Mentre El Molino es prepara de nou per tancar portes ben aviat, una artista emergent està enllestint aquests dies un concert per a aquest espai emblemàtic de Barcelona. Es tracta del debut en solitari de la barcelonina Abril Ndjel, de vint-i-cinc anys, que presentarà el seu projecte personal aquest divendres 26 de juny al vespre.
Ndjel explica que està treballant una posada en escena molt cuidada. “Per a mi és igual d’important el directe que la gravació de l’EP”, explica l’artista. Per això, el concert no serà només una reproducció de les quatre cançons de La Moreneta, el seu primer EP, sinó una manera d’endinsar el públic en el seu univers personal, amb un directe treballat i una escenografia pensada específicament per a El Molino, "des de la curadoria i en consonància amb el món interior que travessa tot el meu projecte musical", detalla. A més a més, també hi haurà nous temes i moltes sorpreses.
Aquesta complicitat amb el públic és una de les coses que més busca, i considera que aquest auditori li ofereix l’espai ideal. “És prou petit per mantenir la proximitat amb el públic, però alhora prou gran per acollir moltes persones”, explica.
Actuar a El Molino també té un significat especial per a ella, ja que sent que “tanca un cercle”. Fa uns mesos ja va presentar La Moreneta en aquest espai en una listening party amb altres artistes. Ara hi torna en solitari amb el seu projecte musical, més consolidat i amb una nova dimensió, que cada vegada va creixent. Les entrades estan a la venda per 12 euros, aquí.
Des de les seves arrels
Abans d’iniciar aquesta etapa en solitari, Ndjel ha passat per diversos grups de música, una experiència que li ha permès “aprendre i créixer”, explica orgullosa. Va començar la seva carrera musical amb només 16 anys i, des d’aleshores, no ha parat. Aquesta ha estat la seva escola, d’on ha après el que considera essencial en aquesta professió: gaudir de la música i de la llibertat de crear-la.
Ara sent la necessitat de desenvolupar el seu propi projecte, un espai on conflueixen les seves diferents arrels. El seu pare és del Camerun i la seva mare és catalana, amb arrels andaluses; unes històries i una herència cultural que té molt presents a l’hora de crear i que sempre han despertat la seva curiositat. Viu a Vallcarca i els Penitents, al districte de Gràcia de Barcelona, un lloc que reivindica com a propi. Des d’allà s’ha projectat al món i aquest barri és el seu punt d’anclatge. “Jo em considero mediterrània”, diu Ndjel, que destaca que molts dels seus referents són profundament mediterranis i que això té una gran influència en la música que crea.
Com és la seva música?
La cantant gracienca construeix un univers que trena memòria i imaginació a través de la seva música. El seu so es mou entre la música mediterrània i el folklore camerunès, combinats amb composicions melòdiques i rítmiques pròpies del R&B i la soft-electrònica.
De moment, el setembre passat va publicar el seu primer EP en solitari, anomenat La Moreneta, un treball nascut a partir de diaris i textos personals, on l’artista transforma experiències viscudes en històries que troben en la música la seva manera de ser explicades.
L’EP està format per quatre cançons: Preludi, Deixa’m-ho així, Fan i Amor amor. Totes elles comparteixen un mateix fil conductor: l’amor platònic, la melancolia i els records. En definitiva, i com a punt de partida, l'artista explica que aquest projecte parla d'una experiència amb la que ens podem sentir gairebé tots interpel·lats: "Una història d'amor unidireccional, que no sempre és visible, amb sentiments que poden arribar a fer molt de mal, però que un cop superades, poden obrir camí cap a la cura personal".
Una metàfora per parlar del dolor
Més enllà de parlar de desamor, a La Moreneta, Ndjel utilitza una al·legoria d’arrel religiosa per parlar d'aquest dol emocional: el patiment d’un amor impossible i dels sentiments no correspostos. "Ho faig des del respecte als creients i a la religió i des d'una lectura vinculada a la cultura catalana i al símbol cultural de la Moreneta", reflexiona la cantant.
La metàfora li serveix per explicar emocions que no sempre són fàcils de verbalitzar. A través d’aquesta figura parla d’una pèrdua de fe traslladada a l’àmbit de l’amor: com una monja que deixa de creure en Déu, però aplicada a una creença íntima i personal, sense voluntat d’ofendre les persones creients.
Les quatre cançons de l’EP recorren diferents moments d'una ruptura amorosa. Des de la separació recent, que funciona com a preludi, fins a les sensacions més contradictòries d’un amor que encara pesa quan descobreix que res és lineal i que no sempre es pot controlar el desig d’un amor que fa mal. El recorregut culmina amb l’última cançó, on apareix l’empoderament femení i la trobada amb l’amor propi, amb la descoberta de la seva pròpia deessa interior.
Del Molino a Heliogàbal
Després de la presentació a El Molino, la cantant continuarà desplegant el seu projecte en directe. El 8 d’agost actuarà a Sant Jaume de Frontanyà, en el marc de la Perifèria Cultural, un concert en format molt íntim en un poble petit, un fet que ella valora molt perquè li permet fer arribar al públic la música en la seva màxima expressió.
D'altra banda, i ja a la ciutat de Barcelona, de cara a l’octubre, prepararà un concert de més gran format a la sala Heliogàbal. Tot plegat, en una agenda que es va omplint perquè el públic gaudeixi d'una artista emergent, però també amb experiència, i que ara espera ser descoberta en solitari.
