A la Vila de Gràcia, hi ha un racó que és tot un espai carregat d’història. És la plaça de la Revolució de Setembre de 1868, coneguda popularment només com la plaça de la Revolució.
Aquest indret gracienc ha canviat de nom diverses vegades al llarg de la seva història, un fet que reflecteix els diferents contextos polítics pels quals ha passat la ciutat, des de referències més monàrquiques, fins a d’altres més republicanes, les relacionades amb el Sexenni Democràtic i a la Primera República Espanyola.
La plaça de la Revolució: avui
Actualment, aquesta plaça, és tot un punt de trobada cultural i quotidià per als veïns del barri. Té una forma rectangular i està envoltada d’edificis d’habitatges de planta baixa i diversos pisos, que mantenen l’escala característica de Gràcia. Un dels elements més singulars és la presència de xicrandes, que a la primavera omplen l’espai de tons liles i creen una atmosfera especialment reconeixible.
La Festa Major de Gràcia, al seu terra
Entre els seus elements més destacats, també hi ha un mosaic situat al paviment, instal·lat durant la Festa Major de Gràcia de 1997. Aquesta obra d’art ceràmic representa el tradicional joc de la xarranca, però reinterpretat amb escenes festives del barri. De fet, són dos grans plafons de ceràmica esmaltada que mostren la riquesa cultural de la festa major.
En una de les xarranques es poden veure músics tocant en un escenari davant del campanar de la plaça de la Vila, veïns ballant, gent guarnint carrers i sopars populars. L’altra xarranca representa elements més tradicionals del seguici festiu: capgrossos, bastoners, gegants, el drac, castellers i l’escut de la Vila de Gràcia. Un element que ja s’ha convertit en tot un emblema.
Aquest conjunt ceràmic converteix el terra d’aquesta plaça en una autèntica narració visual de la cultura popular gracienca, que els 365 dies de l’any és present en aquest racó. Forma part de l’Inventari participatiu El mosaic del meu barri, que documenta aquestes intervencions artístiques a l’espai públic.
La plaça també té un passat més obscur
Més enllà de la llum que provoca veure la mainada jugar a un joc tradicional i carregat de cultura popular, aquesta plaça, també amaga un passat subterrani: sota el paviment s’hi conserva un refugi antiaeri descobert el 1995. Un element que ens recorda els moments de conflicte viscuts a la ciutat i afegeix una capa més a la seva història complexa.
