Els amants del so analògic i de les sessions de discjòquei tenen un racó cultural al barri barceloní del Poble-sec. Hi traiem el cap un divendres.
Són quarts de nou d’un divendres a la nit i a la plaça de Santa Madrona del Poble-sec s’hi respira cap de setmana. Una colla de joves seuen maldestrament en un banc, parlen i esclafen llaunes amb les mans. Em pregunto si també venen disposats a conèixer Salvadiscos, aquest temple del disc de vinil. No hi entren, tiren carrer avall. Un altre dia serà.
Fent-hi una primera ullada, aquesta associació cultural sorprèn pel seu aspecte de peixera musical. Des de fora, es veuen unes enormes prestatgeries de fusta que acullen més de 8.000 vinils. D’entrada, la idea podria despertar certa síndrome de Diògenes, però lluny d’això, Salvadiscos és el santuari d’una colla d’exploradors culturals que fan compra i venda de vinils de primera i segona mà i ofereixen sessions de DJ amb so analògic.
El bon rotllo comença tan bon punt hi entres. Avui hi ha tres socis: David Ayllón, Salva Torras i Valentina Montone, melòmans de soca-rel. De seguida mostren el seu arsenal. Ayllón passeja pel petit local i dispara títols i músics de totes les èpoques. “La Sala Razzmatazz es diu com es diu gràcies a aquest vinil”, relata mentre treu amb molta delicadesa d’una prestatgeria Jazzmatazz, del raper estatunidenc Guru.
En Salva remena vinils a una altra part de la sala on n’hi ha desenes: soul, blues, hip-hop, House… Ho tenen tot. Explica que la majoria dels discos han passat pel quiròfan, ja que estaven malmesos i, quan arriben a Salvadiscos, els sotmeten a una “operació de risc”. Els reparen, els netegen i els canvien la funda. En definitiva, els salven.
Però la cirereta del pastís d’aquesta associació són les sessions de punxadiscos de vinil que ofereixen de dimecres a diumenge amb una gran varietat d’estils, tot i que confessen que la música negra és la que més els representa. A més, l’activitat no es queda en aquestes quatre parets. També fan tallers oberts perquè la gent aprengui a punxar. “Estem molt vinculats al barri i volem que pugui venir-hi tothom”, diu Valentina Montone.
Tot aquest sarau va començar fa deu anys amb el mateix Torras i un antic soci, en Jordi Ribé, tots dos vinculats al món de la música, quan van comprar 600 discos d’un local nocturn i d’un segell que tancaven. L’herència d’aquell inici encara és palpable. “Els carregaven en aquestes caixes de fruita i els venien als mercats”, diu David Ayllón mentre toca una de les caixes que, en lloc de préssecs, ara guarda vinils. Anys més tard, van obrir una petita botiga en aquest local que, durant la pandèmia, es va convertir “en un punt de trobada de DJ, d’amants de la música i dels que volien aprendre a punxar”. Aquell caldo de cultiu va desembocar en la creació de Salvadiscos el juliol del 2021. Han passat més de quatre anys i ja sumen més d’11.000 socis que paguen una quota d’onze euros anuals. L’accés a la botiga durant el dia, però, és lliure.
Ja són quarts d’onze i el local es va omplint. La gent es repenja a la barra, presidida pel barman Lucan Vieira, que fa malabars amb les mescles. A l’altre extrem de la sala, el DJ Suru, resident a Salvadiscos, comença a punxar amb tota la saviesa d’un cocteler expert. Encara amb el bon record, surto a fora i em colpeja la quietud nocturna dels carrers que envolten aquest espai únic al bell mig del Poble-sec.
