L'Ajuntament de Barcelona va anunciar fa pocs dies que destinarà un milió d'euros a reforçar la sostenibilitat de les sales de música en viu de petit format. Ho explicàvem fa uns dies a Cultura B.
El nou programa En Viu BCN, impulsat per l'Oficina de la Nit i l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), preveu subvencions directes de fins a 8.000 euros per a aquests espais. Unes ajudes que es podran demanar a partir d'aquest mes d'octubre i que es resoldran, segons l'Ajuntament, durant el primer trimestre del 2027.
En paral·lel, el consistori barceloní també ha anunciat la creació d'un segell de reconeixement per a les sales de música en viu.
Aquest anunci arriba poques setmanes després que el govern municipal també aprovés una altra reivindicació del sector: l'ampliació de l'horari de tancament dels espais amb llicència de Cultura Viva. Una modificació que encara no ha entrat en vigor, però que permetria a aquests locals tancar a la 1 de la matinada, en lloc de fer-ho a les 23 h, com fins ara. A més, també s'ampliaria l'aforament màxim de 150 a 200 persones, sempre que les condicions tècniques de cada local ho permetin.
La fragilitat de les sales petites
Aquestes iniciatives municipals arriben en un moment on la fragilitat per al circuit de sales de música en viu continua creixent, tal com han demostrat alguns tancaments. El cas més recent és el de La Deskomunal, que aquest any ha anunciat que abaixarà la persina a finals d'any després de denunciar el desgast provocat per les "inspeccions, denúncies, multes, limitacions, pandèmies, economia de subsistència i manca de relleu", explicaven a AMIC Cultura.
Però aquest no és un cas aïllat. En els darrers anys, altres espais barcelonins també han alertat públicament de la seva situació, com la Sala Bóveda, que va denunciar les dificultats derivades dels conflictes amb la normativa acústica.
En aquest context, les dues mesures han estat rebudes de manera positiva pel sector, tot i que amb matisos. Les sales consultades coincideixen que qualsevol pas que contribueixi a la seva viabilitat és benvingut, però també remarquen que els principals reptes continuen sent la regulació de les llicències i la sostenibilitat econòmica dels espais.
Una de les sales que es veuria directament beneficiada pel canvi d'horaris és l'Heliogàbal, a Gràcia. El seu responsable, Albert Pijuan Badia, explica que la reforma encara no és una realitat. "L'ICUB hi està treballant des de l'inici del mandat, però encara no està aprovada. Tenim l'esperança que es pugui tirar endavant abans de les pròximes eleccions", assenyala.
Pel que fa a l'aforament, Pijuan recorda que l'augment d'aforament no serà automàtic perquè dependrà de les característiques tècniques de cada espai. "Cada sala té una capacitat determinada segons els metres quadrats, l'amplada de les portes i les sortides d'emergència", explica.
"Hi ha un greuge comparatiu amb la restauració"
En el cas de l'Heliogàbal, però, el principal problema és l'horari. "Sales com la nostra viuen en gran part dels ingressos de la barra, i si a mitjanit has de fer fora la gent que ha vingut de concert, no tens marge per generar els recursos necessaris", afirma Pijuan. Segons explica, el model actual dificulta la viabilitat econòmica dels espais de petit format amb aforaments reduïts.
El responsable de l'Heliogàbal considera que hi ha "un greuge comparatiu" respecte a altres activitats nocturnes. "A Barcelona es pot estar en un bar a les dues de la matinada menjant unes braves o prenent un cafè, però no es pot escoltar música en directe en un espai cultural", lamenta. En aquest sentit, denuncia que mentre els establiments de restauració poden allargar la seva activitat fins a les tres de la matinada, els espais de música en viu han de tancar molt abans. Per això, valora positivament la voluntat del govern municipal d'ampliar els horaris, però insisteix que no és suficient. "És un pas en la bona direcció, però continua sent insuficient. Encara queda pendent una reforma més profunda perquè aquests espais tinguin un encaix propi i deixin de dependre d'una normativa pensada per a les discoteques", sosté.
Al mateix temps, Pijuan considera que cal crear un marc adequat per garantir el futur d'aquests espais, perquè si no "correm el risc de continuar perdent sales de música en directe". En aquest sentit, reclama que es pugui treballar amb uns horaris més adequats i que l'Ajuntament flexibilitzi el règim de llicències. "Estan tancant sales petites perquè no poden assumir els costos i, alhora, no n'obren de noves perquè l'Ajuntament no els dona llicència", denuncia. Segons explica, aquesta és una de les causes que contribueixen a la delicada situació que viu el sector i evidencia, al seu parer, la necessitat d'una regulació adaptada als espais de música en directe.
Ara bé, des d'Heliogàbal insisteixen que les subvencions no resolen el problema estructural de fons. "El debat de fons no són les subvencions. El més important continua sent la qüestió de les llicències", defensa el seu propietari. Segons explica, l'Heliogàbal assumeix unes despeses fixes importants, entre les quals hi ha prop de 20.000 euros anuals de lloguer, a més dels sous d'una desena de professionals i col·laboradors, entre tècnics de so, responsables de comunicació, disseny gràfic i altres perfils que fan possible l'activitat de la sala. En la seva opinió, el que realment els permetria ser més autosuficients seria disposar d'una regulació adaptada als espais de música en viu. "El que necessitem és poder treballar en unes condicions adequades i amb una regulació que reconegui la nostra realitat. Si això s'aconsegueix, ja ens espavilarem per tirar endavant. Les ajudes són positives, però el veritable canvi passa per resoldre el problema de les llicències".
"És una bona notícia"
Des de la sala Upload, Víctor Asensio també celebra les mesures anunciades, tot i que en el seu cas no els afecten directament perquè disposen d'un altre tipus de llicència. "Qualsevol mesura destinada a flexibilitzar les condicions operatives, ja sigui mitjançant l'ampliació de l'aforament o de l'horari d'activitat, així com qualsevol iniciativa que faciliti la programació de música en directe, és una bona notícia tant per al teixit musical com per a la ciutat en general", afirma.
Pel que fa al programa En Viu BCN, Asensio considera que les subvencions poden contribuir a la sostenibilitat de les petites sales i, en conseqüència, afavorir una major professionalització del sector. També destaca que les ajudes siguin de concessió directa i no en règim de concurrència competitiva, ja que considera que això "aporta seguretat i certeses al sector" en basar-se en criteris objectius, com disposar de la llicència corresponent, acreditar més de 40 concerts anuals o tenir un aforament igual o inferior a 250 persones.
Upload compleix aquests requisits perquè programa més de 300 actuacions cada any, però Asensio considera que l'impacte serà especialment significatiu en les sales més petites. "En ser una ajuda d'import fix, el seu impacte és proporcionalment més gran en aquests espais", apunta. Asensio afegeix que Barcelona ha viscut en els darrers anys el tancament de sales emblemàtiques de petit format i que altres han advertit de la seva situació de vulnerabilitat, motiu pel qual creu que les ajudes "seran molt ben rebudes pel sector" i poden contribuir a reforçar el teixit de la música en directe.
"8.000 no és una injecció molt gran"
Des de Gràcia Territori Sonor, el seu responsable, Aleix Salvans, també veu amb bons ulls la iniciativa, tot i que relativitza l'abast econòmic dels ajuts. En el seu cas, no parlem d'una sala en concret, però sí d'un projecte que organitza un festival en diferents punts de la ciutat, com és el LEM. "No ens afecta directament, però sí que és veritat que 8.000 euros no és una injecció molt gran", assenyala. Recorda que moltes sales han d'afrontar inversions molt elevades per adaptar-se a la normativa, especialment en matèria acústica. "Si vols insonoritzar una sala, és poc", resumeix.
A l'Heliogàbal, Pijuan també demana prudència fins que la convocatòria sigui una realitat. "Les subvencions sempre són benvingudes, però ara mateix estem parlant d'una proposta de futur. Encara no s'han aprovat ni coneixem les bases definitives", afirma. Malgrat això, reconeix que qualsevol suport serà positiu en un context en què les sales continuen desapareixent. "No sabem si arribaran a temps per revertir aquesta tendència, però, si s'acaben aplicant, significaran una millora per als espais que encara resistim", resumeix.
