L’Arxiu Històric del Poblenou celebra aquest 2026 els seus primers cinquanta anys de vida. Ho fa, entre altres iniciatives, amb Vint-i-nou xemeneies i una torre, una proposta expositiva i artística de gran format que s’estendrà durant diversos mesos i que convida a repensar la història industrial del barri i la seva transformació contemporània.
La iniciativa forma part de la programació de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura i es desplega principalment a la seu de l’Arxiu, l’emblemàtica Torre de les Aigües del Besòs, amb extensions a Palo Alto i altres espais del Poblenou.
Una proposta amb múltiples dimensions
El comissari del projecte, Xavier Acarín Wieland, explica a AMIC Cultura que la proposta “té tres o quatre potes”: una exposició evolutiva a l’Arxiu, intervencions artístiques a la Torre de les Aigües, un programa públic d’activitats i trobades i una exposició final amb estudiants de BAU a Palo Alto.
Segons Acarín, el conjunt d’activitats és una oportunitat per revisar el patrimoni industrial del Poblenou, la renovació urbana del territori i els processos que han modelat el barri actual.
L’esdeveniment parteix d’una imatge potent: les vint-i-nou xemeneies que encara es conserven al Poblenou, supervivents de les més de dues-centes que van existir durant el passat industrial de la zona. Aquestes estructures, sovint descontextualitzades i envoltades d’arquitectures contemporànies de més alçada, s’han convertit en símbols d’un paisatge que continua en transformació.
Originàriament agrícola, el Poblenou va esdevenir un important pol industrial gràcies a la disponibilitat d’aigua i sòl durant el segle XIX. La posterior desindustrialització i l’impuls dels Jocs Olímpics de 1992 van obrir la porta a una profunda reconfiguració urbana, culminada amb el 22@ i les superilles, que han convertit la zona en un laboratori de nous models de ciutat.
En aquest context, l’Arxiu Històric del Poblenou, fundat el 1976 per estudiants d’arquitectura, ha tingut un paper clau en la preservació de la memòria col·lectiva del barri. Mig segle després, continua sent un espai viu de recerca, difusió i activació cultural.
Intervencions artístiques a la Torre de les Aigües
Un dels punts culminants de Vint-i-nou xemeneies i una torre és la intervenció artística a la part superior de la Torre de les Aigües del Besòs, on diversos creadors han desenvolupat projectes específics.
Violeta Mayoral hi presenta Skyline invertit, una instal·lació que contraposa les siluetes de la ciutat amb dades sobre densitat, habitatge i turisme. A través d’aquests “anti-skylines”, la torre reflexiona sobre la gentrificació i la transformació social del Poblenou, amb vistes al barri.
L’espai també acull obres de Sara Fontán i Clara Tena, que presenten una performance audiovisual concebuda com una resposta als entorns industrials, entre altres propostes.
Una càpsula del temps per al 2043
Més enllà de la Torre, una de les iniciatives centrals d'aquesta programació especial d'aniversari és una càpsula del temps amb forma de rusc creada per l’artista Joan Bennàssar. La peça recull materials, testimonis i reflexions sobre el passat i el futur del Poblenou i serà enviada simbòlicament al 2043, any en què es preveu commemorar el bicentenari dels orígens industrials del barri.
La iniciativa compta amb la participació d’investigadors com Isaac Marrero, Pepa Martínez, Tura Tusell, Eduard Pagès, Eugeni Santos i Jordi Fossas, així com amb el suport de l’Observatori dels Barris del Poblenou. També hi participen col·lectius com BAU Centre Universitari de les Arts i el Disseny i Lumbung Press.
Una exposició en capítols que es transforma cada mes
Fins al novembre, la seu de l’Arxiu a la Torre de les Aigües també acollirà diferents exposicions organitzades en capítols que abordaran qüestions com la història de les fàbriques, les condicions laborals, les arquitectures industrials o les lluites veïnals per preservar aquest patrimoni.
Acarín destaca que aquesta estructura oberta permet “fer una exposició viva, que no es tanca mai del tot, sinó que es va reescrivint amb noves mirades i materials”.
Capítols que construeixen memòria
Aquest juny es presentarà una intervenció de Marià Hispano i Ramon Pascual que recupera l’experiència dels últims treballadors de la indústria del barri a partir d’un àlbum fotogràfic personal de Pascual, un dels darrers treballadors del Poblenou industrial. El resultat és un muntatge que combina imatge i paraula per reconstruir la memòria obrera recent.
Al juliol, hi haurà una exposició centrada en el barri d’Icària i la seva desaparició per donar pas a la Vila Olímpica. Una mostra que serà la culminació de la recerca dels estudis urbanístics encarregats en el seu moment per l’empresa responsable de la transformació de la zona i redescoberts recentment a l’Arxiu del Districte de Sant Martí. S’han digitalitzat prop de 600 fotografies que documenten naus, dipòsits i edificis industrials desapareguts.
Debats, activitats i mirada de futur
Durant els pròxims mesos també s’organitzaran jornades de debat, com la sessió prevista sobre el 22@ i l’Observatori dels Barris del Poblenou el 29 de setembre, a més de visites guiades setmanals a la Torre de les Aigües. També hi haurà activitats específiques el 17 de juny i el 10 de juliol dins del programa públic.
Segons Acarín, no només celebren el patrimoni industrial, sinó que també promouen “una mirada crítica sobre la ciutat actual i les seves tensions urbanes”, una reflexió especialment pertinent en l’any en què Barcelona ostenta la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura. En aquest sentit, subratlla el paper fonamental de les lluites veïnals en la preservació de fàbriques i espais com Can Felipa i defensa que el projecte vol “tornar a posar en comú la relació entre veïns, patrimoni i ciutat”. L’objectiu final és, no només revisitar el passat industrial del Poblenou, sinó també projectar-lo cap al futur.
