Joan Vinyoli és una de les figures més destacades de la poesia catalana contemporània. Obres com Vent d’aram, Tot és ara i res o Ara que és tard formen part del cànon de la literatura catalana. La seva trajectòria literària, marcada per la reflexió existencial, el pas del temps i la recerca de sentit, ha estat reivindicada especialment a partir de les darreres dècades com una de les més profundes i influents del segle XX.
En l'àmbit personal, Vinyoli manté una vinculació amb Sant Joan Despí, municipi que li ha dedicat un carrer. El poeta hi va viure durant un període de la seva vida, un fet que ha deixat empremta en la memòria local i que explica aquest reconeixement en l’espai urbà.
En concret, Vinyoli va viure al municipi entre els anys 1919 i 1922, durant gairebé quatre anys de la seva infància. La seva arribada al municipi es produeix en un moment complicat per a la família: poc després del naixement de la seva germana Carme, mor el seu pare, fet que deixa la família en una situació econòmica precària. Davant aquesta situació, es traslladen a Sant Joan Despí, on primer viuen al nucli del poble i posteriorment en una torreta humil a tocar de la via del tren, en una ubicació que no es pot determinar amb exactitud avui dia, però que se situaria a l’entorn, o possiblement en el mateix traçat, de l’actual carrer Joan Vinyoli, molt proper a la línia ferroviària.
Sant Joan Despí no és l’únic municipi que li ha dedicat un carrer: Santa Coloma de Farners, on el poeta estiuejava, també el recorda en el seu nomenclàtor. Altres municipis catalans com Barcelona, Girona, Sabadell, Roses o Vic, entre d’altres, també li han dedicat espais públics, mostra del reconeixement ampli a la seva figura arreu del territori.
El mapa cultural de Sant Joan Despí
La presència de Vinyoli no és un cas aïllat. De fet, Sant Joan Despí compta amb un ampli mapa cultural als seus carrers, amb prop d’una vintena de vies dedicades a figures destacades de la literatura, la música, l’arquitectura o les arts visuals.
El gruix més important correspon a la literatura, amb noms com Joan Maragall o Jacint Verdaguer, així com autors contemporanis com Miquel Martí i Pol o Montserrat Roig. També hi són presents figures destacades de la literatura espanyola com Federico García Lorca o Antonio Machado.
La música i la cultura coral també hi tenen un pes rellevant, amb carrers dedicats a Enric Granados, Anselm Clavé o Lluís Millet, així com a Oriol Martorell. En l’àmbit de l’arquitectura, el modernisme hi és present amb noms com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Maria Jujol. A aquests s’hi sumen artistes com Joan Miró o el cineasta Fructuós Gelabert.
Aquest conjunt dibuixa un nomenclàtor amb una clara aposta per la cultura catalana i converteix els carrers en un espai de memòria i divulgació cultural en el dia a dia dels veïns i veïnes. Ara bé, aquesta fotografia també posa de manifest un cert desequilibri: la presència femenina continua sent minoritària, tot i noms destacats com Rodoreda, Roig o Maria Aurèlia Capmany, un aspecte que obre el debat sobre l’evolució futura del nomenclàtor.
