Zelador els caps de setmana a l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i artista cada dia a l’estudi que té a casa seva. Aquest és el secret del pintor, gravador i dibuixant de còmics -i antic cineasta- Iban Sarabia, que també és treballador a temps parcial del centre sanitari des de l’any 2011.
“Vaig estudiar fa molts anys comunicació audiovisual i vaig estar treballant uns anys en el món del cinema”, confesa Sarabia en una entrevista publicada al web de l’HUB. “Després de la crisi de l’any 2010 vaig tenir l’oportunitat de començar a treballar a l’hospital els caps de setmana i vaig sentir que era el moment.
A partir d’aleshores va decidir que treballaria a l’hospital els caps de setmana i la resta de dies els dedicaria a muntar el seu estudi, “que en aquell moment va ser de fotografia i vídeo”, detalla a tall d’explicació sobre els motius que el van dur a fer aquest radical canvi professional.
De Hollywood a Bellvitge
Auxiliar de càmera en diverses pel·lícules, va arribar a treballar amb Mario Casas i fins i tot Robert de Niro i Sigourney Weaver, entre altres estrelles del cinema. Afectat per l’estrés, la precarietat i la inestabilitat inherents del món del cinema, també es va cansar de les pantalles i des de fa uns deu anys s’ha centrat només en la pintura, continua Sarabia a l’esmentada entrevista, que forma part de la secció anomenada ‘La cara B’, en referència a les aficions, curiositats o anècdotes desconegudes dels professionals del centre sanitari.
Ara, Sarabia ha transformat el seu pis en un estudi de pintura, on de dilluns a divendres deixa fluir el seu art, ja sigui en forma d’aquarel·les, retrats a l’oli o vinyetes de còmics. “Un dels aprenentatges més importants que em vaig emportar de la fotografia i el cinema és el color, quelcom que crec que està a la base de les meves pintures”, rememora.
“Vaig aprendre molt sobre el tema del color fent fotografies, combinant blancs, negres, tot tipus de colors, i quan vaig començar a pintar era un tema que m’obsessionava força”, reconeix el zelador dels passadissos de l’hospital que pinta lluny de les mirades dels pacients.
