Quan una cercavila dels Capgrossos de la Florida recorre els carrers de l'Hospitalet, no només hi desfilen figures festives. També hi passegen la memòria d'un barri, les persones que n'han marcat la història i una manera d'entendre la cultura popular catalana com una eina de cohesió, identitat i convivència. "Som un barri d'acollida i els capgrossos són una eina d'integració a la cultura popular catalana", explica a AMIC Cultura Inma Martos, secretària de la colla.
Aquest 2026, l'Associació Cultural Recreativa (ACR) Capgrossos de la Florida celebra 25 anys de trajectòria. Tot i que l'entitat es va constituir oficialment l'any 2001, els seus orígens es remunten al 1989, quan la Comissió de Festes de la Florida va impulsar la construcció dels primers capgrossos. Uns capgrossos ben especials, perquè, a diferència de molts dels que es poden veure arreu del país, aquests reprodueixen els rostres de persones molt conegudes del barri i de la ciutat.
Uns orígens lligats al moviment veïnal
La iniciativa de crear uns capgrossos amb fesomies reconegudes pels veïns va sorgir de la mà de Dolores Ruiz, aleshores presidenta de la Comissió de Festes de la Florida, amb l'objectiu de donar vida al logotip de la comissió i, alhora, retre homenatge a persones estretament vinculades al barri i a la ciutat.
Els primers quatre capgrossos representaven Joan Ignasi Pujana, primer alcalde democràtic de l'Hospitalet; Joan Saura, veí de la Florida i futur conseller de la Generalitat; Ana Díaz, històrica activista veïnal, i Antoni Albesa, conegut com El Maño, primer president de la Comissió de Festes, entre d'altres. Les figures van ser creades per l'artista Àlex Jodar amb alumnes del taller de l'Aula de Cultura de la Florida.
Aquella primera col·lecció es va ampliar amb vuit capgrossos cedits pels firaires de l'Hospitalet, que havien estat utilitzats en atraccions de fira. Durant aquells anys, les figures sortien principalment gràcies a la implicació dels membres de la Comissió de Festes i dels infants de l'Esplai de la Florida.
Més endavant, el 1999, els capgrossos es van confiar a un grup de famílies vinculades a l'AMPA de l'Escola Menéndez Pidal perquè en garantissin la continuïtat. D'aquell grup acabaria naixent l'actual Associació Cultural Recreativa Capgrossos de la Florida.
Un patrimoni viu que no para de créixer
"Actualment tenim més d'una vintena de capgrossos", explica el president de l'entitat Dionís Arnabat. Des de la seva constitució, la colla no ha parat d'incorporar nous personatges.
El mateix 2001 s'hi va afegir el popular Jabuguito, un simpàtic porquet inspirat en el logotip de la colla. El 2003 van arribar els capgrossos de Dolores Ruiz i José Vicente Muñoz; el 2008 es va estrenar el primer gegantó del barri, Pataslargas, dedicat a Nemesio Martínez; i el 2009 una curiosa troballa va acabar convertint-se en una nova figura: un capgròs abandonat a les escombraries va ser restaurat i rebatejat com a Cap de Colla.
L'any 2011, coincidint amb el desè aniversari de l'entitat, es van presentar els capgrossos dedicats a Mario Sanz i Celestino Corbacho. Aquell mateix any, els Capgrossos de la Florida van recuperar una tradició gairebé desapareguda a la ciutat: la celebració de l'Home dels Nassos, una activitat que des d'aleshores organitzen cada any conjuntament amb la Comissió de Festes dels districtes IV i V. Un capgròs que tan sols surt un dia a l'any: el 31 de desembre. La resta de dies, el tenen molt ben guardat.
Una presentació polèmica
El 2016, coincidint amb el quinzè aniversari de l'associació, es va presentar una nova gegantona dedicada a la ciutat. Vestida amb una indumentària inspirada en els anys vint, la figura incorporava els símbols del pa, la sal i el xiprer com a mostra d'acollida i tenia el rostre de Núria Marín, primera alcaldessa de l'Hospitalet, "en homenatge al paper de les dones en la història de la ciutat", diuen des de l'associació. La seva presentació va generar força polèmica, sobretot entre els grups de l'oposició, pel personalisme de la gegantona. Des de l'entitat, però, continuen traient ferro a les crítiques i recorden que entre les seves figures "hi ha polítics de tots els colors", diu Martos.
El sergent Tomàs, la darrera incorporació
Aquest any, coincidint amb el 25è aniversari, la colla ha presentat enguany un nou capgròs dedicat al sergent Tomàs de la Guàrdia Urbana. "És qui ens talla els carrers quan fem les cercaviles i sempre està al costat de la gent. A Santa Eulàlia, al Centre... Tothom el coneix. El dia que vam presentar el capgròs, la gent sortia al carrer a saludar-lo", explica el president de l'entitat. Un sergent que s'acaba de jubilar, i que ja té qui el rellevi durant les tradicionals cercaviles.
Molt més que desfilar
A més de participar en cercaviles, festes majors i activitats escolars, els Capgrossos de la Florida organitzen també alguns dels actes més emblemàtics del calendari festiu del barri. Entre les seves activitats destaquen la catifa floral que elaboren cada any per Sant Jordi, la trobada anual de capgrossos durant les Festes de la Florida (sempre el primer dissabte de juliol) i la participació en la Trobada de Colles Geganteres del Baix Llobregat. En aquesta cita, els capgrossos exerceixen també una funció imprescindible: fan de "puntes", marcant les referències perquè els geganters puguin orientar-se durant els balls coreografiats. Per a Inma Martos, aquest vincle amb la història local és precisament el que fa única la colla dins el panorama de la cultura popular catalana.
"Els gegants pesen molt i els geganters tenen molt poc angle de visió. Nosaltres els obrim el camí i els facilitem la feina", relata Arnabat. La mateixa funció la desenvolupen durant les cercaviles. Amb els geganters, expliquen, mantenen una relació molt estreta: "Els capgrossos sempre han obert camí a les grans figures, apartant el públic i guiant-les durant el recorregut", afegeix el president. I si amb algú tenen una sintonia especial és amb els més petits. "A alguns se'ls il·lumina la cara; d'altres ploren... però, en general, tant els infants com la gent gran gaudeixen molt dels capgrossos i dels jocs que fan", celebra.
Potser gràcies a aquestes figures, els infants d'avui creixeran sabent qui eren totes aquestes persones que van contribuir a construir el barri i la ciutat de l'Hospitalet. Perquè darrere de cada capgròs a la Florida, no només hi ha una caricatura, també hi ha una història, un record, una lluita, i, en definitiva, un trosset de la memòria col·lectiva del barri.
