Que poc es podia imaginar l’arquitecta Elisa Olivé quan va aterrar al Poble-sec el 2022 que aquest barri barceloní acabaria sent la seva obsessió. “Em preguntava com podia ser que no conegués un barri que d’entrada em va semblar el ‘far west’”, arrenca Olivé. Segons explica, el va conèixer gràcies a un projecte de rehabilitació d’una finca del carrer de Roser. Així, com diu ella, va descobrir “un barri amb molts edificis modernistes que no es van enderrocar mai perquè a l’especulació no li devia interessar la zona”.
Les troballes no van ser només arquitectòniques, sinó que també va conèixer la seva nova veïna, l’Àngels Gómez, poble-sequina de soca-rel i investigadora del Centre de Recerca Històrica de Poble-sec (CERHISEC). La passió mútua pel Poble-sec les va animar a embrancar-se en un projecte fotogràfic i històric del qual ara, després de quatre anys, en són les comissàries. Es tracta de la mostra de fotografia Mirades del Poble-sec i es pot visitar al Centre Cultural Albareda fins al 25 de juny.
L’exposició, feta en el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura, mostra a partir d’una vintena d’imatges del fotògraf i artista visual italià Francesco Pergolesi, els ‘herois’ del barri: comerciants i locals que mantenen viu el teixit social en una societat globalitzada. L’exposició divulga la riquesa del Poble-sec a la falda de Montjuïc. Mirades del Poble-sec compta amb el disseny gràfic de Marta Elias Arija i la col·laboració de l’arquitecte Matthieu Virolleaud.
Com interactuen urbanisme i veïns?
Tot plegat arrencava fa anys amb un programa artístic del Goethe Institute que convida els artistes a fer un projecte en alguna ciutat europea. Així, Olivé, que volia fer un retrat del seu nou barri, va convidar a Barcelona Pergolesi, especialitzat des de feia anys en la fotografia dels ‘herois’ de barri. De fet, aquest artista ja havia fet una feina similar al Gòtic. Aquesta vegada, l’encàrrec de les comissàries era clar: volien posar el focus en els habitants del Poble-sec per veure com interactuaven amb l’urbanisme. A banda, elles dues van fer un estudi de totes les botigues del barri que tenen més de cinquanta anys de vida, les quals van demanar Pergolesi que retratés. A la mostra, de fet, tots aquests establiments queden situats damunt un mapa gegant del Poble-sec.
A més, les imatges de Pergolesi es caracteritzen per una forta estètica teatral: cada foto conté una història real. Exemple d’això és una fotografia d’una noia al Bar Prada que, segons detallen les comissàries, vol imitar un quadre del pintor estatunidenc Edward Hopper. En una altra fotografia hi veiem un noi ajupit a terra que copiava amb llapis les rajoles. Totes les imatges es van fer entre gener i març de 2025, durant l’estada de l’artista a la ciutat.
A banda de les fotos, la història té un pes rellevant en la mostra, ja que hi trobem un vídeo amb l’evolució històrica del barri. Amb aquesta peça audiovisual, per exemple, el públic entendrà per què les imatges són majoritàriament verticals. “Ho fa perquè els edificis del Poble-sec ho són. Montjuïc és pràcticament nou, tot allò era una zona militaritzada fins al segle XIX. Com que va néixer sota aquestes restriccions, no es podien construir edificis alts”, conclou la investigadora del CERHISEC.
Activitats parel·leles
L’exposició inclou diverses xerrades, com la del 17 de juny a les 18.30 h, que girarà al voltant del naixement urbanístic del Poble-sec, on es veurà de primera mà com ha evolucionat el barri, les diferències entre les quatre barriades que componen l’actual Poble-sec i es parlarà de l’origen d’alguns dels noms del barri, inclosa una nova teoria sobre el nom del Poble-sec.
També, el 26 de juny a les 11 h, Àngels Gómez, de CERHISEC, guiarà els assistents en l’itinerari L’Eixample de Santa Madrona, el primer eixample de Barcelona. El punt central de la trobada serà l’Eixample de Santa Madrona, que va ser el primer eixample de Barcelona en urbanitzar-se. El recorregut permetrà conèixer alguns testimonis d’aquella època, a comprendre la morfologia dels seus carrers, a esbrinar alguns dels personatges que hi ha darrera de les primeres construccions, i a saber sobre els gustos i els interessos predominants a finals del segle XIX.
Horaris: de dilluns a divendres de 9 h a 14 h i de 16 h a 21.30 h i dissabtes de 16 h a 21.30 h
