Els Pastorets del Casal Catòlic de Sant Andreu són molt més que una representació nadalenca: són una tradició viva que supera el segle d’història i que, des del 2019, viu una renovació profunda sota la direcció de Mercè Català i Anaïs Muniesa. “Som més gent darrere”, explica Català, qui destaca la direcció “horitzontal”, la reactivació de la música en directe i la consolidació d’un model basat en l’associacionisme i el voluntariat.
El Casal Catòlic, fundat el 1919, ha representat Els Pastorets “tota la vida”, alternant-los amb altres textos com L’Estel de Natzaret. “Jo diria que fa més de 100 anys que es representen al Casal”, afirma. La pandèmia va interrompre la tradició un any, però des del 2019 l’equip actual ha impulsat canvis significatius: “Vam reactivar tot el tema de la música en directe”. Inicialment amb amics músics i avui dia amb una petita orquestra de violins, violoncels, contrabaix i percussió que acompanya les funcions.
Enguany tornen amb el clàssic text de Josep Maria Folch i Torres, centrat en les peripècies d’en Lluquet i en Rovelló contra Satanàs i Llucifer. “Són els que hem fet tota la vida”, apunta Català, qui també forma part de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Tot i que cada grup adapta el text al seu estil, la proposta andreuenca destaca per la música en directe i l’attrezzo històric (decorats de paper que any rere any es restauren), el qual es manté fidel a l’origen.
No sempre és el mateix final
Una de les novetats més esperades és la funció especial del 28 de desembre: “Els Pastorets fan Llufa”. Introduïda l’any passat, aquesta versió alternativa inverteix el guió tradicional: l’infern guanya i el bé sembla derrotat. “Sempre hi posem algun toc d’actualitat”, explica la directora. És una metàfora còmica i lleugera sobre moments en què “sembla que guanya més el mal que el bé”, però tractada amb humor i sense dramatisme excessiu.
De fet, preparar-la suposa un “doble esforç” per a l’equip, ja que molts actors participen en ambdues versions, amb canvis en la idea dramàtica i algunes escenes. A més, el càsting no sempre coincideix, però la majoria d’intèrprets assumeixen el repte amb il·lusió.
Un repte de Nadal
Prop d’un centenar de persones, entre actors, músics, tècnics i col·laboradors, fan possible el muntatge. Tots són voluntaris i els assajos comencen al setembre, encara que l’equip motor es reuneix al llarg de tot l’any per mantenir decorats i planificar. A més, també són importants les col·laboracions que fan altres entitats, com l’Esbart Maragall, el qual també participa en les funcions amb danses d’entremig.
Com rep el públic les sis funcions previstes? “Amb entusiasme”, celebra la directora. “Hi ha hagut un augment molt significatiu d’entrades des que es va incorporar la música en directe”, afegeix. Tot plegat, sense perdre l’essència del teatre amateur com a bressol d’artistes: “El cultiu d’aquestes arts es genera en aquestes associacions”, recorda. I anima a qui encara no els coneix “a què no s’ho pensin i que vinguin a conèixer”. Perquè Els Pastorets del Casal no són només una funció: són un espai obert on la comunitat andreuenca vol mantenir viva la màgia de Nadal sobre l’escenari.
