Gustavo Caletti viu al barri del Poblenou des de fa cinc anys. Va marxar de l’Argentina per dedicar-se a la cultura i avui dia ho fa amb la seva participació a La Escocesa com a artista resident i, des de fa dos anys, com a director de la llibreria La Lata, antigament coneguda com a Lata Peinada, que està situada al número 10 del carrer de la Verge, a tocar de la plaça d’Universitat, a l’entrada del Raval.
“La ubicació del local té un punt de laberint com els de Borges”, diu Caletti. Per a Jorge Luis Borges, el laberint era una metàfora que representava l’infinit i el caos de l’univers. Lluny d’aquest embolic, la llibreria que dirigeix Caletti sembla que ha trobat el seu lloc en l’entramat cultural de la ciutat. La clau, segons apunta, són les diverses editorials independents d’Amèrica Llatina que han sumat forces per elaborar un catàleg de llibres que, si no fos per ells, difícilment trobaríem a la ciutat. Una peça important ha estat la incorporació, ara fa un any i mig, de l’entitat Transit Projectes, que porten la curadoria del projecte. L’equip d’Amèrica Llatina està format per una vintena de llibreters i editors i el de Barcelona el formen tres treballadors, a banda de Caletti.
Llibres que travessen l’Atlàntic
Tot plegat arrencava fa set anys quan “una forta comunitat llatina de Barcelona” es va adonar que no hi havia cap llibreria especialitzada en autors de l’altra banda de l’oceà. Un cop oberta la botiga a Barcelona, van començar, com apunta Caletti, a fer que els llibres travessessin l’Atlàntic: “Triguem mesos fins a tenir el llibre. És una feina artesanal: fem la cerca amb les editorials d’allà, construïm el catàleg, viatgem i els portem”.
Al catàleg de La Lata hi ha espai per a tota mena de gèneres: narrativa, poesia, assaig, filosofia, literatura infantil, biografies, còmic, entre d’altres. No es tanquen a cap, ja que per a ells és indispensable afavorir que l’espai sigui un “centre de pensament crític i un punt de trobada crític per als llatinoamericans i per als barcelonins interessats”.
Un dels racons més especials de la botiga és el de les “joies”, tal com s’hi refereixen, que són tot de primeres edicions de clàssics llatinoamericans que troben en fires i els porten a Barcelona. “No és la feina convencional de demanar llibres a un proveïdor, és una feina feta amb amor i compromís”, reflexiona el director.
L’estat de salut de les llibreries de barri
Sovint, entre el sector llibreter, es diu que el futur de les llibreries de proximitat de Barcelona penja d’un fil a causa de la concentració del mercat, l’increment dels costos i la transformació dels hàbits lectors, entre altres raons. Quina valoració en fan des de La Lata? “A Barcelona hi ha un doble discurs: es vol estimular el comerç de barri perquè té a veure amb la identitat, però no hi ha prou sistemes de fincanciació”, critica Caletti, el qual llança trenca una llança a favor del comerç local: “Com pot ser que Barcelona sigui Capital Europea del Comerç Local si tanquen molts comerços de barri?”.
El director defensa no només el factor humà de les llibreries de proximitat, sinó el catàleg de títols que va més enllà dels bestsellers. “En una llibreria especialitzada trobaràs molts més llibres de gènere que a El Corte Inglés. Quan se’n va una llibreria, marxen títols que no tornaran”, lamenta. A més, ell creu que de lectors no en falten. N’hi ha, sobretot, segons opina, “pel sistema de biblioteques”, el qual considera “impressionant i un model mundial”.
Malgrat les possibles dificultats del sector, La Lata es troba en un moment dolç. Aquests dies estan preparant la setena edició del Festival de Literatura Llatinoamericana a Barcelona, que es farà del 25 al 27 de setembre a la llibreria, a dins i a fora al carrer, on cada any organitzen xerrades i presentacions. El tema d’enguany és Memòria en present i fa referència a diverses dictadures del continent posant especialment el focus en els cinquanta anys del cop d’estat a l’Argentina. D’aquí a uns dies publicaran la programació sencera, però el director avança que compten amb autors de renom com els argentins Alan Pauls i Rodrigo Fresán o el peruà Santiago Roncagliolo.
