Llegir mentre rentes els plats, condueixes o fas un volt per la ciutat fa temps que és possible amb els audiollibres. Però el que abans era un mercat pràcticament residual ara sembla que agafa volada. Segons les dades de l'Enquesta d'hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), publicada aquest mes d'abril, el consum d'audiollibres s'ha duplicat en cinc anys, passant del 3,8% de persones que n'escoltaven el 2019 al 8% del 2024. A més, altres enquestes a escala estatal apunten que un 4,5% de la població catalana ha consumit audiollibres en els últims tres mesos i que, de mitjana, n'ha escoltat fins a quatre exemplars.
Ara bé, quin és exactament l'estat del sector a Catalunya i a l'àrea metropolitana de Barcelona? I les editorials, el perceben amb bons ulls o com una amenaça que pot desplaçar el llibre tradicional? Ho analitzem de la mà d'experts.
Un sector en creixement
A diferència del món anglosaxó, Catalunya i la resta de l'Estat espanyol no tenen una tradició consolidada de l'audiollibre. Els Estats Units van començar amb aquest format els anys 70 a través del CD i dels cassetes, però a casa nostra les primeres empreses que van promoure el gènere a Barcelona només es remunten a 10 anys enrere, amb cadenes com Storytel.
Des d'aleshores, plataformes com Audible, Spotify i Ivoox, entre d'altres, han intentat engreixar el catàleg de títols per activar la indústria, però s'han trobat amb un mercat que no els surt a compte. "La inversió en la producció i la infraestructura per fer un audiollibre encara és molt cara per al poc retorn econòmic que té", assegura Eva Güell, professora col·laboradora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i experta en el món editorial.
Güell apunta que els costos dels audiollibres poden enfilar-se fins als 250 euros l'hora, i requereixen una direcció estilística i artística especialitzada. "L'edició d'un llibre tradicional i la producció d'un audiollibre són totalment diferents, perquè aquesta última comporta preguntes que mai es plantejarien en el format tradicional. Cal fer la lectura íntegra del llibre o escurçar-ne algunes parts? Els personatges s'interpreten quan parlen o s'empra més d'una veu?", exemplifica Güell.
"La inversió en la producció per fer un audiollibre encara és molt cara per al poc retorn econòmic que té", assegura Eva Güell, professora de la UOC
A banda dels costos, a Catalunya la ciutadania no vol comprar materials culturals en línia. "Prefereixen consumir-los gratis i no els veuen com un producte que hagin de pagar", resumeix Lluís Agustí, professor de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB), també expert en el món editorial.
A més, quan els consumidors potencials intenten accedir a aquest mercat, s'adonen de la poca disponibilitat de títols "desitjables", un fet que, alhora, els allunya de l'audiollibre. "En general, si ets una persona que vol anar més enllà del bestseller, tens un problema, perquè és probable que no trobis els autors que t'interessen", recalca Agustí. De fet, segons l'expert de la UB, aquesta problemàtica s'intensifica en el cas dels llibres en català, els quals són productes encara més difícils de rendibilitzar per la poca gent que els sustenta. "No tenim una comunitat de lectors enorme perquè som una llengua mitjana, i treure rèdit dels audiollibres en català és molt més difícil", argumenta.
"Si ets una persona que vol anar més enllà del bestseller, tens un problema, perquè és probable que no trobis els autors que t'interessen", recalca Lluís Agustí, expert en el món editorial
Per tot plegat, la indústria de l'audiollibre es troba en un "coll d'ampolla", ja que necessitaria molta més demanda per sobreviure, però, alhora, no pot posar sobre la taula una oferta rica i variada per atraure lectors. "És el peix que es mossega la cua", resumeix Güell.
Amb tot, Agustí admet que això no implica que no se n'hagi observat un creixement. Ell mateix afirma que no és un increment "molt gran" en nombres absoluts, però que la rapidesa amb la qual ha esclatat el format en aquests dos últims anys és un fet a tenir en compte. "En part és perquè hi ha molt espai per créixer, però també perquè la gent s'ha familiaritzat amb formes de pagament amb subscripció", reflexiona. Un model que, per a l'expert, permet als consumidors gaudir dels audiollibres de forma assequible, ja que comprar-los de forma individual suposaria uns preus molt més elevats.
Qui pot competir-hi?
El problema dels costos repercuteix tant en les grans editorials com en les més petites. Ara bé, només aquells que poden assumir les inversions malgrat les despeses –com és el cas del Grup Planeta, per exemple– són els que estan tirant endavant el mercat.
Les editorials independents, per la seva banda, afirmen que és una indústria que ara per ara no veuen solvent, ni tan sols en un futur. "Som un equip molt petit que fem una aposta de temps i de diners a cuidar les edicions, i dedicar tants esforços a un format que no controlem, amb un pressupost tan alt i del qual tampoc sabem quin retorn hi haurà no ens surt a compte", argumenta Sergio Pérez, coeditor de l'editorial catalana especialitzada en literatura fantàstica Mai Més. En aquest sentit, reconeix que és probable que estiguin perdent la cursa de l'audiollibre contra les grans editorials. "Al final, queda clar que qui guanyarà la partida seran les grans empreses o hòldings, i no pas projectes com el nostre", diu.
"Dedicar tants esforços a un format que no controlem i amb un pressupost tan alt no ens surt a compte", defensa Sergio Pérez, coeditor de l'editorial Mai Més
Llibreries de barri com La Tribu –ubicada al districte de Sant Andreu de Barcelona– admeten directament que desconeixen les oportunitats o els costos que comporta l'audiollibre. "No ens hem plantejat l'audiollibre perquè ens passa com amb el llibre electrònic: no sabem per on començar. És una tecnologia que no controlem i no sabem el que costa distribuir-la", expressa un dels socis de la llibreria, Marc Pons.
Davant d'aquest clar desequilibri, Güell explica que les grans plataformes van intentar impulsar els audiollibres de les petites editorials a través de produccions subvencionades a canvi de la compra de drets per fer-los en format d'àudio. "La plataforma passa a ser propietària d'aquell títol en àudio i l'explota en exclusiva durant uns anys mentre liquida cada mes els royalties –pagaments– a l'editor", detalla l'experta. De fet, en casos com la mateixa Mai Més, Pérez relata que van rebre una d'aquestes ofertes, però que al final el procés no va tirar endavant. "Va quedar en res perquè no hi vam veure un rendiment al darrere i no ens acabava de sortir a compte", valora el coeditor.
Les grans plataformes van intentar impulsar els audiollibres de les petites editorials a través de produccions subvencionades a canvi de la compra de drets
Des de l'administració, al seu torn, també s'està intentant promoure l'audiollibre. El Gremi d'Editors de Catalunya, per exemple, explica, que cada cop s'estan impulsant més ajudes a l'audiollibre en català per intentar cobrir-ne els alts costos. L'any 2025, sense anar més lluny, l'ICEC va oferir ajudes amb una dotació de 50.000 euros, dels quals se'n van distribuir prop de 49.000. "No es van esgotar, però per molt poc", comenten des del Gremi.
"Escissió del mercat"
Els experts apunten que una altra forma per reduir els costos de la producció d'audiollibres podria passar per la intel·ligència artificial (IA). Sobre això, editorials com Mai Més expressen, però, que no se senten còmodes amb l'ús d'aquestes eines. "La nostra aposta és pel treball humà, i si per fer audiollibres hem de renunciar a treballar amb professionals i assumir els costos que impliquen, això no s'ajusta al nostre projecte", defensa Pérez, que augura que, amb el desenvolupament d'aquestes eines, hi haurà una "escissió del mercat", el qual se separà entre aquells que decidiran emprar la intel·ligència artificial i els que prioritzaran únicament l'edició feta per la mà humana. "Potser passarà com amb la indústria de la música i Spotify: es formaran dos tipus de mercats diferents que acabaran amb la tradició del CD, però no necessàriament amb el món del vinil", reflexiona Pérez.
Segons Güell, aquesta reacció és comprensible i comuna en el món editorial, especialment en un moment que la IA amenaça el sector. "Som una indústria que volem protegir totes les professions que l'han sostingut durant tants anys i que garanteixen la qualitat del llibre, i encara que amb les eines d'IA es redueixen costos, s'intenta respectar al màxim l'ètica professional", afirma l'experta, assegurant que entén el "conflicte intern" d'aquests editors.
"Potser passarà com amb la indústria de la música i Spotify: es formaran dos mercats diferents que acabaran amb la tradició del CD, però no necessàriament amb el vinil", reflexiona Pérez
Güell relata que s'està treballant precisament en aquest aspecte, a través d'estudis professionals que repliquen veus reals de narradors amb intel·ligència artificial, però establint un marc legal que garanteixi els drets i les retribucions als narradors originals, com és el cas de l'empresa Miutbooks. "No crec que puguem donar l'esquena a la IA, però és veritat que cal plantejar-la amb respecte", sentencia.
Finalment, Agustí destaca que el llibre en català també ha de lluitar per tenir presència pròpia al mercat de l'audiollibre i no cedir terreny. "Per ser una llengua normal hem d'ocupar tots els espais de la cultura, per menors que siguin", conclou.
Ni Amazon ni grans editorials: editar i imprimir llibres com a acte revolucionari
