"Dialoguem amb la cultura d’aquí sense perdre les arrels"

17 de juny de 2026 a les 08:00h
L’actuació de Tumberas en Barcelona durant el passat 8 de març. Foto: Marina Domenech

Desa aquesta notícia al meu perfil

Desa aquesta notícia al meu perfil

Comparteix la notícia

La Gabriela Espinosa és veïna del barri barceloní del Carmel des de fa cinc anys. Va arribar des de Xile per estudiar un màster sobre art i educació. Des de fa uns mesos és la capdavantera de Tumberas en Barcelona, un grup barceloní format per dones que ballen tumbe, una dansa afrodescendent del nord de Xile. Concretament, Espinosa va emigrar des de la ciutat on va néixer aquest ball, Arica, que fa frontera amb el Perú.

Segons explica, el tumbe es va perdre amb la Guerra del Pacífic (1879-1883), quan es van prohibir tota mena d’expressions culturals del poble afrodescendent i indígena del territori. Però el 2003, quan Espinosa encara era a Xile, va saber que un grup de joves, anomenat Oro Negro, va recrear aquesta dansa a partir de la memòria oral dels avis afrodescendents. Es va “restaurar la memòria”, com li agrada dir a la xilena. “Els joves van sortir en comparsa pels carrers d’Arica i això va generar un reconeixement entre la població”, detalla la del Carmel, la qual afegeix que ella també va formar part de diversos grups de ball. La dansa, com diu, amb el temps ha evolucionat i, tot i que manté moviments històrics associats a la collita del cotó i a la feina agrícola, “ara s’acosta més a estils propis del Carnaval”.

Aquest ball es va recuperar el 2003 per un grup de joves xilens. Foto: Marina Domenech
Aquest ball es va recuperar el 2003 per un grup de joves xilens. Foto: Marina Domenech

Un ball que connecta Xile amb el Carmel

Un cop a Barcelona, Espinosa tenia ganes de tornar a “tumbar els malucs”, com diu ella (de fet, per això es diu tumbe el ball). Primer va entrar en contacte amb l’entitat Mujeres Palante de l’Hospitalet, on va fer un taller d’aquesta dansa aplicat al benestar social i, més tard, va trucar a la porta del Casal de Barri La Barraca del Carmel. Allà s’hi van començar a reunir noves barcelonines provinents de Xile, Bolívia, República Dominicana i, “sorprenentment”, també catalanes. “Com que havíem encès una flama, al gener vam pensar a fer una crida a través de xarxes per sortir a ballar a la manifestació del 8 de març, tal com fem a Amèrica Llatina”, relata.

Així, des del mes de gener cada diumenge es reunien una trentena de dones a la rambla del Carmel o al Casal de La Barraca per assajar. Espinosa se situava al capdavant i amb un xiulet donava indicacions amb les mans perquè les dones li seguissin els passos. “No ballàvem només, vam crear un grup de dones anticolonials i antiracistes, perquè nosaltres reivindiquem la dansa com a espai polític”, reflexiona Espinosa. Des del Casal de Barri La Barraca del Carmel els van deixar màquines de cosir per fer els vestits de la desfilada.

L’actuació a la manifestació feminista va ser tot un èxit i, de fet, ha estat la manera perquè les coneguin arreu de Barcelona. Per exemple, de seguida van contactar amb elles des del Casal de Barri Can Travi i el passat mes de maig van fer-hi un taller familiar i van actuar en el marc de la Festa de la Diversitat Cultural que organitzava aquest equipament. La pròxima cita és el 4 de juliol al Karmela Fest, la Festa Major alternativa del Carmel. Espinosa explica que les agendes del grup treuen fum i que intentaran fer alguna actuació més abans de l’estiu.

Classes de tumbe, a partir del setembre

La capdavantera de Tumberas en Barcelona diu que al setembre preveu començar a impartir classes regulars de tumbe a algun dels espais culturals amb qui ja tenen el contacte fet. “Als espais de barri es valora l’autoorganització i són molt hospitalaris amb nosaltres”, valora. De fet, el grup vol tornar amb més força musical. Concretament, necessiten tambors, ja que ara mateix posen la música amb altaveu.

Finalment, Espinosa, davant de l’èxit actual, reflexiona que aquesta iniciativa que ella va començar per connectar amb les seves arrels està servint, no només per recordar el lloc d’on venen, sinó per integrar-se a la cultura barcelonina: “Estem generant cultura. És una manera de dialogar amb la cultura d’aquí sense perdre les teves arrels”, conclou.

La cultura més viva de Barcelona i l'àrea metropolitana al teu correu!

Subscriu-te al butlletí d’AMIC CULTURA per estar al dia de tota la informació.