L’any 2012, una Rosalía amb vint anys encara desconeguda, va anar al programa Toni Rovira y Tú com a part del grup de flamenc-jazz Kejaleo. Allà, el tarotista Francisco Dorado va afirmar: "D’aquí a quatre anys serà una gran estrella". No s’equivocava. Justament quatre anys després, el 2016 Rosalía va publicar el seu primer senzill amb C. Tangana, "Antes de Morirme", que marcaria l’inici del seu ascens meteòric. La carrera de Rosalía és una d’aquelles que sembla escrita pel destí. Una noia de Sant Esteve Sesrovires que ha estat capaç de catapultar-se a un nivell reservat a les grans dives globals. Precisament sobre la seva carrera acaben d’escriure un llibre els periodistes Oriol Rodríguez i Yeray S. Iborra: a Buscant la Rosalía (Libros del Kultrum), reconstrueixen amb detall el camí d’una artista que ha trencat esquemes fins a convertir-se en icona internacional.
El llibre repassa la història familiar de la Rosalía, que va heretar el nom de la seva àvia materna, la mateixa que li ensenyava pel·lícules de dives de la copla (com Lola Flores o Carmen Sevilla) i que cantava mentre feia la bugada al migdia. Tot i que la passió per la música la va heretar del seu pare, José Manuel Vila. Per descomptat, també es referencia la seva germana Pilar Vila Tobella, amb qui té una unió molt forta. La Pili l’acompanya a tot arreu, i és la seva consellera i confident, i és la mare del Genís, el nebot a qui Rosalia canta a "G3 N15", cançó que tanca justament l’àvia, amb una reflexió sobre la família (“La família és tan important, la família sempre és important”).
Buscant la Rosalía rememora els orígens: des de les primeres actuacions al seu poble natal, o al festival de fi de curs organitzat per SeS Dansa l’any 2007, a la participació en un festival impulsat per l’Entitat Cultural Flamenca de Sant Esteve l’any 2009. També va ser allà on va descobrir a Camarón de la Isla, amb qui va quedar profundament fascinada pel seu quejío indòmit, fet que la va portar a endinsar-se en el gènere flamenc.
Va estudiar al Taller de Músics de Barcelona del 2010 al 2014, any en què va aconseguir l’única plaça disponible per estudiar cant flamenc a l’Escola Superior d’Art de Música de Catalunya (ESMUC). Allà, tutelada pel cantaor Chiqui de la Línea, a qui defineix com el seu mestre, va completar la seva formació musical mentre construïa les bases de la seva carrera.
També durant aquells anys, Rosalía va conèixer un jove madrileny apassionat per la música urbana, Antón Álvarez, més conegut pel nom C. Tangana. Es van inspirar artísticament l’un a l’altre, i fins i tot van mantenir una relació amorosa molt intensa, que es va veure reflectida en diverses col·laboracions musicals. Encara hi ha vídeos a YouTube de la Rosalía cantant a concerts de C. Tangana a sales de Madrid com Ochoymedio Club.
Ell va ser molt present a l’estudi quan Rosalía estava fent El Mal Querer (el seu treball de fi de grau a l’ESMUC), i de fet es troba als crèdits de vuit de les onze cançons del disc. Però quan ella va publicar l’àlbum el novembre del 2018, ja havien tallat. Als crèdits finals, Rosalía va agrair la seva família, col·laboradors, amics i “també a qui em va trencar el cor”.
La relació entre C Tangana i Rosalía és llegenda viva i passarà a la història. El fet que dues personalitats tan enèrgiques, magnètiques i apassionades de l’art, que s’han convertit en icones de la seva generació, hagin tingut una relació passional a la seva joventut, i que d’allò en sortissin col·laboracions artístiques just abans de deixar-ho i convertir-se en estrelles per separat, converteix la seva relació en llegenda.
Abans d’El Mal Querer, que és el seu segon disc, Rosalía va publicar Los Ángeles el febrer del 2017. Es tracta d’un àlbum de gènere flamenc que aborda el tema de la mort a totes les seves cançons. El fet que després d’haver publicat el senzill "Antes de Morirme" decidís no decantar-se directament pel gènere urbà, que li hauria donat popularitat immediata, va demostrar que ella sempre ha tingut una ambició més profunda.
Rosalía sempre ha volgut atrevir-se a treballar amb diferents gèneres i crear la seva pròpia marca personal, sense encasellar-se en cap motlle. I això ha estat justament el que ha continuat fent durant tots aquests anys, afegint a la seva discografia els discos Motomami i el més recent LUX. És una artista impredictible i això forma part de la seva màgia. Li han calgut molts projectes perquè la gent entengués que ella parteix de moltes influències artístiques i no vol renunciar a cap d’elles.
Per a explicar la carrera de Rosalía tampoc podem oblidar-nos d’aquella nit del 2017 en què va cantar en un petit teatre de Madrid durant la gira pel disc Los Ángeles, i una de les cinquanta persones que hi havia al públic era el cantant Juanes. Ell va quedar completament captivat per la seva actuació i va parlar amb la seva mànager Rebeca León sobre aquella noia de Barcelona.
Només uns mesos més tard, León va convertir-se en la mànager de la Rosalía i, sens dubte, el seu ascens internacional no s’entendria sense la seva feina. Va ser ella qui va propiciar les grans col·laboracions amb J Balvin i Ozuna, cantants als quals també representava, que li van permetre entrar per la porta gran al món de la música urbana en un moment de gran auge d’aquest gènere.
En definitiva, aquella profecia del 2012 sembla avui una escena escrita amb massa precisió per ser casualitat. Rosalía és avui una gran estrella que ha construït un univers propi que no entén de fronteres entre gèneres, tradicions o avantguardes, sinó que s’atreveix a evolucionar constantment sense perdre l’arrel. La bona notícia és que no fa ni deu anys del seu primer disc, i tot indica que la seva carrera tot just acaba de començar.
