Els mitjans de comunicació es van fer ressò el passat mes de novembre d’un bar barceloní que lluitava per la seva supervivència. I és que aquest estiu, quan el local La Nova Farga (carrer d’Almeria, Sants) va demanar un permís excepcional per obrir la terrassa durant la Festa Major de Sants, es van assabentar que tenien un deute inesperat de 6.000 euros provinent de les ajudes que van rebre durant la Covid-19, el qual va anar augmentant de forma automàtica. A més, per culpa d’un error en l’adreça, Ramón Puñet, propietari de l’establiment, no va rebre les notificacions i l’import es va anar engreixant fins a arribar als 8.200 euros sense que ell en tingués coneixement.
Avui dia, però, el bar no només ha aconseguit saldar el deute, sinó que ha pogut reunir més de 10.500 euros. I ho ha fet gràcies al veïnat i als seus clients de sempre, els quals van animar Puñet a obrir un micromecenatge en línia sota el lema “Salvem La Nova Farga” i que va finalitzar el passat dissabte 13 de desembre. Arran d’aquesta campanya, Puñet va aconseguir recaptar els diners, molts dels quals provenen directament dels veïns. “Ha estat un xut d’energia”, assegura el propietari. “La resposta del barri ha estat impressionant i quan vaig veure les ganes de la gent perquè ens quedéssim vaig decidir que, encara que no haguéssim aconseguit la xifra, nosaltres lluitaríem per continuar al barri”, assegura.
Els problemes al sector
“Quan em vaig trobar amb el deute, no volia seguir. Vaig estar a punt de tancar”, reconeix Puñet. El propietari assegura que, fins i tot abans del problema amb els 8.200 euros, ell ja estava “desanimat” amb la situació a la ciutat dels bars de barri o els bars de tota la vida com La Nova Farga, els quals s’han vist afectats per l’encariment de la vida diària, la gentrificació i una crisi de l’habitatge que escanya a la població amb l’augment desorbitat dels lloguers. “Si tots els preus pugen, però el teu sou continua igual, d’on trauràs les despeses? Del bar, perquè del menjar de casa i de la compra no pots”, explica Puñet. “És la roda de sempre i la situació va a pitjor per culpa de com està tot”, remarca.
“Si tots els preus pugen, però el teu sou continua igual, d’on trauràs les despeses? Del bar, perquè del menjar de casa i de la compra no pots”, explica Puñet
Per la seva banda, Pere Cardona, cuiner del local, assegura que en els últims anys també han vist tancaments de negocis emblemàtics al barri que han fet “saltar les alarmes”. “El més sonat, per mi, va ser el Terra d’Escudella. Perquè si ells van tancar, tot i tenir clients, això vol dir que alguna cosa no funciona”, apunta Cardona.
A més, Cardona insisteix que un altre dels problemes principals és la proliferació d’establiments regentats per grans marques, els quals en els últims anys han abandonat les perifèries per endinsar-se al barri. Pel cuiner, es tracta de grans competidors a escala econòmica amb els que sovint no es pot competir, el que desemboca que cada cop n’hi hagi més tant a Sants com arreu de la ciutat.
En aquesta línia, Cardona destaca especialment el cas de la cafeteria-restaurant l’Obrador de Casa Blanca, on ara hi ha un McDonald’s després que el local santsenc estigués 20 anys a la zona. “Abans el McDonald’s estava a Collblanc i a l’estació de Sants, però ara el pots trobar enmig del carrer de Sants”, insisteix Cardona, que lamenta que “el que abans estava a un radi d’acció lluny, ara està al centre del barri”. “Nosaltres no podem anar resistint i, a sobre, que ens posin una gran marca al costat”, denuncia.

La roda del barri
Davant d’aquest escenari, tant Puñet com Cardona reivindiquen els bars de barri com espais de resistència o, inclús, de “militància”. En el cas de La Nova Farga, assegura que són espais per al barri on el client “se sent com a casa”, i en el qual prima el tracte de tu a tu i l’empatia tant cap als veïns que el freqüenten com les cares noves. “El bar ha de ser un espai dedicat a la gent del barri, des d’on es resisteix i també on entaules amistat o et fas col·lega amb els veïns”, recalca Puñet. Un espai que, a més, ha d’estar en contraposició al model que representen grans marques amb un tracte “totalment impersonal”, on “la persona l’atenen a la caixa, agafa la safata i s’aïlla a la primera taula que troba”, insisteix.
També asseguren que, en el cas de La Nova Farga, intenten que el seu bar formi part de tota una xarxa de negocis de la seva zona on es van comprant entre si per evitar que les grans cadenes de supermercats o les noves franquícies de forns i brioixeries no creixin a costa seva. “Intentem fer les coses bé i comprar el pa al forn de tota la vida, i que els proveïdors estiguin a dins del barri”, recalca. En aquest sentit, tot i que Puñet apunta que no és un mètode que puguin aplicar amb tots els productes, sí que ho intenten fer, com a mínim, amb la carn, el pa i els embotits, que són de proximitat i de negocis de gent que són veïns. “Si és el barri el que ens ha ajudat a no tancar, jo els ho tornaré d’aquesta forma. Al final és com tancar un cercle”, resumeix.






