L’espai cultural La Cocota del barri del Poble-sec de Barcelona va inaugurar dijous passat, 18 de juny, l’exposició Brodat col·lectiu antifa, el resultat de diversos mesos de trobades comunitàries en què una vintena de participants han construït de manera conjunta un imaginari antifeixista a través del brodat.
La iniciativa, coordinada per Laura López, neix de la seva experiència personal amb aquesta tècnica artesanal. “Quan vaig brodar per primera vegada, vaig descobrir una pràctica que em permetia parar i concentrar-me. Em va anar molt bé i vaig pensar que brodar en col·lectiu podia ser una pràctica artística antifeixista”, explica López.
Així, des de La Cocota, un espai que impulsa projectes d’acció artística comunitària, la proposta es va plantejar des d’una perspectiva política i col·laborativa. En lloc d’organitzar un taller convencional amb una persona experta al capdavant, les participants van compartir coneixements i aprenentatges entre elles, independentment de la seva experiència prèvia amb el brodat. Els tallers es van fer entre abril i juny.
Artistes implicades
Per acompanyar el procés, el projecte va comptar amb la participació de tres artistes vinculades a aquesta disciplina: la Noor, impulsora de l’Espai Tallerets de Sants; la Regina de Todavía Art i la Sele, membre de la Impremta Col·lectiva de Can Batlló.
L’objectiu era construir de manera conjunta una representació visual de l’antifeixisme. El resultat és un tapís col·lectiu que recull reflexions molt diverses sobre què significa ser antifeixista avui. “Hem vist que l’antifeixisme és ampli i divers, en contraposició al feixisme, que planteja un imaginari homogeni i limitat. L’antifeixisme pot ser qualsevol pràctica que impliqui diversitat, respecte i alegria”, assenyala López.
Les peces exposades aborden aquesta idea des de múltiples perspectives: la natura, l’artesania, la memòria col·lectiva i individual, els objectes quotidians o fins i tot el menjar. Segons les participants, l’antifeixisme es pot expressar en qualsevol àmbit de la vida quotidiana. Més enllà del resultat final, que es pot veure aquests dies a La Cocota, el projecte ha reivindicat el brodat com una pràctica de resistència al ritme accelerat del dia a dia. “No sabem encara què passarà amb el tapís, potser continuarem brodant-lo o es convertirà en un tapís itinerant”, conclou la coordinadora.
