L’autor de Victus (La Campana, 2012) torna amb una novel·la d’aventures que reprèn el clàssic de Melville allà on l’autor nord-americà va posar el punt final. Després de l’envestida de la balena blanca, Ismael, el protagonista de l'obra, és rescatat per una nau condemnada al desastre. Després del naufragi (Univers, 2026) és un relat d’aventures, que també es pot llegir com una faula política. “És una novel·la del segle XXI, que aguanta les reminiscències del XIX”, diu Albert Sánchez Piñol.
“Em dic Ismael, i crec que només vaig sobreviure perquè algú havia d’explicar aquesta història”, així comença la nova obra de Sánchez Piñol. L’Ismael Coficofin sobreviu a l’enfonsament del vaixell Pequod i és rescatat pel Lònia, una nau liderada per un capità temerari. En el nou vaixell, la tripulació és posseïda per una idea que desborda els límits de l’autoritat i porta la nau a un destí tràgic. El que no havien calculat era la naturalesa desenfrenada i la força del monstre blanc.
Segons l’escriptor i antropòleg, el llibre ens parla de les relacions dels personatges amb la natura i “com s’enfronten a un obstacle impossible de superar”. L’autor defensa que el llibre ofereix diverses interpretacions. Per una banda, és una novel·la d’aventures clàssica, però també té una lectura política. Sánchez Piñol cita com a referent un clàssic com Els viatges de Gulliver, que és tant un llibre d’aventures com una sàtira política. D’altra banda, admet una lectura més relaxada per a joves de catorze anys.
Aquesta novel·la aborda en forma de paràbola les pugnes de poder que van portar el procés independentista a la desfeta. Els editors del llibre observen que si Victus, publicat l’any 2012, obria literàriament el Procés, Després del naufragi en narra el desenllaç. Sánchez Piñol considera que sovint “la ficció és la millor manera d’explicar la veritat”. L’autor és conscient que el llibre potser molestarà a molta gent, però no ha pogut evitar de ser crític amb la situació política actual. “La literatura no és per a covards”, afirma amb contundència Sánchez Piñol.
La novel·la comença in medias res però manté l’estructura narrativa clàssica dels tres actes. Sánchez Piñol recupera els tres protagonistes de Moby Dick. La relació entre Ismael i el capità Ahab s’enforteix, també amb el monstre, més que en el clàssic original. Sànchez Piñol construeix un relat oral en què incorpora nous personatges fantàstics, però que “té més elements humans”. L’escriptor configura un mal polític situat als marges. “El mal existeix en algun lloc i ens ataca”, confessa.
“Quan em diuen que escric llibres com els d’abans, jo els responc que escric llibres com els de sempre”, declara l’autor, que lamenta que els personatges de l’obra original no matessin al monstre. A diferència de Moby Dick, a Després del naufragi s’incorporen un personatge femení i l’autor s’entreté amb unes descripcions del monstre més acurades. També es recuperen personatges secundaris del clàssic, com el cuiner.
Davant dels reptes de la IA
Sánchez Piñol reflexiona sobre l’avenç de la intel·ligència artificial i com aquesta pot afectar els escriptors. L’autor creu que “la literatura de masses l’acabaran fent les màquines”. La seva capacitat d’aprenentatge és acceleradíssima. "Ara mateix, la diferència entre un autor i un lector que escriu és que els personatges del segon s'aturen al semàfor en vermell. Això és el que fa la IA. Però algun dia vindrà algú, li traurà la censura de la correcció políitca, i ens quedaran quatre dies. És així de trist", declara.
Després del naufragi s’il·lustra amb obres de l’artista audiovisual Franc Aleu, que s’ha servit d’eines d’intel·ligència artificial. L’antropòleg defensa que la IA és un instrument com qualsevol altre, però també alerta de la probabilitat que els robots acabin amb la humanitat. “Si amb la IA hi ha un 1% de possibilitats que es destrueixi la humanitat, atureu-ho. Un 1% és molt. Però no s’aturarà, preferim fer benefici”, sentencia.
