Trenta anys després de la seva fundació, la colla de diables i tabalers Els Bocs de Can Rosés col·labora amb el teixit associatiu del barri i impulsa projectes autofinançats per a poder mantenir-se molts anys més.
En un context de consolidació de les primeres colles de diables a la ciutat de Barcelona, l’any 1996 va néixer l’associació dels Bocs de Can Rosés per oferir la primera cercavila de foc a la festa major del barri de les Corts d’aquell mateix any. “Per estar a punt per a la primera actuació vam haver de córrer, però, a l’hora assenyalada, estàvem amb els nostres vestits més o menys pintats i les nostres forques preparades, influenciades per la colla de Terrassa”, explica Enric Pradas, un dels fundadors de l’entitat. L’any següent, el 1997, recorda Pradas, la colla dels Bocs de Can Rosés ja va representar el barri de les Corts durant les festes de la Mercè on, per primera vegada, van participar tant diables com tabalers.
A punt de desaparèixer
Amb el pas dels anys, la colla va anar creixent i es va donar a conèixer arreu de Catalunya, col·laborant constantment amb altres colles de diferents ciutats.
Tanmateix, l’associació va anar perdent membres progressivament. “El temps va fer que alguns dels que hi eren al principi es cansessin i, el 2006, vam estar a punt de desaparèixer”, comenta Pradas. Tot i això, els membres que encara mantenien la colla activa van dur a terme nombroses reunions per a reestructurar el projecte. “Tot va tornar a funcionar, un grup bastant nombrós, cohesionat i il·lusionat continuava tancant les festes del barri a la plaça de Can Rosés any rere any”, recorda amb orgull Pradas. En aquell moment, la colla aplegava molta gent jove amb ganes de participar en els diferents esdeveniments que s’organitzaven.
En l’actualitat, però, entre els tabalers i els diables la colla està formada per més de 30 membres, la majoria veïns del districte d’entre 20 i 40 anys. “De tant en tant, també hi ha gent de Sants i d’altres barris que fan frontera”, explica Ramón Navarro, membre dels Bocs des de fa més d’una dècada. Navarro comenta que “el món del foc és un espai força masculinitzat”. És per això que l’entitat “treballa de diferents maneres perquè això no sigui així”, per exemple, nomenant tant un home i com una dona com a caps de colla.
“L’Ajuntament no ajuda”
Amb la vountat de mantenir viu el teixit associatiu, els Bocs col·laboren constantment amb les altres sis colles de diables del districte. “També ens conviden a participar en actes per tota Catalunya”, expressa Navarro.
Tot i que la tradició dels correfocs i els tabalers continua viva, aquest veí de les Corts assenyala que el relleu generacional no està assegurat. “La gent que entra s’hi està dos anys i després marxa”, lamenta Navarro.
Per fer front a això i aprofitant la celebració del seu 30è aniversari, la colla dels Bocs ha publicat un conte infantil i ha impulsat una campanya de micromecenatge. El llibre explica la història de l’Aegis, la bèstia de foc de la colla, que aquest 2026 també celebra 10 anys de vida.
“Hem de buscar altres fonts de finançament perquè l’Ajuntament no ens ajuda”, denuncia Navarro. Els membres de la colla expliquen que estan sotmesos a una llicència de via pública amb uns horaris per assajar “molt limitats”. “Ens falten infraestructures”, exigeixen.
Tot i això, el pròxim 6 de juny, els Bocs de Can Rosés celebraran els seus 30 anys a la plaça de Can Rosés. “Hem de treballar per un barri que no es pot deixar perdre”, conclou Pradas.
