg ‘underground’ d’Empty 6 Pack
Amb tot, què sona en una sessió d’Empty 6 Pack? Primer de tot, cal destacar que el fundador d’Empty 6 Pack, també és l’artista darrere de Pernil∞CJ (Pernil Infinit Cassette Jockey), projecte que ofereix sessions sonores basades en la tècnica de mesclar utilitzant diversos reproductors de cassets. De fet, el segell va néixer primer de tot per enregistrar la seva música: “En ple moviment hip-hop i del graffiti a Barcelona, vaig fer un llançament de música pròpia amb un amic en cinta”, recorda. El que primer era un projecte individual més tard va convertir-se en una plataforma d’artistes barcelonins.
Així, el 8 de gener de 2019 (fora de Fabra i Coats), el segell prenia forma amb el disc Jordi Ganchitos Hits. Avui dia sumen 50 llançaments d’artistes del punk, el rock o l’electrònica com CLARAGUILAR, Kakkmaddafakka, Aire, Cecilio G, Derya Yildirim And Grup Şimşek, Space Surimi, Los Pintaos, entre d’altres. Precisament, l’any passat, en un concert del sabadallencs Los Pintaos, l’altre soci del projecte, en Cesar Calderón, que feia poc que havia arribat a Barcelona, va entrar en contacte amb Empty 6 Pack i, com diu ell, amb un somriure “va ser un amor a primera vista”. “No només m’interessa per la part musical, sinó per la manual i artesanal, perquè soc un cul inquiet”, comenta.
Feta l’aliança, aquests aficionats a les cintes van començar a aprendre a “reciclar-los”, com diuen ells. És a dir, gravar música en cassets buits, un treball gairebé artesanal. Per si algú es pregunta d’on treuen els cassets, detallen que els hi dona la gent a les sales on toquen, o bé els amics, la família i, fins i tot, els treuen de la deixalleria. “També se’n poden comprar de buits a plataformes de segona mà”, detallen. Avui concretament mostren una bossa a vessar de cintes que els ha regalat la gent d’Ultra Local Records, una botiga de música del barri del Poblenou. Capses i més capses amb antics cassets, dividits per la durada que s’hi pot emmagatzemar.
Els creadors del segell reciclen cassets que troben pel carrer o que els regalen
I com és un dia normal a l’oficina d’Empty 6 Pack? Durant aquesta visita de AMIC Cultura, tots dos es posen mans a la feina i preparen set cassets que els ha encarregat Producto, grup llatinoamericà establert a Barcelona. “Els cassets venen amb una part oberta perquè no els puguis tornar a gravar, però els tapem per poder-ho fer”, detalla Calderón amb la cinta a la mà. Els col·loca amb la cara pertinent que vol gravar i rebobina: “I ara ve la màgia, ho hem de fer tot a la vegada, això és analògic total, tres, dos, un…”. Un prem l’aparell i l’altre clica el programa de so de l’ordinador (que és una pantalla de televisió, per cert) perquè comenci a gravar.
Finalment, seiem a parlar i a mitja entrevista sentim un ‘clic’ que indica que una nova fornada de cassets està a punt de sonar. És evident que, tot i l’esforç de sales, segells i col·lectius que aposten per l’escena local, calen més eines, acompanyament i una aposta decidida perquè el talent que existeix pugui desenvolupar-se i guanyar visibilitat. Finalment, abans de marxar, expliquen entre riures que el nom, Empty 6 Pack, fa referència a les llaunes de cervesa, que van de sis en sis. D’esperit positiu i de ganes de festa no en falten en aquest despatx de Fabra i Coats.
