La llibreria Finestres ha inaugurat una nova seu a Gràcia, dedicada a Palestina, on podreu trobar assaig, ficció, poesia, teatre i tota mena de títols consagrats a la realitat d’aquest país. La llibreria ha obert aquest divendres 15 de maig, al carrer Verdi 17 de Barcelona, coincidint amb la commemoració de la Nakba, amb actuacions artístiques i una cercavila. La llibreria Finestres Palestina serà un lloc de trobada dedicat a la cultura, el pensament i la realitat del poble palestí, amb un fins ampli i divers i una programació continuada d’activitats que volen obrir conversa, reflexió i intercanvi.
Les injustícies del nostre temps ens travessen molt més del que voldríem admetre. O, potser, molt més del que ens atrevim a mirar de cara. Ens empara la calma domèstica, la il·lusió d’una vida resguardada entre parets conegudes, entre veus estimades. I des d’aquí, gairebé sense adonar-nos-en, pronunciem: això no ens passarà mai a nosaltres. Però, qui ens garanteix un futur segur? Qui ens ha promès la immunitat davant la barbàrie? La placidesa de la vida quotidiana enterboleix la lucidesa amb què hauríem de deixar-nos afectar per les vides dels altres, sobretot quan aquestes vides són reduïdes a xifres, a titulars fugaços, a imatges consumides amb la mateixa velocitat amb què s’obliden. vet aquí cinc títols que podreu trobar a la llibreria Finestres Palestina.
Resistir l’extermini: capital, imperialisme i raça a Palestina (Manifest), de Rafeef Ziadah, Adam Hanieh i Robert Knox fa una lectura analítica i política del conflicte israelià-palestí, des d’una perspectiva materialista i anticolonial. Els autors veuen la dinàmica bèl·lica actual com el residu, la deixalla i el rastre d’un estira-i-arronsa entre colonialisme d’assentament, capitalisme, imperialisme i racialització. Posen llum allà on el relat dominant simplifica, despolititza i neutralitza. Submergits en dinàmiques de fragmentació visual, de marcs mediàtics simplificadors i de desinformació generalitzada, Resistir l’extermini s’oposa a les narratives de masses que descriuen Palestina com un conflicte “atemporal”, per desmuntar la imatge hegemònica de manera distant, apel·lant a la reflexió abans que a la ferida emocional.
Els autors narren la història del poble palestí com una societat travessada per complexitats polítiques, socials i de classe, per donar encara més pes a la seva resiliència i resistència. Un poble que emergeix des de la fragmentació, des del dolor, des de la despossessió i la persistència quotidiana. Resistir l’extermini ens invita a llegir Gaza des d’una posició més incòmoda, però també més honesta, i això ens permet prendre consciència d’allò que sovint manca en el debat públic: la connectivitat de la guerra amb els seus fonaments estructurals, i el diàleg entre actualitat i una història de despossessió que no ha deixat mai de produir-se.
Aquesta mateixa voluntat de desmuntar el relat dominant travessa Un detall menor (Navona), d’Adania Shibli, una novel·la que condueix el lector fins al cor del terror sense necessitat d’alçar la veu. Shibili descriu l’ocupació militar israeliana des d’una escriptura seca, continguda, gairebé asèptica, i és precisament aquesta manca d’estridència la que fa emergir amb més força el terror latent en què viuen els palestins: la indefensió davant els controls, les barreres, els mapes alterats i els pobles esborrats. L’autora proposa una lluita contra l’amnèsia imposada, batallant contra una violència que desfà cossos, espais i, sobretot, records.
Un crit pels infants de Gaza: veus, imatges i testimonis del genocidi (Ara Llibres) de Txell Feixas Torras i Cristina Mas Andreu és el contrapunt d’un discurs compartit. És un crit. Un crit que neix dels infants, però que convoca tot un poble: mares, metges, periodistes, fotògrafs, músics, activistes i poetes. Els testimonis que componen el llibre evidencien que el dolor i la pèrdua son compartits. Que la tragèdia no s’arracona en un únic lloc, ni en una sola veu. Cada testimoni ocupa un lloc, té un nom: Raji, Najwa, Sonia, Rima, Andream Ahmad, Rafeef. Sabem qui parla, des d’on, en quin instant. La individualitat combat la deshumanització, transforma el discurs: ja no cedim espai a les víctimes, demostrem que ocupen espai, que en són mereixedors. Un crit pels infants de Gaza és un llibre compost de fragments, textos breus i poemes que posen paraules al dolor, però també al rostre, al traç i al cos. Fotografies i il·lustracions esdevenen un fragment més del relat de les vides que s’han perdut, i que encara es perden. Les imatges ens obliguen a mirar. I mirar és, aquí, també assumir responsabilitat. Un llibre que esdevé el testimoni literari del que vol dir morir en vida.
Si he de morir (Sembra) de Refaat Alareer respira a batzegades, com ho fa la vida sota les bombes. És un llibre travessat per múltiples registres: la reflexió històrica, la memòria personal, l’assaig cultural i la poesia. Perquè només des d’aquesta heterogeneïtat es pot demostrar que la història irromp pertot: dins la casa, dins l’aula, dins l’amor, dins la llengua mateixa. Refaat Alareer, poeta, narrador, professor, traductor i activista palestí de Gaza, assassinat en un bombardeig israelià el desembre de 2023, escriu des d’aquest llindar. I escriu sabent que la paraula és una de les poques coses que encara poden desafiar el setge. Perquè no escriu des de la nostàlgia, sinó des de l’amor per la vida, per la cultura, per la possibilitat d’imaginar una Palestina lliure abans fins i tot que aquesta existeixi. Hi ha en aquestes pàgines una mort que no arriba només com a final, sinó com a condició imposada sobre la vida mateixa; i, malgrat tot, hi persisteix una veu que s’hi resisteix, que es nega a ser reduïda a cendra, que continua nomenant el món fins i tot quan el món s’ensorra.
Gassan Kanafani torna al quilòmetre zero de la ferida Palestina amb Retorn a Haifa i Homes sota el sol (Club Editor), dues novel·les breus que ens parlen de la Nabka, l’exili i la pèrdua de la llar. A Retorn a Haifa, el Saïd i la Safia tornen a una casa que ja no els pertany i s’enfronten no només a la ruïna material del passat, sinó també a una identitat trencada, encarnada en aquell fill que van perdre i que ha crescut com a jueu israelià. A Homes sota el sol, en canvi, tres generacions de refugiats palestins travessen el desert dins un camió-cisterna, atrapats entre la necessitat de fugir i la incapacitat de prendre les regnes del seu propi destí. Kafani inscriu Palestina dins una consciència ferida que encara busca persistir; una literatura que, fins i tot des de la derrota, continua picant la paret del tanc per ser escoltada.
Tots ens mereixem estimar, oi? Tots ens mereixem ser educats, oi? Tots ens mereixem viure. Que l’hi preguntin, doncs, al poble palestí; a les víctimes d'un genocidi sense precedents. Als infants morts en vida, a qui els espera una mort millor del que significa, per ells, viure. Com diu Greta Thunberg, “feu silenci quan els nens dormen, no quan els maten”. Vet aquí un volum de llibres que ens ensenyen a mirar el present i entendre els antecedents, per combatre l’oblit d’aquells qui mereixen estimar, aprendre i viure.
