Són deu noies de diferents llocs de Catalunya que toquen reggae, ska clàssic i rocksteady. Fa cinc anys les va unir la plaça de Joan Corrades del barri de la Bordeta de Barcelona, a la qual tornen sovint. Elles són Les Testarudes, un grup format el maig de 2022 per joves de menys de trenta anys i que divendres passat van presentar el seu primer àlbum, Ai, Mare! a Ultra Local Records, l'emblemàtica botiga de vinils del barri del Poblenou.
Elles són Judit Gisbert, guitarra, Júlia Soler, trombonista, Sílvia Antón (teclat), Jana Blanco (baix elèctric), Maria Antònia Gili (trompeta), Amaia Hermoso (saxo alt), Cristina Miguel (saxo tenor), Laia Perdeño (bateria), Núria Pino (veu principal i membre també de La Rauxa), Flor Paredes (tècnica de so), Berta Péres (tècnica de llums) i Dri Oriol (road manager). La majoria d’elles viuen a Barcelona i el grup assaja a diverses sales de la ciutat.
Les Testarudes va arrencar quan Núria Pino i una antiga integrant van crear fa cinc anys un projecte musical amb un clar objectiu: fer sonar a Catalunya músiques d’arrel jamaicana, en referència a la militància a l’estil skinhead. Per començar, el grup van fer córrer la veu entre les alumnes del Liceu i de l’ESMUC, on les primeres integrants estudiaven música i, a poc a poc, van ampliar la banda. “Ens llançàvem a la piscina de l’amistat i la música, perquè no ens coneixíem ni entre nosaltres ni el gènere”, expliquen les músiques, ambdues antigues estudiants de l’ESMUC.
Així, el 2025 publicaven el seu primer EP de sis cançons, La Prèvia. “Ara veiem videos dels primers assajos i diem ‘mare meva’”, diuen Gisber i Soler tot rient. “Va arribar un moment que fèiem més concerts que assajos i volíem polir els detalls”, afegeixen. El pots escoltar aquí.
Un grup contracultural?
El nom de Les Testarudes és la versió catalana del concepte rude boy o rude girl, que en anglès vol dir noi o noia descarada i que, com apunten des de la banda, es fa servir en la subcultura jamaicana. I què els fa ser descarades o, fins i tot, contraculturals, com les han catalogat alguns mitjans de comunicació juntament amb bandes com Fetus i La Rauxa? Per una banda, que el grup sigui només de dones. En ple 2026 segurament ja no hauria de sorprendre que hi hagi grups formats només per noies, però malauradament la música encara és un sector masculinitzat i per això Les Testarudes encara trenquen estereotips. “Les nostres companyes van crear Les Testarudes per la necessitat d’ocupar l’espai musical igual que els nois, sense ser consumidores ni les seves acompanyants. Era una necessitat generalitzada”, remarquen.
Però, sobretot, allò que les fa sentir que formen part d’algun moviment contracultural és la manera amb què encaren el dia a dia del grup des d’un vessant polític, ja que algunes són membres del Sindicat de Músics Activistes de Catalunya. Soler, en aquest sentit, té clars els beneficis de la seva militància en el grup: “Ens aporta grans eines per temes extramusicals. És una eina de consulta i xarxa. Crec que ens fa tenir una visió més col·lectiva de la música, que sempre es viu de manera molt individual”. Així ho comparteix la seva companya, Gisbert, que aviat entrarà al sindicat: “Som un sector molt precari i, si sempre hi ha tanta queixa, crec que s’ha de canalitzar d’alguna manera”, reflexiona.
Pròximes actuacions
La consciència política del grup les ha portat, a més, a ser selectives a l’hora d’acceptar actuacions. “No ens cauen els anells per dir no a concerts on no ens sentim còmodes”, comenten. Com a exemple, tenen clar que mai actuaran en un macro festival: “No farem de cavall de troia al Cruïlla i no se’ns tancarà cap porta per no fer-ho”. Ben al contrari, diuen que això els permet mantenir-se en un nínxol en el qual se senten molt còmodes.
Des que van estrenar el disc a la sala Paral·lel 62 del Poble-sec de Barcelona el passat mes de maig, la banda no ha parat d'actuar. Fins al setembre tenen concerts a Catalunya, Euskadi i Galícia i és evident que se’n moren de ganes. “Hem estat mig any sense tocar i, a més, com que aquest any han entrat moltes noies, tenim ganes de fer carretera amb elles”, conclouen.
