D’un casament es diu que en pot sortir una altra parella d’enamorats, però també, per què no, un projecte de fotografia, com li va passar a Lucía Herrero. Aquesta madrilenya instal·lada al barri del Born de Barcelona des de fa anys va anar al casament d’una cosina a Villarmienzo, una població de 45 habitants, a Palència. Hi va conèixer la Constancia, una dona del poble que, com diu Herrero, era “la poeta del poble, tot i que ningú ho sabia”. Quan es van dir adeu, la veïna va lamentar-se que mai més es tornarien a veure. “Li vaig dir que no, que hi tornaria”. Efectivament, la fotògrafa, al cap d’un any, trepitjava Villarmienzo amb una furgoneta plena de bates, comprades a l’engròs al Rastro de Madrid i d’altres fetes per ella mateixa. Tot plegat per retratar un tipus de dona que anomena la ‘dona de la bata’, o dit d’una altra manera, les “matriarques que han viscut en un món patriarcal”.
Aquell viatge a Villarmienzo va ser el punt de partida de Tributo a la bata, un projecte que fins al 16 de maig es pot veure a Mailuna Bienestar, un espai del Raval de Barcelona que ofereix servei de cafeteria i massatge. La fotògrafa comparteix que és un lloc diferent dels quals acostuma a mostrar la seva obra, ja que des del 2018, quan va acabar el projecte, les imatges s’han exposat a galeries d’art i museus. Des de Mailuna li van proposar fer l’exposició i ella va acceptar de bon grat. “Aquest espai està decorat amb cadires de fusta que semblen tretes d’un pis d’una àvia, així que ja m’agrada”, comenta Herrero.
Un triple homenatge: la bata, les àvies i el camp
Retratar sis dones “en perill d’extinció”. Aquesta era la intenció de la fotògrafa. El conjunt d’imatges toquen dos grans temes. Per una banda, el paper de la dona en el món rural i com s’ha relegat a tasques domèstiques i no ha tingut, com diu l’artista, “permís de participació a nivell cultural i econòmic” en la societat. I, per l’altra, tracta el tema del despoblament. “No és només geogràfic, és humà, ja que perdem tradicions, cançons i el contacte. M’agrada la idea de captar-ho abans que s’acabi”, apunta.
Aquesta unió artística i històrica, la fotògrafa l’ha batejada com a gènere de “l”Antropologia Fantàstica”, nom que es va inventar arran de la seva primera obra, Tribus. “Tot el que faig ve d’un estudi antropològic anterior”, assenyala. Una de les fotografies que representa millor aquesta combinació és una en què veiem una dona, la Resu, amb una escopeta a la mà. “La gent s’alegra de poder veure aquestes dones amb poder, ja que transgredeixen les seves funcions”, detalla Herreo.
La bata, per tant, és el denominador comú d’aquestes imatges. Aquesta peça de roba que es posa damunt la roba per no tacar-se és, per a l’autora, un símbol de la feina domèstica a la qual s’ha relegat aquestes dones de camp. “Mai veuràs una escultura d’una dona així, i per això els faig un tribut”, reivindica.
Herrero afegeix que si el públic va rebre tan bé el projecte és, en part, perquè va sortir en un moment transgressor i clau per al feminisme: “Vaig publicar les fotos després del moviment Me Too. Abans la gent no estava preparada”.
“Va ser el bateig artístic al meu país”
L’artista, que acumula una llarga trajectòria internacional a l’estranger, a països com França, Eslovàquia, Noruega o el Japó, explica que aquest projecte li va fer guanyar reconeixement a Espanya. “Durant la pandèmia va tornar a agafar pes el projecte i, de fet, va ser el meu bateig com a artista al país. Tothom em feia entrevistes i em vaig convertir en un símbol feminista”, valora.
Finalment, si s’observen les imatges, es pot veure que totes mostren escenes aparentment quotidianes, com treballar al camp o descansar en un banc, però amb algun element extra, com per exemple una bata amb un estampat cridaner o boines i ulleres de color. Aquesta és precisament la manera de treballar de l’artista. “M’encanta retratar dones transparents com elles, però sempre empenyo les persones perquè facin alguna cosa. Diguem que pujo el volum d’allò que ja són”, conclou la fotògrafa.
Fins al 16 de maig les fotografies es poden comprar en forma de làmina a l’espai Mailuna o a través del web d’Herrero. A més, el dissabte 16 de maig a les 19 h, l’autora farà una visita guiada. L’entrada és gratuïta.
