Quants espais de música en viu hi ha a Barcelona? Quin és el barri més desatès culturalment parlant? “No se sap res”, afirmava amb contundència el periodista Nando Cruz divendres passat al Centre Cívic Albareda. Aquest equipament del barri barceloní del Poble-sec va acollir la presentació de LUPA, el primer mapa web per descobrir tota la música en viu de Barcelona.
Cruz, que desvelava LUPA com qui ensenya un regal que fa temps que prepara (en el seu cas, dos anys), va mostrar l’eina davant d’un públic format per desenes de persones d’entitats del Poble-sec, com Salvadiscos, i d’altres vinculades a la cultura barcelonina. Abans de desvelar l’eina, el periodista va destacar que aquest espai poble-sequí va ser el primer a acollir l’exposició Altres escenaris possibles, fruit del projecte que el periodista va fer durant dècades amb el fotògraf Martí Fradera i que els va dur a radiografiar més de 200 espais. Aquella exposició itinerant va ser, de fet, l’espurna que va encendre LUPA i que avui dia ja suma 400 sales musicals: “No arribem a conèixer ni el 25% d’espais que hi ha als barris”, deia Cruz.
Rosalía sí, i la cultura de barri també
El simulador de LUPA que es va presentar divendres és atractiu per dos motius. Per una banda, esdevé una agenda de plans infinits i, per l’altra, permetrà, com apuntava el periodista, “entendre més la ciutat” i canviar discursos generalistes. “Si sabem quanta gent escolta música en viu, trencarem el discurs que Barcelona és l’hòstia només perquè ve la Rosalía o Bad Bunny. Es tracta de posar al mateix nivell el concert de Razzmatazz amb el d’un espai de barri”, reflexionava.
LUPA és un projecte impulsat per la Casa de la Música de Barcelona en col·laboració amb el periodista musical Nando Cruz, que vol fer visible la riquesa musical de la ciutat. Resulta atractiva l’opció de filtre que ofereix l’eina, ja que pots marcar el districte, el barri, els tipus d’espai i la franja horària de l’activitat musical que desitges. La prova que va fer el periodista davant dels assistents el va transportar a la Sala Upload, dins del Poble Espanyol, també al Poble-sec. “Ara és un trobador d’escenaris i aviat serà un trobador d’activitats”, apuntava Cruz, que afegia que caldrà esperar uns mesos per tenir accés a LUPA.
La música gentrifica els barris?
La presentació del projecte va donar pas a la taula rodona Música i comunitat: imaginaris, reptes i tensions, que va posar sobre la taula alguns dels dilemes que travessen avui la relació entre música, espai urbà i convivència. La conversa partia del cas concret del barri de Poble-sec, punt neuràlgic de gran part de l’activitat musical, fet evident aquest cap de setmana, ja que el barri ha acollit l’Òrbita Festival, una mostra musical que ha reunit l’escena barcelonina underground a les sales al voltant del Paral·lel.
Precisament, diversos agents del barri van ser presents en una conversa moderada per Nando Cruz on van participar Irene Armangué, directora del CC Albareda; José Mansilla, antropòleg urbà; Judit Panxeta, veïna del barri i membre del Cor Monstruós del Poble-sec i Adriana Alcover, codirectora d’ASACC i Curtcircuit. La primera a intervenir va ser Armangué que, preguntada per quina diagnosi fa del Poble-sec, va apuntar que és un barri on predomina el teixit associatiu, ja que compta més de 200 entitats i que té una “diversitat de població, que és una riquesa i una oportunitat”. “Una vegada, una veïna i militant del barri va dir que la immigració fa baixar els fums al Poble-sec i hi estic d’acord”, va afegir la directora de l’Albareda. Armangué ho va matisar dient que, malgrat la quantitat d’entitats, troba a faltar més unió entre projectes i va fer referència a la feina de Panxeta com a membre del Cor Monstruós, el qual assaja cada dilluns a l’Albareda.
Tot seguit, Cruz va passar la paraula a l’antropòleg urbà José Mansilla perquè reflexionés sobre el fet que, l’estiu passat, en el marc de la Festa Major del Poble-sec, el grup de versions Sybarites deixés de tocar als jardins de les Tres Xemeneies del Poble-sec a causa de les limitacions de so. Mansilla va respondre el següent: “L’Ajuntament fa servir totes les eines per acabar amb el desordre i això es fa evident durant les festes majors. Tot partit que vulgui acabar amb l’activitat cultural acabarà primer amb els moviments de les masses”. L’antropòleg va afegir que la zona al voltant del Paral·lel és “una assignatura pendent de l’Ajuntament des de l’època de Trias, ja que reuneix festa, cultura, patrimoni i equipaments”.
Estirant el tema de com conviuen la nit i el dia, i amb una mirada posada al futur, aquest diari va preguntar com encaren les entitats la futura transformació dels jardins de Les Tres Xemeneies, un projecte formalitzat el 2023 entre el consorci i Conren Tramway, propietari de dos edificis buits a les Tres Xemeneies del Paral·lel. Els futurs jardins acolliran el que s’ha batejat com a 3X Paral·lel, que combinarà la recuperació del patrimoni industrial amb la construcció d’un edifici d’oficines d’alta gamma.
La directora de l’Albareda va apuntar que ho viuen amb la mateixa “expectativa” que l’encaix al barri de la nova residència d’estudiants que s’estrena al setembre. Entre el públic, una veïna es va mostrar fermament en contra del 3X Paral·lel. “Aquelles oficines no haurien de ser-hi, es va fer una requalificació del sòl per fer-les i això farà que la gent que anava a rapejar i pintar no tingui lloc. Això també era cultura”, apuntava.
Finalment, el debat va acabar amb la intervenció d’Adriana Alcover, codirectora d’ASAC i Curtcircuit, la qual va apuntar, a tall de resum, que les sales musicals estan condicionades per quatre grans factors. El primer, que el consum de cultura fa anys que minva, un motiu que provoca que la música no es “consideri una prioritat, un bé necessari”; el segon, “la persecució veïnal pel soroll”, que es va accelerar durant la pandèmia; el tercer, la gentrificació barcelonina, i el quart, els hàbits de consum. “Crec que el veïnat s’hauria de fer més seus els espais”, reflexionava Alcover.
Per acabar, tots els ponents van apel·lar a les institucions per tal que activin més polítiques públiques que protegeixin la cultura dels barris. També van celebrar la creació de LUPA, perquè, com va dir Cruz, evidenciarà la riquesa d’una ciutat que no es pot limitar “a omplir estadis quatre dies a l’any”.
