I si el veritable acte de valentia no fos callar, sinó atrevir-se a mostrar la ferida? Això mateix és el que planteja l'artista Neus Avilés (Badalona, 2002) a El pes del silenci, una mostra que es pot veure fins al 30 de juliol a la Sala Lluïsa Franch de les Cotxeres-Casinet, al barri de Sants de Barcelona, i que és un recorregut visual on l’alumini fos i les peces encapsulades dialoguen amb la fragilitat. Una exposició íntima que transforma l’esgotament emocional en un punt de partida per reconstruir-se de zero.
Avilés és arquitecta i artista visual i és la guanyadora del 18è Concurs ArtJove, una iniciativa que convoquen des de Cotxeres-Casinet per impulsar el talent i fomentar la creativitat entre joves creadors.
La mostra permet fer un recorregut per diverses obres i peces d'aquesta artista, que s'expressen amb una delicadesa i una força molt singulars. El projecte neix d'una reflexió sobre l'esgotament que suposa sostenir un escut metafòric d'acer davant del món. L'artista, per tant, qüestiona la necessitat d'amagar les debilitats darrere d'una falsa aparença de benestar. Com diu, donar forma a l'angoixa no representa un final, sinó un punt d'inflexió: la transformació de la caiguda en una reconstrucció necessària que permet que el gest recuperi la seva transparència i calma.
A banda d'aquest treball, l'obra d'Avilés sempre explora l'expressió figurativa des de l'abstracció. Treballa sobretot a través de tècniques com l'encapsulat de resina i la fosa de metall.
