La sirena tornarà a sonar a la Fabra i Coats. No anunciarà l’inici d’un torn de feina ni la sortida de milers d’obreres del tèxtil, però sí l’obertura d’un nou espai que mira directament al passat industrial de Barcelona. El pròxim 9 de maig, Sant Andreu inaugurarà oficialment el nou espai Fabra i Coats. Museu d’Història de Barcelona, un projecte llargament reivindicat que converteix una de les naus de l’antiga fàbrica en un gran centre de memòria del treball i dels moviments obrers de la ciutat.
Ubicat a l’antiga Fàbrica 10 del recinte fabril, el nou equipament neix amb una voluntat clara: explicar Barcelona des de la perspectiva de la feina, de les fàbriques, de les lluites socials i també de totes aquelles tasques invisibilitzades que han sostingut la ciutat durant dècades. El museu posa el treball al centre del relat històric de la Barcelona contemporània i ho fa des d’un dels símbols industrials més importants de Sant Andreu.
La inauguració començarà a les 18 hores amb un gest carregat de simbolisme: el so de l’antiga sirena de la Fabra i Coats. Després arribaran els parlaments institucionals, el Ball de Teixidores de l’Esbart Maragall i la música dels grallers Els Petritxols, en una jornada que busca connectar patrimoni, memòria i cultura popular.
Un museu per entendre la Barcelona obrera
El nou espai s’estructura en tres grans àmbits. El primer és l’exposició estable La Fabra i Coats de Sant Andreu: empresa, treball i memòria, que recorre la trajectòria de la històrica empresa tèxtil entre 1903 i 2005 i la seva relació amb el barri. El segon és Barcelona, ciutat i treball, una mirada més àmplia sobre l’evolució dels mons laborals entre els segles XIX i XXI. I el tercer és una reserva visitable amb més de 4.000 peces vinculades al món del treball, procedents de la Fabra i d’altres empreses i entitats.
El projecte reivindica tant les lluites obreres com els treballs històricament invisibilitzats, especialment els vinculats a les dones i les cures. “Vol donar visibilitat especialment a aquells col·lectius i a aquelles tipologies de feines que estan revisades al diari de la història”, ha explicat el cap d'administració de recursos del Museu d'Història de Barcelona, Pascual Bayarri, durant la presentació del projecte al Consell de Barri de Sant Andreu de Palomar.
Bayarri també ha subratllat la importància de Sant Andreu en la història industrial de Barcelona: “Aquest equipament pretén col·locar un focus d’interès cultural, patrimonial i històric al barri de Sant Andreu per donar-li la rellevància i el pes que ha tingut sempre en la història dels moviments obrers”.
La lluita per salvar la memòria de la fàbrica
Cal tenir en compte, però, que aquest museu no s’entén sense la perseverança dels antics treballadors i de les entitats del barri. Durant anys, quan la fàbrica tancava i moltes peces acabaven abandonades o condemnades a desaparèixer, diversos extreballadors van començar a rescatar maquinària, documents i objectes industrials. Entre ells hi havia Pere Fernández, extreballador de la Fabra i Coats: “Per aquí van passar 70.000 persones”, recorda, després de dedicar anys a preservar tota mena de maquinària i documentació de la fàbrica. De fet, Fernández assenyala que ja als anys vuitanta alguns treballadors intuïen el final de la producció industrial i van començar a preservar materials històrics.
Gràcies a aquesta feina, avui el museu conserva milers de peces originals: bobinadores, eines, carros industrials, documentació i objectes quotidians que expliquen com era la vida dins d’una de les grans colònies industrials de Barcelona. El projecte també incorpora aportacions de la Pegaso, La Maquinista, Mercedes-Benz i altres entitats del districte.
Un projecte de ciutat amb ADN andreuenc
La rehabilitació de la nau i tota la museografia han estat finançades amb més de 3 milions d’euros dels fons europeus Next Generation. Segons Bayarri, els auditors europeus van arribar a considerar-lo “un dels millors projectes museístics finançats amb fons Next Generation a Catalunya”. Més enllà del relat industrial, el museu aspira a convertir-se en un nou pol cultural de ciutat fora del centre de Barcelona i reforçar el paper de Sant Andreu dins del mapa cultural barceloní.
